El favogn (ciamaa anca vent favogn, fagogn, favon, favonc, fogn o fogogn[1][2][3],favòni [4] ma anca vent negher[5]) a

El favogn (ciamaa anca vent favogn, fagogn, favon, favonc, fogn o fogogn[1][2][3],favòni [4] ma anca vent negher[5]) a l'è on vent cald e secch che 'l pò presentass, con condizzion de temperadura diferent, in tucc i band de la cadena di Alp.
A l'è on vent de crodada cold e secch, che 'l se presenta quand che ona correnta d'aria, in del superà ona cadena de mont, la perd ona part de la soa umidità in pioeuva, nev o olter. Quand che la correnta la va su in olt, defatti, l'aria la se slarga e la vegn pussee frèggia; poeu a poeuden verificàss duu lavor:
Per via del calor sconduu che 'l vegna boffaa foeura de la condensa de l'aqua, defatti, l'aria la se infreggia minga tant a la svèlta in de la salida. Poeu l'aria la supera la cresta e la va giò in bass per l'olter versant, e la se scolda per via de la compression adiabatega, e inscì la deventa colda e sècca, e la mena di dì de sô.
El favogn a l'è bon de svolzà i temperadur anca de 30°C in pochi or. Per 'sta resón i ghe disen "mangia-nev", perchè 'l fa deleguà la nev a la svèlta.
El favòni el pò capità domà se 'l vent el supera la cadèna montagnosa in manera perpendicolar, se de nò a ghe sarìss minga la compression, e in del caso de la Pianura Padana se parla de Sover.[6]
El termen "favogn" el riva del latin favonius. De quell termen chì i riven anca el todesch Föhn, el romancc favuogn e l'italian favonio.
El favogn a l'è cognossuu anca con di olter nomm:
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.