Si t'apeta, pueis enlial-ti a trebajal en él, precurandu más información i amejorandu lo escrevíu.
La Península Ibérica o Iberia es una península assitiá nel sul-oesti Uropa, arroeá pol Mari Mediterraneu, el Oceanu Alánticu i polos Pirineus, que la deseparan del restu del continenti uropeu. Pol sul, la Península está desepará d'África (Marruecus) pol Estrechu de Gibraltal, qu'es la lindi entri el Mari Mediterreneu i el Oceanu Alánticu.
La Península cuenta con 582.925 km2 i drentu delos sus arrayus geográficus s'atopan España, Portugal, Andorra i Gibraltal. El su centru geográficu está nel Cerro de los Ángeles, en Getafe. El puntu mas cimeru es el Mulhacén, en Graná, con 3.478 m de zimbra. El riu con mayol longol es Taju, con una largura de 1.007 km (731 km en España i 275 km en Portugal).
El su nombri provién del riu Iber, quiziás el atual Ebru, anque tamién puyera sel el Guadalquivil u algotru riu dela región Güelva, andi testus mu antíguus mentavan un riu Iberus i un puebru al que llamavan iberus. Dendi tiempus remotus los griegus mentavan Iberia a la Península.
El geógrafu griegu Estrabón, palrandu dela Península Ibérica, l'acomparava cun pelleju güe[1]:
Ibéria se paici a un cueru güe destendia a lo largu de Ponienti a Salienti, conos miembrus lanterus apuntandu a Salienti, i a lo anchu de Norti a Sul
Geologicamenti tien comu caraitirística especial que la huerça dela su supificii continental está confegurá comu una meseta, conna altura meya de 600 metrus pol cima del nivel el mari; el su litoral norti, nol-oesti oesti es rocosu i con acantilaus, huendu el litoral esti, sulesti i sul mas suavi. D'alcuerdu ala sitación geográfica, la Península Ibérica tamién horma parti de Francia, ya qu'ésta s'entra házia el sul.