Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923) fou un metge i farmacèutic català i rector de la Universitat de Barcelona. El 1919 li fou concedit el marquesat de Carulla.[1]
Fou fill de Claudi Carulla i Herp i de Josefa Margenat i Bonaplata.[2] El 1881 es llicencià en farmàcia[3] i començà a estudiar medicina, en què es va doctorar a la Universitat de Madrid el 1895 amb la tesi El azul de metileno en Medicina. Individualidad clínica del mismo. El 1904 va guanyar per oposició la càtedra de terapèutica a la Universitat de Sevilla i poc després a la Universitat de Barcelona.[4] El 1909 va dirigir la revista Therapia i creà els Anales de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona. També fou un dels primers directors de l'Hospital Clínic de Barcelona, on presidí la Junta Administrativa durant 17 anys.
De 1913 a 1923 fou rector de la Universitat de Barcelona.[1] Des del seu càrrec impulsà el desenvolupament de l'ensenyament primari i la creació d'escoles, per la qual cosa el rei Alfons XIII li va concedir el títol de marquès de Carulla el 1919. Entre d'altres, el 20 de gener de 1920, dia de la festa major, inaugurà l'edifici de les escoles públiques a Constantí, Tarragona.
Al llarg del seu rectorat es van editar algunes obres sobre la història de la institució, especialment les del director de la biblioteca i de l'arxiu Manuel Rubio y Borrás: El Archivo Universitario de Barcelona : su origen y legislación (1913), Motines y algaradas de estudiantes en las Universidades de Barcelona y Cervera y curiosas noticias acerca de la vida escolar (1914), Historia de la Real y Pontificia Universidad de Cervera (1915-1916) i Aperturas de curso en la Universidad de Barcelona desde 1536 a 1919 : reseña histórica y bibliográfica(1919).
Des de 1915 fins a la seva mort el 1923 també fou president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, en la qual va ingressar el 1901.[5] Es va casar amb la seva cosina Pilar Carulla i Cuyàs,[6] filla d'Adolf Carulla i Herp i de Josefa Cuyàs i Negrevernis.[7] Fou oncle del també metge Vicenç Carulla i Riera i avi del també metge Valentí Fuster Carulla.
Té una escultura al vestíbul de l'Hospital Clínic de Barcelona.[8]