Yftisita-(Y)

Yftisita-(Y)
Espècie no aprovada per l'IMA
Fórmula química	(Y,Dy,Er)₄(Ti,Sn)(SiO₄)₂O(F,OH)₆
Epònim	itri, fluor, titani i silici
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AG.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AG.25
Dana	52.4.4.3
Heys	17.1.20
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Color	groc clar
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Lluïssor	resinosa
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,690 nβ = 1,705 nγ = 1,710 a 1,712
Birefringència	δ = 0,020 a 0,022
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada
Referències	[1][2]

La yftisita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats. El seu nom deriva de la seva composició: itri (Y), fluor (F), titani (Ti) i silici (Si).

Característiques

La yftisita-(Y) és un silicat de fórmula química (Y,Dy,Er)₄(Ti,Sn)(SiO₄)₂O(F,OH)₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5 a 4. Es tracta d'un mineral desacreditat actualment per l'Associació Mineralògica Internacional, però aparentment vàlida des que va ser reportada una nova determinació de la seva estructura cristal·lina.^[3] Es tracta d'una espècie idèntica a la posteriorment descrita mieïta-(Y).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la yftisita-(Y) pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al jaciment de terres rares d'El'ozero, al massís de Western Keivy, a la península de Kola (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat trobada a Ohkueyama, a la prefectura de Miyazaki (Regió de Kyushu, Japó), al massís Verkhnee Espe (Kazakhstan) i a Ytterby (Uppland, Suècia).

Referències

1. «Yftisite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 agost 2016].
2. «Yftisite-(Y) Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 8 agost 2016].
3. Balko, V.P. & Bakakin, V.V. «The crystal structure of yftisite» (en rus). Zh. Strukt. Khim., 16, 1975, pàg. 837-842.