Zarià (Estació Espacial Internacional)

Per a altres significats, vegeu «Zarià».

Zarià

L’especialista Thomas Jones al bloc funcional de càrrega de Zarià (FGB) que transporta maquinari per a la càmera IMAX. La foto es va prendre durant la missió STS-98 El mòdul Zarià vist des del transbordador espacial Endeavour durant la STS-88 (NASA).
Informació general
Tipus	mòdul espacial i Functional Cargo Block ^(en)
Estació	Segment Orbital Rus
Derivat de	Functional Cargo Block ^(en)
Fabricant	Centre de Recerca i Producció Astronàutica Estatal Khrúnitxev
Pais d'origen	Rússia
Núm. SATCAT	25544
Llançament
Data	20 novembre 1998
Vehicle de llançament	Proton-K
Acoblament	20 novembre 1998
Desacoblament	cap valor
Punt de sortida	plataforma 23
Especificacions
Massa	20.260 kg
Dimensions
Llargada	12,99 m
Amplada	24,4 m
Diàmetre	4,1 m
Volum	71,5 m³

Zarià ( rus: Заря, "alba" o "clarejar"), coneguda formalment com a "Bloc de Càrrega Funcional" (en rus функционально- грузовой блок, ФГБ, transliterat com funktsionalno-gruzovoy Blok, FGB), va ser el primer mòdul llançat a l'Estació Espacial Internacional (International Space Station, ISS).^[1]

La FBG proveeix d'electricitat, emmagatzematge, propulsió, i guia a la ISS durant l'acoblament inicial. Com altres mòduls amb més funcions especialitzades construïts, el rol de Zarià és primàriament d'emmagatzematge, tant dins de la secció pressuritzada com a la zona externa amb muntatge de tancs de combustible.

És oficialment propietat dels Estats Units (ja que el seu govern va ser qui la va pagar). Va ser construïda a Rússia, entre desembre de 1994 i gener de 1998, al Centre Espacial Estatal de Producció i Investigació Khrunichev (KhSC) a Moscou. Va ser inclòs com a part del pla "B" en comptes de l'opció Bus-1 de la Lockheed pel seu significatiu estalvi (220 milions de dòlars contra 450 milions). Com a part del contracte, Khrunichev va construir moltes parts d'un mòdul idèntic per contingències. Això va ser proposat per a una varietat de projectes, incloent-hi reemplaçaments potencials per a la nau de subministraments Progrés, els mòduls d'Atracada i d'Emmagatzematge, el Mòdul d'Acoblament Universal, un Mòdul Espacial Comercial, o una Estació Espacial Independent.

Llançament del mòdul rus Zarià, a finals de 1998.

El Zarià es fonamenta en la nau espacial TKS dissenyada per al programa Saliut.^[2] Pesa 19,3 tones, fa 12,55 metres de longitud i té 4,1 m de diàmetre al punt més ample. Va ser llançat en un coet Proton des del cosmòdrom de Baikonur, Kazakhstan, el 20 de novembre de 1998 a una òrbita de 400 km, amb una vida útil d'almenys quinze anys.^[3]

Després d'arribar a la seva òrbita, el Transbordador espacial Endeavour va ser llançat el 4 de desembre de 1998 per aconseguir i acoblar el Zarià al mòdul Unity (Unity module).^[4]

En principi va ser dissenyat per volar autònomament per sis a vuit mesos,^[5] Zarià va ser després reequipat per fer-ho autònomament per almenys per dos anys a causa de falles en el "Mòdul de Servei Rus", el ISS Zvezdà. Finalment el 12 de juliol de 2000, Zvezdà va ser llançat i es va acoblar el 26 de juliol usant el sistema rus Kurs.^[6]

El mòdul Zarià té tres ports d'acoblament, un a cada costat. Zvezdà és fixat amb un d'ells, i el mòdul Unity a un altre, amb el costat de port axial o nadir, usat per acoblar-se a un altre Soiuz o un Progress. Té dos panells solars, mesurant 10,67 x 3,35 m, i sis bateries de níquel-cadmi (Ni-Cd) que donen 3 kW. Zarià té 16 tancs de combustible externs que emmagatzemen 6 tones de propel·lent, amb 24 jets grans, 12 petits i dos motors grans per reforçar els canvis d'òrbita.

Inicialment Zarià tenia problemes amb els circuits de càrrega de bateries, però es va resoldre. Requeriria blindatge suplementari per micro meteorits.^[7]

El nom Zarià li va ser donat pel fet que va significar l'alba d'una nova era de cooperació internacional en l'espai (entre Rússia, els Estats Units i altres nacions), després de la fi de la carrera espacial que havia tingut lloc dins el marc de la Guerra Freda.

Especificacions

• Longitud: 12,56 m
• Diàmetre: 4,11 m
• Longitud dels panells solars: 10,67 m
• Ample dels plafons: 3,35 m
• Massa: 19,3 tones

Galeria fotogràfica

• 
  Interior de Zarià
• 
  Zarià i Unity (Node 1)
• 
  Zarià a primer pla amb els panells solars plegats, Zvezdà darrera

Referències

1. Uri, John. «Space Station 20th: First NASA Research on ISS - NASA» (en anglès americà). nasa.gov, 11-09-2020. [Consulta: 13 gener 2024].
2. Gorn, Michael H. Spacecraft: 100 Iconic Rockets, Shuttles, and Satellites That Put Us in Space (en anglès). Voyageur Press, 2018-09-04, p. 175. ISBN 978-0-7603-6505-2. 
3. «Launch sites». A: The Rebirth of the Russian Space Program (en anglès). New York, NY: Springer, 2007, p. 207–264. DOI 10.1007/978-0-387-71356-4_6. ISBN 978-0-387-71356-4. 
4. Shayler, David J «Linking the Space Shuttle and Space Stations» (en anglès). SpringerLink. DOI: 10.1007/978-3-319-49769-3.pdf.
5. Chladek, Jay. Outposts on the Frontier: A Fifty-Year History of Space Stations (en anglès). U of Nebraska Press, 2017-08-01, p. 343. ISBN 978-0-8032-2292-2. 
6. Bond, Peter. The Continuing Story of The International Space Station (en anglès). Springer Science & Business Media, 2002-05, p. 177. ISBN 978-1-85233-567-0. 
7. Montesino Valle, Gonzalo. Conceptual Design and Structural Analysis of a Space Station in a Martian Orbit (Tesi), 2019-10-04.