PROFILBARU.COM

Wattrelos
Tipus	comuna de França i ciutat fronterera
Localització
	50° 42′ 04″ N, 3° 12′ 48″ E / 50.7011°N,3.2133°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Alts de França
Departament	Nord
Districte	Districte de Lilla
Cantó	cantó de Roubaix-Est
Població humana
Població	40.836 (2021) (3.038,39 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Lilla ; unitat urbana de Lilla
Superfície	13,44 km²
Altitud	29 m-16 m-42 m
Limita amb	Roubaix ; Mouscron ; Tourcoing ; Leers ; Estaimpuis
Identificador descriptiu
Codi postal	59150
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Siemianowice Śląskie ; Mohács ; Eschweiler (1975–)
Lloc web	ville-wattrelos.fr

Wattrelos és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França. L'any 1999 tenia 42.753 habitants. Limita amb els municipis de Roubaix, Tourcoing, Mouscron, Luingne, Herseaux, Estaimpuis, Leers-Nord i Leers.

Demografia

1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
Evolució de la població
3.590	3.214	3.969	4.901	6.791	7.300	7.864	8.736	9.432


1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
10.360	12.315	13.113	14.682	15.325	15.725	17.118	19.770	22.731


1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
25.884	27.503	29.089	27.733	29.032	30.647	31.084	28.796	31.993


1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2011	2016
41.319	43.754	45.440	44.826	43.675	42.753	-	-	-


2019	-	-	-	-	-	-	-	-
-	-	-	-	-	-	-	-	-

Història

La ciutat existeix des de l'Edat Mitjana, ja se la menciona en documents de l'any 846, tot i que recents excavacions han trobes restes dels gals. Vivia de l'agricultura, impulsada pels diversos abats de Saint-Bavon. Posteriorment va passar a domini dels comtes de Flandes.

Amb l'arribada de la Revolució Industrial, l'economia va passar a dependre del tèxtil, sobretot del treball a domicili dels obrers. El moviment per reivindicar millores en les condicions de vida i salaris dels treballadors va iniciar-se el 1880 i va protagonitzar diverses vagues amb èxit desigual. Els líders sindicals van anar intervenint progressivament en la vida pública, arribant a l'alcaldia per potenciar reformes de caràcter social. El fet d'estar tocant a Bèlgica provocà que durant anys fos una vila de pas obligat per als contrabandistes de tabac

Cultura

Destaca la festa major, el dia dels Berlouffes, de gran participació ciutadana, així com el carnaval, importat d'Alemanya. Com a monuments, l'església de Sainte-Thérèse-de-l'Enfant-Jésus és un dels principals atractius turístics, així com el paisatge boscós.

Administració

Llista d'alcaldes
Període	Identitat	Partit
1901-1906	Victor Leplat
1906-1912	Joseph Thérin
1912-1938	Henri Briffaut	SFIO
1938-1944	Florimond Lecomte	SFIO
1944-1945	Louis Dornier	SFIO
1945-1947	François Mériaux	PCF
1947-1957	Albert D'Hondt	SFIO
1957-1971	Jean Delvainquière	SFIO
1971-2000	Alain Faugaret	PS
2000-	Dominique Baert	PS