Via ciclista

Via ciclista, via ciclable o ciclovia és un terme genèric per a qualsevol infraestructura destinada a la circulació de bicicletes. Les vies ciclistes poden anar des de qualsevol carril d’una via pública que hagi estat senyalitzat adequadament amb aquesta finalitat fins a una via creada de manera independent on només es permet el trànsit de bicicletes.^[1][2][3]

Independentment de les diferents denominacions que rebin a cada regió, des d’un punt de vista tècnic les vies ciclistes es poden classificar segons diversos criteris.^[4]

La ubicació fa referència al suport on s’implanten, si es construeixen de manera independent o si s’utilitza la calçada.

• Independents. Construïdes de manera independent de voreres o calçades, solen estar envoltades de vegetació.
  • Pistes bici, si són vies exclusives per a bicicletes.
    • Autopistes per a bicicletes, concebudes com a vies ràpides, que cobreixen llargues distàncies i connecten diversos nuclis.
  • Senders ciclables, si estan compartides amb vianants.
    • Vies verdes, si són vies de tren reconvertides en sendes ciclables.

• Integrades. Juntament amb voreres, calçada i jardins, són un element més del conjunt del carrer, destinant un espai exclusiu als ciclistes.
  • Carrils bici. Solen estar ubicats a la mateixa cota que la calçada, en la qual es destina un carril exclusiu per a les bicicletes.
  • Voreres bici. Estan ubicades a la mateixa cota que la vorera. No estan recomanades pels possibles conflictes amb els vianants.
  • Vorals bici. Vorals on es permet la circulació de bicicletes.

• Compartides. Són espais destinats al trànsit d’altres mitjans de transport on es permet la circulació de bicicletes.
  • Ciclocarrer. Carrers d’un únic carril i sentit, on es prioritza la circulació de bicicletes sobre la resta de vehicles. En ocasions es pot integrar el doble sentit per als ciclistes incorporant carrils bici a contrasentit.
  • Ciclocarril. Carril d’un carrer amb més carrils on es prioritza la circulació de bicicletes sobre la resta de vehicles.
  • Carril bici-bus. Carril exclusiu per al transport públic i bicicletes.
  • Carreteres 2 menys 1. En què els laterals tenen prioritat ciclista, però són utilitzats per altres vehicles mentre no estiguin ocupats.
  • Zones compartides de prioritat per als vianants. Zones lliures de trànsit motoritzat on es pot permetre la circulació de bicicletes.
  • Convivència. Espais on es permet la circulació de vianants, bicicletes i, si escau, vehicles de motor.

Les vies ciclistes poden permetre la circulació en un o en dos sentits.

• Unidireccionals. Permeten la circulació de ciclistes en un únic sentit.
• Bidireccionals. Permeten la circulació de bicicletes en ambdós sentits.
  • Circulació a contrasentit. Es pot permetre la circulació en una direcció compartint l’espai amb altres vehicles i existint un carril bici exclusiu per al sentit contrari.

Els elements de protecció i separació de la resta del trànsit garanteixen la seguretat dels ciclistes.

• Sense protecció. La via ciclista està separada únicament per pintura o per l’ús d’un paviment diferent de la resta del carrer.
• Amb resguard. La via ciclista té un espai de separació respecte de la resta de la calçada.
• Amb protecció discontínua. La via ciclista inclou elements de protecció separats, permetent la permeabilitat ciclista amb la resta de la via, però impedint la invasió per vehicles motoritzats.
• Protecció per banda d’aparcament. La protecció es deu a l’aparcament de vehicles.
• Protecció contínua. La via ciclista manté una separació contínua de la resta de la via.

La cota respecte de la calçada i la vorera pot determinar l’ús que se’n fa, promovent o no l’ús de zones per a vianants o la pacificació del trànsit.

• Plataforma única. La cota dels espais destinats a vianants, bicicletes i vehicles motoritzats és la mateixa.
• Cota de calçada. La cota de la via ciclista i la calçada és la mateixa, però diferent de la de la vorera.
• Cota intermèdia. La via ciclista està a una cota diferent de la calçada i diferent de la vorera.
• Cota de vorera (vorera bici). La via ciclista s’ha construït eliminant espai per als vianants, estant a la mateixa cota que la vorera. No està recomanada perquè genera conflictes amb els vianants, no pacifica el trànsit i no promou un canvi modal.

• Lateral. La via ciclista se situa en un lateral de la calçada.
• Central. La via ciclista se situa envoltada d’altres carrils.

Algunes ciclovies poden ser permanents i altres poden ser temporals per a usos concrets.

• Permanents. Tenen una durada indefinida i solen haver requerit una obra.
• Temporals. Tenen una durada determinada.
  • Ciclovies emergents. Són d’implementació ràpida mitjançant urbanisme tàctic, per una necessitat o per avaluar-ne la permanència.
  • Ciclovies recreatives. Englobades dins del moviment internacional de «carrers oberts», són carrers lliures de vehicles motoritzats durant unes hores al dia o durant diumenges o festius.

• Infraestructura ciclista
• Ciclabilitat
• Xarxa ciclista