Weekend (títol original en anglès: Week-end) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Jean-Luc Godard estrenada el 1967. Ha estat doblada al català.[1]
La pel·lícula narra la surrealista història d'una parella casada en un viatge de carretera per visitar els pares de la dona amb la intenció de matar-los per l'herència.[2]
Una parella d'un poble francès, Roland i Corine, mantenen relacions extramatrimonials, però com que no volen entremetre's en la vida de l'altre i planegen destruir-se mútuament. Els dos passaran el cap de setmana anant a la casa dels pares de Corinne, on el seu pare s'està morint, amb l'únic propòsit de rebre la seva herència.
El seu periple acaba en un tumultuós recorregut pels camps francesos, habitats per personatges grotescos i insòlits i marcat per devastadors accidents de trànsit. Després que el seu cotxe també resultés danyat en un accident, Corinne i Roland deambulen per una sèrie animada que crea un món oníric que barreja l'humor i la bellesa amb l'absurd i aterridor.
La parella finalment arriba a la casa dels pares de Corinne, però ja era massa tard, ja que el seu pare ja ha mort i troben a la seva mare ocultant-los part de la seva herència. Enfurits, la mataran pel botí, però a només fugir seran capturats per un grup de hippies revolucionaris.[3]
Weekend ha estat comparat amb Alícia al País de les Meravelles, la sèrie James Bond, i les obres de Marquis de Sade.[4][5] Tim Brayton la va descriure com una "pel·lícula que es llegeix a si mateixa, li diu a l'espectador què hauria de ser aquesta lectura, i al mateix temps li diu a l'espectador que aquesta lectura és inexacta i ha de ser ignorada".[6]
Ha calgut una setmana per instal·lar el tràveling perquè el camp feia baixada. Hi havia més o menys 1,50 m de desnivell entre la sortida del tràveling i l'arribada del tràveling.Ha calgut fer una construcció bastant sòlida per poder suportar dos carretons de tràveling, més una dolly per tal del que es recuperi el desnivell pujant el braç per tal de donar la impressió que s'estava a la mateixa alçada.El mateix rodatge ha ocupat gairebé una jornada. S'han hagut de fer 5 o 6 preses, no més. La distància ha estat escollida en funció del nombre de rails que estaven disponibles. Per tant, s'ha fet un tràveling de 300 metres. És un pla sorprenent, però al límit no té molta imaginació.. Era l'època en què no hi havia sempre guió. Era doncs relativament difícil saber el que Jean-Luc tenia la intenció de fer. Li agrada molt l'afirmació: El cinema, és l'art del moviment, per tant, es pot canviar d'opinions![8]
Premis
Nominacions