Vladímir Naílievitx Malàkhov (en rus: Влади́мир Наи́льевич Мала́хов, nascut el 27 de novembre de 1980) és un jugador d'escacs rus, que té el títol de Gran Mestre, tot i que no es dedica als escacs professionalment, sinó que treballa com a físic.[1][2]
A la llista d'Elo de la FIDE de l'octubre de 2020, hi tenia un Elo de 2667 punts, cosa que en feia el jugador número 17 (en actiu) de Rússia,[3] i el 70è millor jugador del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2732 punts, a la llista de juliol de 2010 (posició 18 al rànquing mundial).[4]
Va començar a destacar ja de ben jove. El 1993, fou Campió del món Sub-14, a Bratislava.[5] El 2002, va guanyar una partida a Vassili Ivantxuk, en aquell moment un dels millors jugadors del món.[6] El 2003, Malàkhov fou subcampió absolut d'Europa, a Istanbul, rere el georgià Zurab Azmaiparaixvili.[7] El 2004 participà en el II Matx Rússia-Xina, a Moscou, com a tercer tauler de l'equip rus, i hi feu 3/6 punts.[8] També va participar en el Campionat del món de 2004, en què va arribar a la segona ronda, on fou eliminat pel cubà Leinier Domínguez. Va acabar al top 10 a la Copa del món de 2005, cosa que el classificà com a candidat per al Campionat del món de 2007, que es jugà entre maig i juny de 2007.[9][10] Fou eliminat a la primera ronda, en perdre el seu matx contra Aleksandr Grisxuk per 3½-1½.
El 2007 empatà als llocs 3r-9è amb Pàvel Smirnov, Dmitri Svetuşkin, Ievgueni Vorobiov, Murtas Kajgalíev, Vladímir Dobrov i Aleksei Aleksàndrov al 3r Obert de Moscou.[11] També el 2007, guanyà el fort III "Torneig de les estrelles" dins el sisè Festival Internacional d'escacs de Benidorm[12] El 2008, empatà al segon lloc amb Paco Vallejo, rere Krishnan Sasikiran, a la 18a edició del Torneig Internacional de Pamplona.[13]
El 2009, va assolir les semifinals de la Copa del món de 2009. El mateix any, Malàkhov fou per segon cop subcampió absolut d'Europa, a Budva, rere Ievgueni Tomaixevski.[14]
Fou membre de l'equip rus que guanyà la medalla d'or al Campionat del món d'escacs per equips de 2009, celebrat a Bursa, on, com a primer suplent, va puntuar un 71,4% (+3 =4 -0),[15] i va guanyar a més la medalla d'or individual al seu tauler.[16][17][18] A la Copa del món de 2009 (un torneig amb 128 participants), va arribar a les semifinals, on fou batut per Ruslan Ponomariov, però obtingué un premi de 50.000 USD. El desembre de 2009 va vèncer a Varsòvia, amb 11,5/13, el 9è Amplico Life International Tournament, vàlid com a campionat europeu de partides ràpides, guanyant a la final l'espanyol Aleksei Xírov.[19]
El juny de 2010, va participar en el "IV Masters Ruy Lopez", un Categoria XIV disputat a Villafranca de los Barros, i hi acabà tercer, rere Ivan Txeparínov i Fabiano Caruana.[20]
Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[21][22] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi va tenir una molt mala actuació; fou eliminat en primera ronda per Rubén Felgaer (1½-2½).[23]
El març de 2012 fou 3r al Campionat d'Europa absolut, a Plòvdiv (Bulgària), rere el campió Dmitri Iakovenko, Laurent Fressinet (2n).[24][25]
L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[26] on va tenir una actuació regular, i arribà a la tercera ronda, on fou eliminat per Fabiano Caruana 1-3.[27]