Unió Europea Occidental

No s'ha de confondre amb Unió Europea.

Unió Europea Occidental

Dades
Tipus	organització internacional aliança militar coalició militar multinacional
Història
Creació	1954
Data de dissolució o abolició	2011
Reemplaçat per	Unió Europea
Governança corporativa
Seu	àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica)
Lloc web	weu.int

La Unió Europea Occidental o UEO fou una organització de defensa i seguretat de l'àmbit europeu formada pels estats membres de la Unió Europea i els membres europeus de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).^[1][2][3][4]

Participació

La Unió Europea Occidental comptava amb deu països membres, sis països membres associats, cinc països observadors i set països associats. El 14 de juny de 2001, el secretari general de la UEO, Sr. Solana, va declarar que no hi havia cap raó previsible per canviar l'estatut dels països no membres de l'organització.

Membres

Tots els països membres de la UEO eren també membres de l'OTAN i de la Unió Europea. Aquestes són les úniques nacions que tenien ple dret a vot.

• Bèlgica
• França
• Alemanya
• Grècia (1995)
• Itàlia
• Luxemburg
• Països Baixos
• Portugal (27 de març de 1990)
• Espanya (27 de març de 1990)
• Regne Unit

Participació de la UEO a partir del 2011:

•       Membres
•       Membres associats
•       Observadors
•       Socis associats

Observadors

Roma, 1992: Els països observadors eren membres de la Unió Europea, però no de l'OTAN.¹

• Àustria (1995)
• Dinamarca¹
• Finlàndia (1995)
• Irlanda
• Suècia (1995)

¹ Dinamarca és una excepció, ja que és membre de tots dos. Té una clàusula d'exempció del Tractat de Maastricht (1992), de manera que no participa en la PCSD de la Unió Europea.

Membres associats

Roma, 1992: Es va crear la condició de membre associat per incloure als països europeus que eren membres de l'OTAN però no de la Unió Europea. Els membres associats Polònia, la República Txeca i Hongria es van incorporar a la UE el 2004.

• Txèquia (1999)
• Hongria (1999)
• Islàndia
• Noruega
• Polònia (1999)
• Turquia (1992)

Socis associats

Kirchberg, 1994: Països que en aquell moment no formaven part ni de l'OTAN ni de la UE. Totes les nacions es van incorporar tant a l'OTAN com a la UE el 2007.

• Bulgària
• Estònia
• Letònia
• Lituània
• Romania
• Eslovàquia
• Eslovènia (1996)

Missions

La UEO va desplegar les següents missions, principalment en els Balcans:^[5]

• 1987-1988: Operació Cleansweep: Operació d'escombrat de mines a l'Estret d'Ormuz
• Juny de 1993 – octubre de 1996: Operació Sharp Guard: Operació naval conjunta amb l'OTAN al mar Adriàtica
• Juny de 1993 – octubre de 1996: Operació policial i duanera amb l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) al Danubi
• Juliol de 1994 – octubre de 1996: Contingent policial a Mostar (Bòsnia i Hercegovina)
• Maig de 1997 – maig de 2001: Element Multinacional d'Assessorament Policial (MAPE) a Albània
• Maig de 1999 – novembre de 2001: Missió d'Assistència a l'Desminat (WEUDAM) a Croàcia
• Novembre de 1998 – juliol de 1999: Missió de vigilància general de la seguretat a Kosovo

Referències

1. «Unión Europea Occidental (U.E.O.)». [Consulta: 7 abril 2021].
2. RAE. «Definición de Unión Europea Occidental (UEO) - Diccionario panhispánico del español jurídico - RAE» (en castellà). [Consulta: 7 abril 2021].
3. «Diccionario Crítico de Ciencias Sociales | Unión Europea Occidental (UEO)». Arxivat de l'original el 2021-04-24. [Consulta: 7 abril 2021].
4. «Western European Union | European defense organization» (en anglès). [Consulta: 1r setembre 2021].
5. «Shaping of a Common Security and Defence Policy» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2021].