PROFILBARU.COM

Vladímir Menxov
	Vladímir Menxov
Nom original	(ru) Владимир Валентинович Меньшов
Biografia
Naixement	Влади́мир Валенти́нович Меньшо́в; 17 setembre 1939 ; Bakú (Azerbaidjan)
Mort	5 juliol 2021 (81 anys); Moscou (Rússia)
Causa de mort	COVID-19
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Nacionalitat	Unió Soviètica / Rússia
Formació	Institut Gueràssimov de Cinematografia (–1970); Escola d'Art Dramàtic de Moscou (–1965)
Activitat
Camp de treball	Interpretació, direcció, producció cinematogràfica i guionatge cinematogràfic
Ocupació	director de cinema, actor, presentador de televisió, guionista de cinema, professor lector, actor de cinema, productor de cinema, guionista, figura pública
Activitat	1958 - 2021
Ocupador	Cursos Superiors de Formació per a Guionistes i Directors
Partit	Rússia Unida
Família
Cònjuge	Vera Aléntova actriu de cinema i teatre
Fills	Yuliya Menshova
Premis
	(26 gener 2017) Orde per Serveis a la Pàtria de segon grau; (2014) Premi Àguila d'Or; (16 febrer 2010) Orde per Serveis a la Pàtria de tercer grau; (27 setembre 2007) ciutadà honorari d'Àstrakhan; (10 setembre 1999) Orde per Serveis a la Pàtria de quart grau; (8 desembre 1989) Artista del Poble de l'RSFSR; (11 gener 1984) Treballador honorífic d'art de la República Federativa Socialista Soviètica de Rússia; (1981) Premi Estatal de l'URSS; (1978) Premi N. K. Krúpskaia ;
Lloc web	ВЛАДИМИРМЕНЬШОВ.РФ

Vladímir Valentínovitx Menxov (rus: Влади́мир Валенти́нович Меньшо́в) (Bakú, República de l'Azerbaidjan, URSS, 17 de setembre de 1939,^[1] – 5 de juliol de 2021) va ser un actor rus, director de cinema, guionista, productor, artista homenatjat de la RSFSR (1984). Artista del Poble de la RSFSR (1989). Guanyador del Oscar en la categoria de millor pel·lícula en llengua estrangera per a la pel·lícula Moscou no creu en les llàgrimes^[2] i el Premi Estatal de l'URSS (1981). President del Consell Públic sobre les activitats del sistema penal (2015).^[2] Comunista per convicció.^[3]

Biografia

Vladímir va néixer el 17 de setembre de 1939 a Bakú (República de l'Azerbaidjan). El seu pare - Valentin Menxov (1912-1974) va ser un marí, i després va treballar en l'NKVD,^[4] (Oficial de l'Orde de l'Estrella Roja), la seva mare - Antonina Alexándrovna Menxov (nascuda - Dubovskaia; 1905-1964) - tots dos naturals de la regió d'Astracan, en la capital de la qual, Vladimir va créixer. La seva germana Irene va néixer el 1941.^[4]

El 1961 va ingressar en la facultat de l'Escola del Teatre d'Art de Moscou.

El 1965 es va graduar a l'Escola-Estudi d'Art de Moscou anomenada Nemírovich-Danchenko, el 1970 va fer els estudis de postgrau al departament de direcció a l'Institut de Cinematografia Guerásimov al taller de Mikhaïl Romm.

El 2003, es va unir al partit Rússia Unida.^[5] En una entrevista de la revista "Esquire" va afirmar que es van unir a la festa "per casualitat".^[6]

El 2011, com a president del comitè dels Oscar de Rússia, Vladímir es va negar a signar la nominació de la candidatura per al premi Oscar a la pel·lícula de Nikita Mikhalkov Cremat pel sol 2: Ciutadella ^[7]

Va morir el 5 de juliol de 2021 víctima de la COVID-19.^[2]

Honors i premis

Orde al Mèrit per la Pàtria en grau III (16 de febrer de 2010) - per la seva contribució al desenvolupament de l'art cinematogràfic nacional i els seus molts anys de treball creatiu.
Orde pels seus serveis a la Pàtria en grau IV (10 de setembre de 1999) - per la seva gran contribució al desenvolupament del cinema nacional.^[8]
Guanyador del Festival de cinema "All-Unió" en la categoria Premis per l'actuació de treball el 1973
Premi Estatal de la RSFSR "Krupskoi" (1978) per la pel·lícula "Dibuix" (1976)
Premi Estatal de la Unió Soviètica (1981) per la pel·lícula "Moscou no creu en les llàgrimes" (1979)
Premi "Oscar" en la categoria "Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa" el 1981 per a la pel·lícula "Moscou no creu en les llàgrimes"
Artista homenatjat de la RSFSR (1984)
Artista del Poble de la RSFSR (1989)
Ciutadà Honorari d'Astracan (2007)
Premi Àguila Daurada - 2014 en la nominació com a millor actor secundari" pel paper d'Edward Balaixov a la pel·lícula "La llegenda nº 17" (2013) dirigida per Nikolai Lebedev.^[9]^[10]

Filmografia

Com a director

1970 - Sobre la qüestió de la dialèctica de la percepció dels sentits, o els somnis perduts (curt, educatiu)
1976 - Campionat
1979 - Moscou no creu en les llàgrimes
1984 - Amor i coloms
1995 - "Shirli - Myrli"
2000 - L'enveja dels déus
2008 - El gran vals (sense acabar)

Com a productor

1996 - "Ermak"
1998 - Amor cec
1999 - Vaixella xinesa
2005 - Temps per recollir pedres
2010 - L'àvia xinesa
2015 - Caterina (director artístic)

Com a guionista

1970 - Feliz Kukushkin
1974 - Serveixo en la frontera
1981 - La nit és curta
1995 - "Shirli - Myrli"
2000 - L'enveja dels déus
2008 - El gran vals
2014 - Camí sense fi

Com a actor

Des de 1970 fins a l'actualitat ha participat en un centenar de pel·lícules de cinema i televisió,^[2] inclosa la que ell pròpiament va dirigir el 1979 Moscou no creu en les llàgrimes.

Papers al teatre

Actuació a l'obra "Amor.Cartes".^[11] (Andy) a l'escenari del Teatre Pushkin, juntament amb la seva esposa Vera Alentova.
El 2014, a l'estrena de l'obra "Pati" d'E. Isaeva (Muntatge V. Pankov). Espectacle del Centre Gogol junt amb l'Estudi "SounDrama" - Sasha-australiano