Xavier Ravier

Xavier Ravier (La Devesa Ribèra, 6 de desembre de 1930 - Tolosa de Llenguadoc, 30 de setembre de 2020) va ser un lingüista i professor occit�

Xavier Ravier
Plantilla:Infotaula personaXavier Ravier
Biografia
Naixement6 desembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
La Devesa Ribèra (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Tolosa de Llenguadoc (França) Modifica el valor a Wikidata
Redactor en cap Òc
1955 – 1957
Secretari de redacció
1953 –
Director de recerca del CNRS
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióromanista, dialectòleg, escriptor, lingüista, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralAnne Dagnac Modifica el valor a Wikidata
Premis

Xavier Ravier (La Devesa Ribèra, 6 de desembre de 1930 - Tolosa de Llenguadoc, 30 de setembre de 2020) va ser un lingüista i professor occità.[1]

Biografia

Primers anys

Després de cursar l'educació primària a L'Abatut (Alts Pirineus) i la secundària en llengües clàssiques (llatí i grec) a Vic de Bigòrra, Ravier va cursar estudis superiors a la Facultat de Lletres de Tolosa. Allà va conèixer Jean Séguy, de qui es reclamà hereu tota la seva vida i qui va determinar la seva vocació de lingüista especialitzat en romanística. Quan Ravier encara era estudiant, Séguy li va confiar algunes investigacions per a l'Atles Lingüístic i Etnogràfic de Gascunya (ALG).[2]

CNRS i universitats

Després d'incorporar-se al CNRS el 1956 com a investigador en pràctiques i més tard com a ajudant de recerca de Jean Séguy, el 1957 se li va confiar l'estudi suplementari de l'ALG, completat el 1963, els resultats del qual constitueixen el material dels volums IV a VI, és a dir, la meitat de l'obra. A partir del 1967, se li va confiar la responsabilitat de l'Atles Lingüístic i Etnogràfic del Llenguadoc Occidental,[3] els quatre volums del qual es van publicar el 1978, 1982, 1986 i 1993.

Durant aquells anys també es va dedicar a la recerca sobre el patrimoni etnoliterari dels Pirineus centrals, principalment de Bigorra i Bearn, que va conduir, d'una banda, a una obra escrita en col·laboració amb Séguy,[4][5] reeditada el 1978 amb el títol Poèmes chantés des Pyrénées gasconnes,[6] i d'altra banda, a la seva tesi doctoral, Le récit mythologique en Haute-Bigorre,[7][8] defensada el 1979[9] i publicada el 1986.

Investigador del CNRS[10] des d'octubre de 1975 i després director de recerca des de novembre de 1985, també va ensenyar occità. De 1965 a 1973, va ensenyar a la Facultat d'Arts i Humanitats de Pau, que més tard es va convertir en la Universitat de Pau i de la regió de l'Ador. Després, a partir de 1968, va ensenyar a la Facultat d'Arts i Humanitats de Tolosa, que més tard es va convertir en la Universitat de Tolosa-Lo Miralh. El 1984, va ser destinat del CNRS a Lo Miralh, on va exercir com a professor de lingüística francesa i romànica de 1989 a 1997, i com a cap del departament de lingüística de 1989 a 1993.

Després de la seva jubilació el gener de 1998, havent estat nomenat professor emèrit, va continuar el seu treball en dialectologia, filologia i onomàstica, en col·laboració amb el laboratori Framespa, particularment quan n'era director l'historiador Benoît Cursente, amb qui va publicar el Cartulaire de Bigorre (s. XI-XIII) el 2005.[11]

Poesia

Ravier va dedicar diversos articles a la poètica i la poesia contemporànies, a escriptors com Joë Bousquet, Rainer Maria Rilke, Giuseppe Ungaretti i Jorge Guillén, així com a filòsofs —particularment alemanys— i a les seves trobades amb Miquèu Camelat, Simin Palay, René Nelli, René Char, André Breton i Gaston Massat. Ravier va publicar els seus propis poemes en occità i francès.[12]

Distincions

Membre de l'Institut d'Estudis Occitans durant les dècades del 1950 i del 1960 i presentador de programes literaris occitans a Radio Toulouse, Ravier va ser sol·licitat per la seva experiència acadèmica per diverses organitzacions, algunes de les quals va presidir,[1] en particular el Conservatoire occitan - Centre des musiques et danses traditionnelles Toulouse-Midi-Pyrénées i el GARAE-Ethnopôle[13] de Carcassona.

Oficial de l'Orde de les Palmes Acadèmiques i Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres, membre fundador el 1982 i més tard membre honorari de l'Acadèmia de les Llengües Dialectals de Mònaco,[14] va ser guardonat amb el Premi Albèrt Dauzat de la Societat Francesa d'Onomàstica el 2013.[15]

El 2003, seixanta dels seus col·legues i amics li van regalar un recull d'assajos[16] el títol dels quals, «Sempre los camps auràn segadas resurgantas», està extret d'un poema d'Antonin Perbòsc del recull L'Arada, del qual Ravier havia publicat una edició crítica el 2000.[17]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Cerquiglini, Bernard «La mort de Xavier Ravier, occitaniste et poète» (en francès). Le Monde, 10-10-2020 [Consulta: 6 novembre 2020].
  2. ↑ Field, Thomas T. «Jean Séguy, l’Atlas linguistique de la Gascogne et la sociolinguistique variationniste» (en francès). Academia.edu [Consulta: 6 novembre 2020].
  3. ↑ Dinguirard, Jean-Claude «Comptes rendus : Ravier (Xavier), Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc occidental, volume I (cartes 1 à 264 plus trois cartes hors foliotage)» (en francès). Annales du Midi. Éditions du Centre National de la Recherche Scientifique, 1978 [París], vol. 92 núm. 149, 1980, p. 485–487 [Consulta: 6 novembre 2020].
  4. ↑ Ravier, Xavier; Séguy, Jean. Chants folkloriques gascons de création locale récemment découverts dans les Pyrénées (en francès). Faculté des Lettres et Sciences humaines, 1959. OCLC 490951718 [Consulta: 6 novembre 2020]. 
  5. ↑ «Bibliographie de Xavier Ravier». A: Sempre los camps auràn segadas resurgantas : Mélanges offerts au professeur Xavier Ravier (en francès). Presses universitaires du Midi, 2020-09-01, p. 13–21 (Méridiennes). ISBN 978-2-8107-1069-0 [Consulta: 6 novembre 2020]. 
  6. ↑ Ravier, Xavier; Séguy, Jean. Poèmes chantés des Pyrénées gasconnes (en francès), 1979. ISBN 978-2-222-02405-7. OCLC 256068620 [Consulta: 6 novembre 2020]. 
  7. ↑ Ravier, Javier. Le récit mythologique en Haute-Bigorre (en francès). Edisud ; Centre National de la Recherche Scientifique, 1986. OCLC 1123536114 [Consulta: 6 novembre 2020]. 
  8. ↑ Papy, Michel «Philologie, linguistique, ethnolinguistique et ethnolittérature : Ravier (Xavier), Le récit mythologique en Haute-Bigorre» (en francès). Annales du Midi. CNRS; Édisud, 1986 [París; Ais de Provença], vol. 101 núm. 188, 1989, p. 463–467 [Consulta: 6 novembre 2020].
  9. ↑ Boisgontier, Jacques; Fabre, Daniel «Soutenance de thèse : Ravier (Xavier), Le récit mythologique en Haute-Bigorre. Essai d'ethnolinguistique. Thèse de doctorat d'Etat ès Lettres soutenue le vendredi 7 décembre 1979 à l'Université de Toulouse-Le Mirail» (en francès). Annales du Midi, vol. 92 núm. 149, 1980, p. 483–485 [Consulta: 6 novembre 2020].
  10. ↑ «Conseil du Patrimoine Ethnologique» (en francès). Journal des anthropologues, vol. 4 núm. 1, 1981, p. 49–50 [Consulta: 6 novembre 2020].
  11. ↑ Ravier, Xavier; Cursente, Benoît. Le cartulaire de Bigorre (s. XI-XIII) (en llatí). CTHS, 2005. ISBN 978-2-7355-0610-1. OCLC 995133283 [Consulta: 6 novembre 2020]. 
  12. ↑ Ravier, Xavier. Paraulas enta troç de prima (en occità). Poemas, 1954. OCLC 1442709 [Consulta: 6 novembre 2020]. 
  13. ↑ «Garae-ethnopole» (PDF) (en francès). hypotheses.org.
  14. ↑ «Académie des langues dialectales de Monaco» (en francès). ald-monaco.org.
  15. ↑ «Société française d'onomastique» (en francès). sfo-onomastique.fr.
  16. ↑ Ravier, Xavier.; Bouvier, Jean-Claude.; Gourc, Jacques.; Pic, François. Sempre los camps auràn segadas resurgantas : mélanges offerts au professeur Xavier Ravier (en francès). Université de Toulouse-Le-Mirail, 2003. ISBN 978-2-912025-10-4. OCLC 654413385 [Consulta: 6 novembre 2020]. 
  17. ↑ Perbosc, Antonin (1861-1944). L'arada (en occità). Biarritz: Atlantica, 2000. ISBN 2-84394-200-4. OCLC 490992718 [Consulta: 6 novembre 2020]. 

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.