Cod (arnes)

La cod (variant: coved, coeud, coda; in d'on quei sit a l'è el cod) l'è on arnes doperaa per filà i lamm (per esmpi ranz e folcett). La denominazion la tira

Cod (arnes)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ona cod.
«La bona cod la fa el bon segador
(Proverbi tesines)

La cod (variant: coved, coeud, coda; in d'on quei sit a l'è el cod) l'è on arnes doperaa per filà i lamm (per esmpi ranz e folcett).
La denominazion la tira denter arnes de tipo e foeusgia diferent, faa soratutt de prej abrasiv de origin natural o sintetega, doperaa per filà lamm e alter ferr per tajà. A segonda del sò material, i cod poeuden vess doperaa sutt, o bagnaa con l’aqua o lubrificaa con l’oeuli: in quell cas chì vegnen ciamaa “cod a oeuli”.

Per antonomasia a l’è ‘l tocchellin de preja de forma piatta e on poo slongada, bombada ai lati e fusellada ai vertes, che ‘l ranzador el dopera per filà (codà) la lama de la ranza. Poeuden vess codaa anca alter arnes, compagn de la folc, i forchett, cortei, i restei e via inscì.

Per vess doperada polido, e codà mej, la cod la gh’ha semper nettada e bagnada: per ‘sta reson el ranzador la tegn semper dent a on astusc pien de aqua, che certi voeult l’è messedada con asee, saa o alter aditiv. L’astusc el se ciama codee, e ‘l ranzador le porta lazzaa o penduu a la cintura. Per tegnì ferma la cod e fà minga colà l’aqua, i ranzador eren usaa mettegh dent anca on mazzett de erba.

A segonda del tipo de preja doperaa, la cod la pò vess ciamada dura o dolza, e la pò servì per lavorà diferent. In de la Svizzera italiana, per esempi, i cod dolz eren impiegaa per codà i ranz coi lamm gross e dur, intant che i cod dur serviven per molà i lamm suttil.

Vun di sit pussee important per la produzion de cod a l’era Pradalonga, in de la Val Seriana.

El nomm

La parolla cod la vegn del latin cōtis, con l'istess significaa. El nomm el ven doperaa anca in italian (cote), piemontes (cov), forlan (côt), sardegnoeu (goda) e romanc (cut).
La variant coeud l'è doperada in certi zonn del Luganes e Varesott, compagn de Vernaa e Marchiroeu.
La variant coved l'è tipega del Mendrisiott e de certi zonn del Comasch, compagn de Cernobbi.

Bibliografia

  • VSI - Vocabolario dei dialetti della Svizzera Italiana, Centro di dialettologia ed etnografia, Belinzona-Lugan, 1956-...

Vos corelaa

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.