Rimanda a:
El dialett cremones l'è on dialett gallo-italegh parlaa a Cremona e in d'on quai comun de la soa provincia. La soa classificazion l'è minga certa, perché...
Click to read more »La Stazzion de Sest Cremones a l'è stada una stazzion de la ferrovia Cremona-Isee, che la serviva el comun de Sest. L'era tacada ai stazzion de Stazzion...
Click to read more »La Stazzion de Grumell Cremones a l'è stada una stazzion de la ferrovia Cremona-Isee, che la serviva el comun de Grümel. L'era tacada ai stazzion de Stazzion...
Click to read more »Cuurdinàde geogràfiche: 45° 10' N 9° 53' E Casteldidon (Casteldidòn in Cremones; Casteldidone in Italian) a l'è on comun de la Provincia de Cremona che...
Click to read more »Cuurdinàde geogràfiche: 45° 04' N 10° 19' E San Martin (San Martén in Cremones; San Martino del Lago in Italian) a l'è on comun de la Provincia de Cremona...
Click to read more »Cuanégra. L'era tacada ai stazzion de Stazzion de Sest Cremones e Stazzion de Grumell Cremones. Ferrovie Abbandonate Altri progetti Wikimedia Commons...
Click to read more »Cuurdinàde geogràfiche: 45° 12' N 10° 11' E Pescaroeu (Pescaról in Cremones; Pescarolo ed Uniti in Italian) a l'è on comun de la Provincia de Cremona con...
Click to read more »Cuurdinàde geogràfiche: 45° 10' N 10° 18' E Isola (Ìzula in Cremones; Isola Dovarese in Italian) a l'è on comun de la Provincia de Cremona con 1 159 abitant...
Click to read more »Cuurdinàde geogràfiche: 45° 08' N 10° 07' E Malagnin (Malagnéen in Cremones; Malagnino in Italian) a l'è on comun de la Provincia de Cremona che 'l cunta...
Click to read more »Cuurdinàde geogràfiche: 45° 10' N 10° 12' E Sigognòl (Sigugnòl ò Sigugnól in Cremones; Cicognolo in Italian) a l'è on comun de la Provincia de Cremona che 'l...
Click to read more »Cuurdinàde geogràfiche: 45° 11' N 10° 15' E La Pessina (La Pesìna in Cremones; Pessina Cremonese in Italian) a l'è on comun de la Provincia de Cremona...
Click to read more »Cuurdinàde geogràfiche: 45° 0' N 10° 22' E Martignana (Martignèna in Cremones; Martignana di Po in Italian) a l'è on comun de la Provincia de Cremona,...
Click to read more »Cuurdinàde geogràfiche: 45° 09' N 10° 21' E La Drizzòna (La Drisùna in Cremones; Drizzona in Italian) a l'è on comun de la Provincia de Cremona che 'l...
Click to read more »Cuurdinàde geogràfiche: 45° 15' N 9° 58' E Casalbuttan (Casalbütàn in Cremones; Casalbuttano ed Uniti in Italian) a l'è on comun de la Provincia de Cremona...
Click to read more »Cuurdinàde geogràfiche: 45° 12' N 10° 03' E Pozzaj (Pusài in Cremones; Pozzaglio ed Uniti in Italian) a l'è on comun de la Provincia de Cremona che 'l...
Click to read more »Cuurdinàde geogràfiche: 45° 16' N 10° 05' E Robèch (Rubéch en cremones; nom uficiàl en italià: Robecco d'Oglio) l'è 'n cümü de la Pruvincia de Cremùna...
Click to read more »Casalmaggior, 30 de marz 1052 - Cremona, 1128) a l'è staa 'n politegh cremones. Member de la familia di Baldes, in del 1081 a l'è nomenaa gonfaloner maggior...
Click to read more »ferrovia Cremona-Isee, che la serviva el comun de Grümel. L'era tacada ai stazzion de Stazzion de Grumell Cremones e Stazzion de Nich. Ferrovie Abbandonate...
Click to read more »cremonese con prefazione di Mario Muner (1967) El dialett cremones drovaa de lu l'è ciamaa cremones illuster. I sò oeuver in Lombard pussee famos hinn La...
Click to read more »segnifegad, varda Oj. L'Oli (in italian Oglio, in lombard oriental Òi, in cremones Ùi) a l'è un fiüm lungh 280 km, ch'el quata sota un basin imbrifer de 6...
Click to read more »che 'l vaga ben e toeu via quella vis chi. Roggion (prononzia local: [ru'dʒɔːŋ]; italian: Roggione) l'è ona frazzion del comun cremones de Pizzighetton....
Click to read more »vis chi. Perseghell (italian: Persichello) a l'è ona frazzion del comun cremones de Persegh-Dosem. A l'è la frazzion pussee grossa e popolada del comum...
Click to read more »a l'insegnament e l'è considerad vun di poeta pussee grand del dialet cremones. La soa oeuvera pussee importanta a l'è el "Gazaboi", una vera e propria...
Click to read more »serviva el comun de Cremùna. L'era tacada ai stazzion de Stazzion de Sest Cremones e Stazzion de Cremona Porta Milan. Ferrovie Abbandonate Altri progetti...
Click to read more »local: [alka'zaːl]; italian: Casalbellotto) l'è ona frazion del comun cremones de Casalmaggior. El paes el se troeuva a est del capploeugh comunal, in...
Click to read more »scritura de dò comedie in cremones: La sposa Chiara (1792) e La sposa Berta (1794), che inn tra i prime atestazzion del dialet cremones. Antonio Maria Nolli...
Click to read more »via quella vis chi. Bonoj (Ca' de' Bonavogli) l'è ona frazion del comun cremones de Drovee. El paes el se troeuva a nord-ovest respett al centro comunal...
Click to read more »roza, ros'gia; in lombard oriental serioeula, ma anca vas e dugal e, in cremones, roeuggia; in piemontes rosa; in forlan roe; in veneto roia, rogia, roda...
Click to read more »panscia l'è ben doperaa in de la Lombardia oriental, in de la Bassa (Paves, Cremones, Lodesan...) e in del Novares (oltra che in tutt el Piemont e la Liguria)...
Click to read more »Vivian e 'l so prim lavorà pagad a l'è del 1649 a Palazz Moron, insema al cremones Gian Giacom Barbei. L'ha poeu lavorad in la vall Seriana: la gesa de San...
Click to read more »Boretto. Passad el Pò, la toca Viadana e i so frazzion e la riva poeu in del cremones, indova che la passa per Casalbellot e Vicomoscan prima de rivà in del...
Click to read more »Sabbioneda, Viadana, Pomponesch e Doeusol. El Casalasch el gh'ha influenz del Cremones, del Mantovan (del qual podom dì che l'è on sotta-dialett) e del Parmesan...
Click to read more »a l'è stad un poeta italian. L'ha scrvud una mota de poesie in dialet cremones, che inn stad per la pupart regolt in l'antologia "Poesie in dialetto cremonese...
Click to read more »dialett al confin tra i duu grupp lenguistich (el Piasentin, el Paves, el Cremones...) el gh'ha caratteristegh de tutti e duu. A bon cunt incoeu el ven classificaa...
Click to read more »dialett leventines, che l'è ben diferent del tesines de koinè. In del Cremones (Castelponzon) a gh'era el tarocch, doperaa di cordee. I ombrellee del...
Click to read more »bell poo de temp l'è stada ona zona de confin in tra el Cremasch e 'l Cremones, e per quest gh'hann faa anca di battali. Andrea Bombelli, Dizionario etimologico...
Click to read more »Ada): in sta categoria chì a gh’inn el bergamasch, bressan, cremasch, cremones (debatud), trentin ocidental, volt-mantoan; A gh’è pœu el ram lombard alpin...
Click to read more »su l'Òi, in sui dò riv oppost, e i bressan specciaven i jutt milanes, i cremones inveci specciaven a Soncin. La sira, quand che i bressan han deciduu che...
Click to read more »Cattalinich l'è però cressud a Cremona. L'è conossud per vesser stad un autor in cremones: in del 1901 l'ha publicad un volum de poesie ciamad Veers... che ne g'haa...
Click to read more »cener, ma l'è on italianism recent (opur ona parolla del bass lodesan, del cremones, del bressan e del mantovan). In alter lengov neolatinn inveci se dopera...
Click to read more »infinii, inveci /par'la:/ l'è participi. In d'on quaj dialett tesines e cremones, la longhezza a l'è importanta anca in mezz di paroll. Tipicament però...
Click to read more »Gesa incoeu sbattuda giò. In del 1831, in su 'n terren donaa del religios cremones Don Siro Delmati, a l'è faa su el primm ospedaa Delmati, che l'ha fonzionaa...
Click to read more »lecches e brianzoeu, [etʃ] in tesines alpin, [otʃ] in cremasch, paves e cremones, [øʎ] in di dialett de l'alta Valtolina, [øil] in bregajott) l'è on orghen...
Click to read more »carateristeghe i è de töcc du. In serte zone al g'ha apò di influense: del cremones n'dela zona de Cané, e del verones n'del zona de Ólta Mantuana. Endèl dialèt...
Click to read more »scrivuda per responder al Melchiorre Bellini che 'l sostegniva chè 'l dialet cremones a l'era bon domà per parlà de "porcad", e mostràgh che 'l podeva anca mostrà...
Click to read more »Soncin el ordena de fa su ona noeuva rocca. In del 1312 a l'è ciappaa di cremones e in del 1391 l'è staa dopera di milanes in de la guerra contra i venezzian...
Click to read more »luu cont i sò variant (spin de mora, spin morer, pianta de mur). In del cremones e in del mantovan a l'è drovaa soratutt el termen raza, che el se troeuva...
Click to read more »de testimonianz dirett. In del 1894 el scior Francesch Novaa, filologh cremones, l'ha trovaa per cas el manoscritt in de la Biblioteca Nacional de España...
Click to read more »cognossuda cont el nickname Kenoia. Nassuda a Milan, la vegn su in del cremones e la se diploma a Cremona. El 26 de settember 2012 la derva el sò canal...
Click to read more »l'era lì par mangiàssal, quand la vulp l'ha vist; la gh'aviva propi fam. Cremones (mis’c lombard-emilian): El curnàcc l'ìva rubàat da 'na finèstra 'n tòch...
Click to read more »i secrets de la lavorazion de pader in fiœl. Ol plœ famos dei artista cremones l'è Antonio Stradivari, e la so cà al dé d'incœ l'è deventada un musee...
Click to read more »tucc i dialet che incoeu inn considerad ocidentai e, pussee, piasentin, cremones e cremasch, e "bressan", con dent bergamasch e gardesan oltra al dialet...
Click to read more »El Parc del Pianvolt de Romaneng e dei Navili Cremones (in italian Parco del Pianalto di Romanengo e dei Navigli cremonesi) l’è un PLIS (Parc Local de...
Click to read more »territòri comprenduu fra la Svizzera, el Tisin, el Pò e l'Ada, con part del Cremones e del Mantuan (la zòna che l'è conossuda anca come Insubria). In del cors...
Click to read more »balla d'or. Sora tœt una corona jemada a cinq fioron. Ol plœ antig stema cremones cognossid l'è una crox d'arjent in camp ross (simbol di citaa filo imperiale)...
Click to read more »Soncin e Castelleon hann semper faa part, per tradizion, del territòri cremones, puttòst che de quell cremasch, e che i comun de Soncin e Rivòlta hann...
Click to read more »e cremones) che hinn andaa a viv in de l'Agro Pontino insemma a olter popolazzion de la Pianura Padana. Gh'è anca de dì che i mantoan e i cremones, aveven...
Click to read more »ness latin -CT- (e -GD- vegnud final), foeura che in del bressan e in del cremones: FRIGIDU: lmo. [frɛtʃ]; bs., cr. [frɛt] LACTE: lmo. [latʃ]; bs., cr. [lat]...
Click to read more »corrisponden ai varie sortide. La Tangenzial Est, ciamada anca Tangenzialina di cremones, a l'è la segonda trata tangenzial fada su in del 2003 e ciamada in la...
Click to read more »dialet che el gh'ha havud una grafia de modell milanes a l'è stad el dialet cremones, anca lu con di modifeghe per la situazzion local, che l'è stada doperada...
Click to read more »comasch. Corbetta: corbettin. Crandola: cradoin. Crema: cremasch. Cremona: cremones. Cugionn: cugionnatt. Darf: darfaroeui (pl.). Delebi: delebiatt. Des: desian;...
Click to read more »cusin ch'a hinn somejant comè. Donca a gh'hinn past repien comè i marubin cremones, agnolin mantovan e i tortej de zucca. A Crema e in del sò territori, situaa...
Click to read more »in di città ma different de quell roman. L'è staa a longh ciappaa per cremones, tant che el Diplovatazio el definiva "natione Lombardus, patria Cremonensis"...
Click to read more »s’era formad intorna al santuare: el prim prevost l’è stait don Agostin Cremones qe al g’ha ciapad la paroqia el 2 de maj 1830. El 4 de setember 1837 monsignor...
Click to read more »Bergamasc, qe al divid ol territore de Bergem da la Giera d'Ada e dal Cremones, Stat de Milan, qe al nass de l'Oi e al va ind l'Ada. G'è miga una memoria...
Click to read more »Carn (e rosc) fresch e la sò preparazzion Lombardia 12 Cotechin (bianch, cremones vanija, de la bergamasca, mantovan a la vanija, paves) P.A.T. Carn (e rosc)...
Click to read more »