PROFILBARU.COM

Yǒnglè
Nom original	(zh) 朱棣
Nom de temple	太宗
Nom pòstum	啟天弘道高明肇運聖武神功純仁至孝文皇帝 i 體天弘道高明廣運聖武神功純仁至孝文皇帝
Biografia
Naixement	2 maig 1360 ; Nanquín (RP Xina)
Mort	12 agost 1424 (64 anys); Mongòlia Interior (RP Xina)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	Changling Mausoleum (Ming dynasty) (en) ; Tombes de la dinastia Ming
Emperador de la Xina Ming
	juliol 1402 – 12 agost 1424 (Gregorià) (mort en el càrrec) ; ← Jianwen – Hongxi →
Príncep Yan (en)
	1370 – juliol 1402
Dades personals
Religió	Confucianisme
Activitat
Ocupació	alquimista
Carrera militar
Rang militar	almirall
Família
Família	Dinastia Ming
Cònjuge	Empress Xu ; Consort Yu (Yongle) ; Consort Han (Yongle) ; Consort Gwon ; Noble Consort Zhaoxian ; Consort Ren Shunfei
Fills	Princess Yong'an; () Empress Xu; Hongxi; () Empress Xu; Princess Yongping; () Empress Xu; Zhu Gaoxu; () Empress Xu; Zhu Gaosui; () Empress Xu; Princess Ancheng; () Empress Xu; Princess Xianning; () Empress Xu; Princess Changning; () valor desconegut; Zhu Gaoxi; () valor desconegut
Pares	Hongwu i Empress Ma (incertesa)
Germans	Princess Huaiqing; Princess Yongjia; Princess Runing; Princess Ruyang; Princess Nankang; Princess Hanshan; Princess Shouchun; Princess Daming; Princess Chongning; Princess Anqing; Princess Baoqing; Princess Linan; Princess Fuqing; Zhu Biao; Zhu Shuang; Zhu Gang; Zhu Su; Zhu Fu; Zhu Pian; Zhu Zhan; Zhu Yi; Zhu Ji; Zhu Song; Zhu Bo; Zhu Gui; Zhu Jing; Zhu Zi; Zhu Dong; Zhu Zhi; Zhu Chun; Zhu Nan; Zhu Ying; Zhu Zhen; Zhu Ying; Zhu Mo; Zhu Hui; Zhu Tan; Zhu Quan; Princess Ningguo

Yǒnglè (永樂, «Eterna felicitat» (2 de maig de 1360 a Nanquín - 12 d'agost de 1424 a Yumuchuan, Mongòlia Interior)), el nom personal era Zhu Di (朱棣, Chu Tu), va ser quart fill de l'emperador Hongwu, i el tercer emperador de la dinastia Ming, i va governar des del 17 juliol 1402 de l'Imperi Xinès.

El seu regnat es considera el zenit de la dinastia Ming, ja que durant ell es va aconseguir la màxima extensió territorial, es va mantenir l'economia estabilitzada i es va emprendre una dinàmica política exterior que va estendre la influència de la Xina per gran part d'Àsia i Àfrica. No obstant això, la meitat posterior del seu regnat va començar ja a mostrar signes de decadència, que s'accentuarien en els següents emperadors. Entre les seves majors fites cal destacar que durant el seu regnat es van realitzar la major part dels viatges exploratoris marítims de l'almirall Zheng He, va ser acabada l'extensa enciclopèdia que porta el seu nom i es va transferir la capital de Nanquín a Pequín, on va fer construir la Ciutat Prohibida i les Tombes de la dinastia Ming.^[1]

Referències

↑ Francis D. K. Ching, Mark M. Jarzombek, Vikramaditya Prakash. A Global History of Architecture (en anglès). John Wiley & Sons, 2010, p. 17. ISBN 1118007395.