Vilanova de les Escaldes

Vilanova de les Escaldes

Localització
42° 28′ 42″ N, 1° 57′ 12″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Geografia
Altitud	1.304,5 m
Limita amb	Llívia
Dades històriques
Dissolució	28 febrer 1973
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu

Vilanova de les Escaldes (['bilə'noβə(ðələzəs'kaldəs)], estàndard ['bilə'nɔβə(ðələzəs'kaldəs)], Villeneuve, oficialment en francès) és un poble i territori (fins al 1973 fou comuna independent) del terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a la comarca nord-catalana de l'Alta Cerdanya.

El poble és a la dreta^[1] del riu d'Angostrina, en el coster que es troba a la dreta d'aquest curs d'aigua i a l'esquerra de la Ribereta, a prop al sud-oest d'Angostrina, amb la qual forma ja quasi un contínuum urbà.

Etimologia

Segons explica Joan Coromines, el topònim Vilanova de les Escaldes, antigament Vilanova de les Caldes, consta de dues parts diferenciades. La més antiga és la segona, les Escaldes, té l'origen en la font d'aigües termals existent en el lloc, ja coneguda des dels temps de la romanització. D'aquæ calidæ, en acusatiu plural aquas calidas, deriva Caldes, que apareix reforçat per es-, procedent de l'article determinat, com és el cas d'altres mots comuns catalans: estovalles/tovalles, estisores/tisores, etc.^[2]

En el seu entorn sorgí una petita població, al sud de la qual anà formant-se'n una de nova més gran: la Vila nova de la primera part del topònim, Es tracta, per tant, d'un topònim d'origen llatí, segons el mateix Joan Coromines.^[3]

Geografia

L'antic terme independent de Vilanova de les Escaldes, de tan sols 3,43 km², representa el 4,1% de la superfície del terme al qual pertany actualment. Es tracta d'una franja estreta ajustada al límit occidental del terç inferior del terme actual, a la vall de la Ribereta. Era un terme bàsicament pla, emmarcat al nord i a llevant per una petita serralada de poc més d'entre 100 i 150 metres més elevat que el fons de la vall.

Els dos pobles que formaven el terme, les Escaldes i Vilanova de les Escaldes, són tots dos a l'esquerra de la Ribereta, molt a prop del fons de la vall. El poble de Vilanova de les Escaldes es troba a 1.300 metres d'altitud, i el de les Escaldes, a quasi 1.400. El punt més alt de l'antic terme és a 1.550.

Vilanova de les Escaldes

El poble principal és un petit nucli urbà agrupat^[4] a l'entorn de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes. No es tracta d'un poble que formi un nucli tancat o murallat, sinó de cases situades prop de l'església parroquial i del seu cementiri. Modernament aquest nucli ha crescut cap al nord i el nord-est, costat pel qual pràcticament s'enllaça amb el d'Angostrina.

Les Escaldes

Es tracta d'un petit poble sorgit^[5] a l'entorn de les antigues termes romanes, ampliat sobretot pels establiments termals que s'hi construïren.

Història

El poblament de Vilanova de les Escaldes data de molt antic: a la zona del Caos de Vilanova hi ha diversos jaciments de l'època del neolític. D'altra banda, les termes de les Escaldes són d'origen romà.

Vilanova és esmentada per primer cop en el testament del comte de Cerdanya Miró II, amb data del 13 de juny del 925. En aquest document, Miró II llega Vilanova a la seva filla natural Goldregot, que va tenir amb Virgília, filla del comte d'Empúries Delà. Goldregot esdevindria poc després comtessa de Pallars. Consta en el segle xii la senyoria de Vilanova, que estava en mans dels Urtx.

El 1772 el rei va concedir al professor de la Universitat de Perpinyà Joseph Barthélémy François Carrère el privilegi d'explotació de les aigües minerals de les Escaldes, tot i que el projecte no va reeixir.

Batlles

Alcalde	Període[6]
Antoine Maury	1792 - 1793
Hyacinthe Margaill	1793 - 1795
Antoine Maury	1795 - 1803
Hyacinthe Margaill	1803 - 1816
Antoine Maury	1816 - 1828
Antoine Merlat	1828 - 1830
Jean-Pierre Palou	1830 - 1831
Étienne Fabre	1831 - 1839
Jean-Pierre Palou	1839 - 1840
Hyacinthe Soler	1840 - 1844
François Soler	1844 - 1860
Guillaume Fabre	1860 - 1869
Emmanuel Maury	1869 - 1871
Guillaume Fabre	1871 - 1874
François Soler	1874 - 1878
Guillaume Fabre	1878 - 1881
Bonaventure Colomer	1881 - 1888
Antoine de Maury	1888 - 1896
Michel Arnaud	1896 - 1900
Antoine de Maury	1900 - 1925
Jean Maury	1925 - 1935
Henry Panisse	1935 - 1937
Joseph Marty	1937 - 1945
Guillaume Fabre	1945
Henri Faubre	1945 - 1953
Jacques de Maury	1953 - 1973

Demografia

Demografia antiga

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)^[7]

Evolució demogràfica de Vilanova de les Escaldes entre 1720 i 1789
1359	1365	1378	1515	1553	1709	1720	1767	1774	1788
14 f	16 f	12 f	8 f	11 f	19 f	19 f	141 h	30 f	134 h

(Fonts: Pélissier, 1986.)

Demografia contemporània

Evolució de la població 1793 1794 1796 1800 1804 1806 1820 1826 1831 119 134 92 59 104 152 159 166 186 1836 1841 1846 1851 1856 1861 1866 1872 1876 200 190 197 176 190 160 157 147 158 1881 1886 1891 1896 1901 1906 1911 1921 1926 136 133 141 127 126 121 103 181 222 1931 1936 1946 1954 1962 1968 234 326 569 664 613 287

Referències

1. Angostrina en els ortofotomapes de l'IGN
2. Coromines, 1995.
3. Coromines, 1997.
4. Vilanova de les Escaldes en els ortofotomapes de l'IGN
5. Les Escaldes en els ortofotomapes de l'IGN
6. MairesGenWeb
7. Pélissier, 1986.

Bibliografia

• Becat, Joan. «5 - Angostrina i Vilanova de les Escaldes». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Coromines, Joan. «Les Escaldes». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, IV D - J). ISBN 84-7256-825-3. 
• Coromines, Joan. «Vilanova». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VIII Vi - Z). ISBN 84-7256-858-X. 
• Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Els Angles». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Angostrina i Vilanova de les Escaldes». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.