Rimanda a:
El Ladin (nom nativ: ladin; ciamaa ladino in Talian e Ladinisch in tudesch) l'è una lengua Reto-rumanza parlada int i Dulumit intra el Trentin/Südtirol...
Click to read more »Ol Ladin Standard (LS), cognusìt ach col nòm de Ladin Dolomitan, nòm che l’è nasìt söl pòst, l’è öna strütüra linguìstega tiràda ‘nsèma a taolì che l’è...
Click to read more »El Musee ladin de Fassa (in ladin Museo ladin de Fascia) a l'è un musee etnografegh de San Sgian de Fassa, dedicad a la minoranza ladina de quella banda...
Click to read more »L'Istitut Cultural Ladin “Majon di fascegn” a l'è un istitut de coltura fad su de la provincia de Trent con sed a Vigh, metud su del 1975. El studia la...
Click to read more »vos. Meten dent almen vun che 'l vaga ben e toeu via quella vis chi. San Ladin (prononzia local: [san la'deŋ]; italian: San Latino) l'è ona frazzion spartida...
Click to read more »Bulsan (tudesch: Bozen, talian: Bolzano, ladin: Bulsan/Balsan; bavares: Bozn/Boazn/Pouz'n; furlan: Bolçan; venetu: Bolzan; latin: Bauzanum) a l'è la capital...
Click to read more »mediana-uriental di Alp. El grüpp reto-rumanz el ciapa drenta el rumanc, el ladin e el furlan. El Rumancc l'è parlaa in del cantun svizzer di Grisun e l'è...
Click to read more »Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol, in todèsch Trentino-Südtirol e 'n ladin Trentin-Südtirol) l'è öna regiù italiana de sirca ü miliù d'abitàncc, che...
Click to read more »Tluses, in ladin (tudesch: Klausen; talian: Chiusa; südtiroles: Klaasn; latin: Clausina), l'è un cumün in de'l mezz de la Val de l'Isargh in Südtirol...
Click to read more »dialet del Ladin parlaa in de la zona de Agordo, in Pruvincia de Belün. L'è un dialet de transiziun cul belünes, e per quest l'è anca ciamaa venetu-ladin....
Click to read more »Bozen–Südtirol; Talian: Alto Adige, u Provincia Autonoma di Bolzano–Alto Adige; Ladin: Provinzia Autonòma de Balsan–Südtirol), l'é part de la pruvinzia taliana...
Click to read more »I Dulumit (Talian: Dolomiti; Tudesch: Dolomiten, Ladin: Dolomites) a hinn una cadena de munt, cha la se tröva in di Alp urientaj, in de la zona in tra...
Click to read more »Vallader. Puter e Vallader, ai völt, se cunsideren dumà una lengua: el Ladin. El termin Ladin, d'altra part, s'associa cun la lengua di muntagn dulumitich. A...
Click to read more »11° 39' E Barsenun (Bavares: Brixn; Talian Bressanone; Tudesch Brixen; Ladin Persenon o Porsenù; Latin Brixina; ciamada a nivel üfizial fin al 1919 Brixen...
Click to read more »Trent: chi toch de tera tirulesa chi, ucüpáa per la püpart de Talian e Ladin, int el secul 19° hin gnüü ciamáa Welschtirol. El termen "Tirol" (Talian:...
Click to read more »ma anca via pel mund. Ai völt el vegn ciamaa ladin uriental, perchè 'l gh'ha divers punt in cumün cul Ladin; segund la teuria püssee acetada, el s'è desvilüpaa...
Click to read more »Cuurdinàde geogràfiche: 46° 34' N 11° 34' E Kastelruth (Talian: Castelrotto; ladin: Ciastel) l'è un cumün int la Val de l'Isargh in Südtirol che'l se tröa...
Click to read more »un dialet del Ladin parlaa in Val Badia e in la Val Marebbe, in Pruvincia de Bulsan. Insema al Gardenes, l'è vöna di variant del Ladin duvrada 'me terza...
Click to read more »quella vis chi. L'Atlant lenguistegh del ladin dolomitegh e di dialet vesin (ladin: Atlant linguistich dl ladin dolomitich y di dialec vejins; italian:...
Click to read more »11° 07' E Trént (Talian Trento; Parláda del lögh Trènt; Tudesch Trient; Ladin Trënt; in venezian Trénto; Frances: Trente) l'è la capital del Trentin (Pruvinzia...
Click to read more »parì pussee arcaegh del Venezian, ma che le vesinen anca al Forlan e al Ladin. Quella definizion lenguistega chì la catta dent on poo de variant different:...
Click to read more »El Cadurin l'è un dialet del Ladin parlaa in la regiun storiga del Cadur, in de l'alta Pruvincia de Belün (Venetu) föra che in de la zona de Comelico...
Click to read more »El dialet fassan (nom nativ: fascian) l'è un dialet del Ladin parlaa in de la Val de Fassa, in Pruvincia de Trent. L'è spartii in tre variant, ciuè 'l...
Click to read more »La Vall Gardéna (Gherdëina in ladin; Valgardena in italian; Grödental in todesch) l'è una vall ladina e dolomitica in de la provincia de Bolzan-Sudtirol...
Click to read more »pussee important istitutt dedicaa a l'istudi e a la tutela del ladin l'è staa fondaa in del 1976 e dedicaa a lu. Istitut Cultural Ladin "Micurà de Rü"...
Click to read more »toeu via quella vis chi. El Senter Paian (Troi Paian in ladin, leteralment Senter di Pagan in ladin antigh) a l'è un vegg senter che 'l portava de la Vall...
Click to read more »quella vis chi. El Regn de Fanes (Rëgn de Fanes in ladin) a l'è una tradizzion e mitologia di Ladin di Dolomit. Fad su 'me ciclo epich, l'è cognossud soratut...
Click to read more »La vall del Boite (Val de la Guóite in ladin) l'è una vall dolomitega de la provinça de Bellun. La ciapa ol nom del torent Boite qe al nass ind localitaa...
Click to read more »distret de Solt-Selíar (tudesch: Salten-Schlern; talian: Salto-Sciliar, ladin: scilíar) l'è faa sü de 13 cumün de la bassa Val de l'Isargh in Südtirol...
Click to read more »SVP la sumeja che la se crüzzia, almanch un cicininn, anca di interess di Ladin Gardenées e Badioc'). La SVP l'è gnüda föra per la püpart del Deutschen...
Click to read more »Selander (Tudesch: Schlanders, Talian: Silandro, Ladin: Solaneres) l'è un cumün de la Val Venosta, in Südtirol ad un nivel sül mar de 660 - 3.366 meter...
Click to read more »La Vall Badia (Val Badia in ladin e italian, Gadertal in todesch) a l'è una vall del Sudtirol che ghe viven soratut i ladin: la traversa la vall de Puster...
Click to read more »I vallade ladine (Valedes ladines in ladin) inn quei vallade, site in sui Dolomit, indova che se parla la lengua ladina e inn la Vall de Fassa, la Vall...
Click to read more »de Pei e la Val de Rabi. Gh'è di lenguista che 'l cunsideren un dialet ladin, e olter che 'l cunsideren un dialet Lumbard alpin. Fada eceziun di dü dialet...
Click to read more »la se ciama Solander, che di lenguista disen che la faga part di dialett ladin. De fatt la maggior part di parlad de la val la gh'ha tanti influenz ladinn...
Click to read more »badiott e 'l fodom a l'è consideraa vun di dialett del nucli principal del ladin. mè tò sò nòš/noštra (pl. nòštre/nòštres) vòš/vòštra (pl. vòštre/vòštres)...
Click to read more »El fodom (inscì anca localment) l'è on dialett central del ladin. L'è parlaa in di comun de Livinallongo del Col di Lana (Fodom) e Colle Santa Lucia (Col)...
Click to read more »Lengua ladina, Ladin standard, Heinrich Schmid. Belardi Walter, 2005, Breve storia della lingua e della letteratura ladina, Istitut ladin "Micurà de Rü"...
Click to read more »bocca, frances bouche, spagnoeu, portoghes e catalan boca, forlan bocje, ladin bocia, romanc e sardegnoeu bucca, napoletan vocca, sicilian vucca). De la...
Click to read more »(ebreo-pruvensal) grüpo arpitan arpitan o franco-pruvensal grüp reto-rumanz rumantsch ladin furlan grüp galo-italich piemuntes lumbard lumbard insubrich lumbard urobich...
Click to read more »catalan, forlan e ocitan braç, portoghes braço, romen braț, sicilian vrazzu, ladin brac, sardegnoeu bratzu, napoletan vrazzo). NavigAIS, carta numer 144. Spalla...
Click to read more »'l 50, e 'l sò simbol a l'è Sn. L'è on metall de post-transizion putost ladin, dificil de ossidàss e che 'l resist a la corosion. L'è doperaa in d'ona...
Click to read more »gùmio, romancc cumbel o cundun, piemontes gomo, ligur gommio, forlan e ladin comedon, sardegnoeu guidu...). A fà la polenta, ghe voeur oli de gombed...
Click to read more »Insieme (offizialment Italia Europa Insieme, in sloven Skupaj, in todesch-ladin Miteinander - Ensema, inscì presentaa in di segg de minoranza) e l'è ona...
Click to read more »in piemontes rosa; in forlan roe; in veneto roia, rogia, roda, roza; in ladin ruóia o róea; in istriota rogia o ruia; in italian roggia; in latin rugia)...
Click to read more »Venosta (tudesch: Vinschgau (una völta Vintschgau), italian: Val Venosta; ladin: Val Venuesta; rumanc: Vnuost) la se tröa int 'l toch de tera ucidental...
Click to read more »l'è l'italian. Lombard Emilian-romagnouel Piemontes Ligur Venet Forlan Ladin Sicilian Napoletan Sardagnouel Catalan Arpitan Gall-Italich de Basilicada...
Click to read more »termen granata (abruzzes: granàrë/ranèrë; emilian: granäda; toscan: granata; ladin granara; ma anca bressan granera o sgranera). dialettando.com Vivaio Acustico...
Click to read more »La vall de Fassa (Val de Fascia in ladin, Fassatal in todesch) a l'è una vall di Dolomit, in Trentin-Sudtirol, che l'è part di vallade ladine. A l'è caraterizada...
Click to read more »El gardenes l'è on dialett del ladin. L'è parlaa in di comun de Ortisei, Santa Cristina e Selva, in Val Gardena (Gherdëina), in Provincia de Bolzan. Insemma...
Click to read more »asturian fégadu, aragones figado, romen ficat, venezian figà, forlan fiât, ladin fié, sardegnoeul ficadu, ligur figæto, piemontes fìdich, napoletan feteco)...
Click to read more »Dolomiten han condanaa i bomb, anca se ciamaven al grand desasi di popolazion ladin e todesch. Anca el sò roeul in l'autonomia provincial, ciappada domà del...
Click to read more »L'inscì ciamaa Südtiroler Speck (in Italia ciamaa de solet dumà Speck e 'n ladin l'è ciamaa Cioce) l'è un giambun crüü, che'l vegn fümegaa un cicininn a...
Click to read more »gall-italegh (foeura che in del ligur), in forlan, in venet, in istriota, in ladin e in romanc, oltra che in de l'italian antigh "corame". Anca lombard antigh...
Click to read more »respett ai alter, oltra che per i sò vesinanz coi lengov romanz, compagn del ladin e del romanc. A pruposit del dialet burmin, el Biondelli l'ha scrit: L'area...
Click to read more »alter lengov romanz (italian sera, frances soir, romen seară, romancc e ladin seira), intant che in alter lenguagg se doperen paroll derivaa de la veggia...
Click to read more »quella vis chi. El Castell Gardena (Fischburg in todesch, 'I Ciastèl in ladin) a l'è un castell che 'l se troeuva in sul grup del Sasslongh, in tra i...
Click to read more »straw, todesch stroh, islandes strá, olandes stro). El s'è conservaa in del ladin e romancc stram/strom e l'ha lassaa di trasc in del lombard stramm. NavigAIS...
Click to read more »catalan e, infina, i lengov reto-romanze ’me el furlan, el romancc e el ladin. El Lombard el se spartiss in dò variant principai: el insuber, det anch...
Click to read more »L'ortografia Scriver Lombard l'è polinomega, e la drova tutt l'abeccee ladin ma minga i letter k e y. I olter letter hinn drovà comé in la milanesa (con...
Click to read more »Plural sigmadegh: portughes, spagnœu, catalan, sardagnœu, franzes, furlan, ladin, romancc. Lengov indo-europei Lenguv italigh Lenguv latin-falisch Latin...
Click to read more »sicilian acitu, sardegnoeu achedu, forlan azêt, romanc aschieu, romen oțet, ladin ajei). La parolla la s'è spantegada anca in di lengov germanegh in epoca...
Click to read more »La Vall d'Anpezz (Valle d'Ampezzo in italian, Anpezo in ladin, Haydental in todesch) a l'è vuna di vallade ladine, part de la provincia de Bellun e in...
Click to read more »portoghes castelo, spagnoeu castillo, asturian castiellu, romanc chastè, ladin ciastel, sardegnoeu e sicilian casteddu) e l'è rivaa anca in olter lengov...
Click to read more »l'è stad slargad grazzia ai donazzion di alter citadin e passionad. A l'è ladin rivàgh de la stazzion de Carevasg, che l'è arenta a circa 200 meter. El...
Click to read more »L'Adis o anca Ades (Adige in italian; Etsch in tudesch e bavares; Adesc in ladin; Adis in trentin; Adexe in venezian; Athesis in latin) l'è un fiüm che'l...
Click to read more »cumpleta: l'ussitan, l'arpitan, l'arumun, el sard, el cors, el friulan, el ladin, el rumanc, l'asturian, l'aragunes, el leunes, el venetu, el lumbard, l'emilian...
Click to read more »de transizion tra i dò lengov, cont influenz fort de tucc dò e anca del Ladin (che in Trentin l'è parlaa in de la Val de Non, in de la Val de Sol e in...
Click to read more »Cinuos-chel (e anca a Bergün). L'Engadinées Vòlt a l'è 'na variant dë'l Ladin. Ël Termin Ladin, int 'l territòri Sgüissër, 'l definiss i variant Returuman parláa...
Click to read more »cumun sœ 116 e l'è lengua ofiçala de la provinça insema a l'italian e al ladin. La zona in passad l'è staita part de l'Impero Austro-Ungeres, colonizada...
Click to read more »el se parla Tudesch a nord e Talian a süd. El 1% de la gent la parla 'l Ladin. Sit Web de la Europaregion Tirol-Südtirol-Trentino Büro de'l guern Tirules...
Click to read more »quajvun a l'è un dialet lombard alpin, per un quaj alter un dialet del ladin o per di alter un idioma deperlu, despess sociad al solander, che 'l fa...
Click to read more »compagn. El Ritchie e 'l Thompson l'hann sintetizada inscì: Fà che 'l sia ladin scriver, testà e eseguì i programa Doperà in manera interativa i batch Economia...
Click to read more »nancamò maruda del frutt de quella specie chì istessa. Ulmifolius (del ladin ulmus, olma e folia, foeuja), al vegn de la similituden cont i foeuj de...
Click to read more »se liga al piemontes cròssa, al ligur scròsoa, al venet (s)cròzola, al ladin crocia, al forlan croçule, oltra che a l'ocitan cròssa e al catalan crossa...
Click to read more »vegn giò del latin quadriga, che 'l voeur dì anca "araa". L'è compagn del ladin cadria, che 'l gh'ha semper l'istess significaa. Infin, arater, doperaa...
Click to read more »Police locale in franzes, Ortspolizei in todesch, Polizai de chemun in ladin, Lokalna policija in sloven, Polizie municipâl in forlan) a l'è un servizzi...
Click to read more »lenguistegh de la zona: i gall-italegh, i veneti, i tiroles, i forlan, i ladin e i ocitan-arpitan. 'Sta bandera la gh'ha havud resonanza squasi domà in...
Click to read more »corsiqes e franco-provençal in França, Svizera e rejon de la Vall d'Aosta; ol ladin a l'è parlad ind una quai vallada ind i Alp italian, tiroles e svizer. Qell...
Click to read more »quella vis chi. El rochesan (inscì anca localment) a l'è on dialett del ladin. L'è parlaa in del comun de Rocca Pietore (la Ròcia) e in general in de...
Click to read more »erbe e arom naturai. El nom el vegn forsi de l'assonanza cont el termin ladin che el segnifega "cà", fat coerent cont el sit de produzzion, che despess...
Click to read more »pertucaven a tücc e trii i grüp lenguistegh Südtirules (Tudesch, Talian, e Ladin). El trides de Fevree, 2018, el Durnwalder l'è staa cundanaa del tribünal...
Click to read more »Lèngua parlàda (cens 2001) 97,32 % todèsch 2,61 % italian 0,07 % ladin...
Click to read more »catalan, còrs, emilian, fiamingh, frison, furlan, galegh, istrorumen, ladin, lengov d’oïl, letgall, ligurin, limburghes, liones, lombard, meglenorumen...
Click to read more »Meyer medem. El jauer, insema cul vallader e 'l puter, el furma el ram ladin de la lengua rumancia. La cumünicaziun tra i varietà di trii idioma la se...
Click to read more »Lèngua parlàda (cens 2001) 98,30 % Tudesch 1,61 % Talian 0,09 % Ladin...
Click to read more »ch'i gh'hann üna propia furma scritta e parlada, l'è ciamàa Rumantsch ladin, che l'è del tücc diferent cunt el ladìn parlàa in dij val de l'Italia nord-urientàal...
Click to read more »campionad del 2011 per sbassà la resistenza aerodinamega di viture e fà pussee ladin el sorpass in tra i viture, 'me ecezzion a la regola che la proibiss i aerodinameghe...
Click to read more »aministrativ Lengue ufiçale Italian, tedesch Lengue parlade Lombard, venet, ladin, furlan Inn Kaiserhymne (Serbidiola) Capitala Milan e Venezia (1815-1859)...
Click to read more »prinzipala e püssee relevanta di parlad returumaneggh (rumanc, ladin dulumitan, növ ladin - cadurin e nunes-, e furlan) e ch 'in di parlad insübregh al...
Click to read more »status di dialet nones e sulander: gh'è chi che voeur considerài di dialet ladin e olter (soratut per quel che 'l reguarda el sulander), i pensen che sien...
Click to read more »Usāma ibn Muhammad ibn Awāḍ ibn Lādin, mej conossuu con la grafia inglesa de Osama bin Laden (arab: أسامة بن محمد بن عوض بن لادن; Riyad, 10 de marz 1957;...
Click to read more »de transizzion" che a inn malfà de classifegà in: La Vall de Non (forsi ladin, ma sicurament de transizzion) Oltrepò Paves (in tra emilian e lombard)...
Click to read more »con l'istess significaa. L'è doperaa in tutt i lengov romanz (italian, ladin e aragones coda, catalan e romanc cua, spagnoeu e galizian cola, frances...
Click to read more »manifestasiù e i laùr teatrài e gh’è po’ ach ol vècc istöde de la Radio Ladin de Gherdëina. I colesiù del müzéo i è stàcie sistemàde sö dù pià e s'pöl...
Click to read more »riporten che la Wikipedia in lombard l'ha fad i auguri a la Wikipedia in ladin dolomitegh per la soa creazzion. La Wikipedia in lombard l'è stada doperada...
Click to read more »tröva in del Trentin a l'è quel Ladin, che l'è anca ricugnussüü e prutegiüü. La zona induve se parla tradiziunalment el Ladin l'è la Val de Fassa: ma de un...
Click to read more »nemis, che inn di alien, inn armad domà in d'un quaj cas e inn considerad ladin de bater, perchè se moeuven pian. kkrieger: Making an Impossible FPS | Nostalgia...
Click to read more »l'è bona de lavà i pee. ... Ul dì San Martin, l'è scià ul zop cumè ul ladin. Quand i nass i è tücc bei, quand i mör i è tücc dabee. Ginè e fevrè, la...
Click to read more »romanz. I lenguista hann discutuu per agn se mettel in del grupp lenguistegh ladin (come l'ha faa, per esempi, l'Isaia Graziadio Ascoli) o in quell lombard...
Click to read more »In del 1911, cunt el ravarenda Otto Gaudenz, l'ha fundàa el Chalender Ladin, buletin annuàal e uficiàal de l'Uniun dals Grischs, che'l gh'ha sül sò...
Click to read more »germanism je troeuvom in di parlà gergai, tant 'me el calmon de Lanzada. El ladin (e soratutt i dialett gardenes e badiott) l'è staa vun di lenguagg romanz...
Click to read more »Verza Cocùmer Formenton Pianta de pòmm Per Pèrsich Segla Sago Trifoeuj ladin Forment Oliv Spinazz Scigola Lattuga Ortensia (fior bianch) Trifoeui vioeulètt...
Click to read more »Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja...
Click to read more »Lengue ufiçale latin Lengue parlade Gall-italeg, toscan, venet, romanç, ladin, franc-provenzal, ocitan, furlan Capitala Pavia Dependenza da Sacr Roman...
Click to read more »Vittorio Veneto. Gh'è tanti paroll che finissen per consonant, compagn del Ladin (e del Lombard). Compagn del Lombard, i paroll masculinn al plural hinn...
Click to read more »putost che chineghi. A Triest a vengen ciamaa gnochi de pan. In di vaj ladin a ciappen el nòmm de bales putost che balotes, nòmm che riven da bala (che...
Click to read more »dito da certuni che la butaria el fià al vento, perchè 'l re jera cussì ladin de costume e cussì poco de bon, che no solamente nol castigava con justissia...
Click to read more »Alla lingua materna. Chara lingua della mamma, Tü sonor romantsch ladin, Tü favella dutscha, lamma, Oh, co t’am eu sainza fin! In teis suns, cur eir’...
Click to read more »Cumün Nom Tudesch Nom Talian Nom Ladin Badía Abtei Badia Badia Val Ürina Ahrntal Valle Aurina Aldén Aldein Aldino Lagünd Algund Lagundo Nantriaa Altrei...
Click to read more »I L Lokoya lla I L Lala-Roba llb I L Lolo llc I L Lele (Guinea) lld I L Ladin lle I L Lele (Papua New Guinea) llf I E Hermit llg I L Lole lli I L Teke-Laali...
Click to read more »