U-573

U-573 (G-7)

Drassana	Blohm + Voss
Número assignat per la drassana	549
Lloc de producció	Hamburg
País de registre    Tercer Reich    Espanya Franquista
Historial
Autoritzat	24 octubre 1939
Col·locació de quilla	8 juny 1940
Avarament	17 abril 1941
Assignació	5 juny 1941
Reparació de vaixells	7 juliol 1941 Kiel
Reparació de vaixells	28 agost 1941 Gdańsk
Reparació de vaixells	20 setembre 1941 Kiel
Reparació de vaixells	9 desembre 1941 Saint-Nazaire
Retirada del servei	maig 1970
Operador/s    Kriegsmarine (1941–1942)    Armada Espanyola (1942–1970)
Destí	Danyat per càrregues de profunditat al nord-oest d'Alger. Internat a Cartagena el 2 de maig de 1942. Venut a Espanya el 2 d'agost de 1942. Esdevingué el submarí espanyol G-7.[1]
Característiques tècniques
Tipus	U-Boot
Classe	Submarí alemany de tipus VIIC
Desplaçament	769 tones
Desplaçament en immersió	871 tones
Eslora	67,10m (o/a) 50,5m (casc de pressió)
Mànega	6,20m (o/a) 4,7m (casc de pressió)
Calat	4,74m
Propulsió	2 hèlixs 2 motors dièsel 2 motors elèctrics
Potència	2,800–3,200 PS (2,100–2,400 kW; 2,800–3,200 bhp) (dièsels) 750 PS (550 kW; 740 shp) (elèctric)
Velocitat	17,7 nusos (32.8 km/h)
Velocitat en immersió	7,6 nusos (14.1 km/h)
Profunditat	230m Es calculava que el màxim que podria submergir-se era a 250-295m)
Autonomia	8.500 nmi (15.700 km) a 10 nusos en superfície 80 nmi (150 km) submergit a 4 nusos
Tripulació	4 oficials i 47 sots-oficials i mariners
Característiques militars
Armament	* 5 tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre a proa i 1 a popa) 14 torpedes o 26 mines TMA 1 canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades) (220 projectils) 1 canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades)
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial

El submarí alemany U-573 va ser un submarí tipus VIIC construït per a la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi per al servei durant la Segona Guerra Mundial.

La seva quilla es va posar el 8 de juny de 1940 a la drassana de Blohm & Voss a Hamburg, amb número de drassana 549. Va ser avarat el 17 d'abril de 1941 i entrà en servei el 5 de juny amb el Kapitänleutnant Heinrich Heinsohn (12 de febrer de 1910 - 6 de maig de 1943) al comandament. Heinsohn la va manar durant tota la seva carrera a la Kriegsmarine. El maig de 1941 havia disposat que la ciutat de Landeck al Tirol adoptés el submarí dins del llavors popular programa de patrocini (Patenschaftsprogramm), organitzant regals i festes per a la tripulació, cosa que li va valer el nom honorífic "U-573 Landeck".^[2]

L'embarcació va començar la seva carrera de servei com a part de la 3a Flotilla de submarins quan va realitzar entrenaments; l'1 de setembre de 1941 va començar a operar amb aquella flotilla. Va ser traslladada a la 29a Flotilla, també per a operacions, l'1 de gener de 1942. Va ser venut a l'Armada espanyola aquell mateix any i es va convertir en el submarí espanyol G-7.

Disseny

Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-573 tenia un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit.^[3] Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del casc a pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats de sis cilindres i quatre temps Germaniawerft F46, produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte GG UB 720/8 Brown, Boveri & Cie que produïen un total de 750 cavalls de potència (75500 kW); shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).^[3]

El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph).^[3] Quan estava submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); mentre que a la superfície podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph).

L'U-573 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de d'entre 44 i 60 oficials i mariners.^[3]

Historial de servei

Servei alemany

L'U-573 va realitzar quatre patrulles de guerra, enfonsant només un vaixell.^[4]

Primera, segona i tercera patrulla

La seva carrera operativa va començar amb la seva sortida de Kiel el 15 de setembre de 1941. Va entrar a l'Atlàntic a través del mar del Nord i la bretxa entre Islàndia i les illes Fèroe. Gairebé va arribar a la costa de Labrador abans de dirigir-se cap a St. Nazaire a la França ocupada, atracant el 15 de novembre.

La segona patrulla de l'U-573 va implicar que el vaixell es llisqués per l'estret de Gibraltar, fortament defensat , cap al Mediterrani,^[5] on va enfonsar el noruec Hellen (5.289 TRB) amb dos torpedes el 21 de desembre de 1941. Va arribar a Pola a Croàcia el 30 de desembre de 1941.

La seva tercera sortida va ser relativament tranquil·la, començant i acabant a Pola entre el 2 de febrer i el 6 de març de 1942.

Quarta patrulla i internament

El 29 d'abril de 1942, l'U-573 va ser atacat amb càrregues de profunditat per Lockheed Hudsons del 233è esquadró de la RAF, al nord-oest d'Alger. Greument danyat, va coixejar cap al nord d'Espanya, arribant a Cartagena el 2 de maig. Els acords internacionals permetien als vaixells en ports neutrals 24 hores fer reparacions d'emergència abans de ser internats. Les autoritats espanyoles van concedir a l'U-573 un termini de tres mesos per a les reparacions, fet que va provocar diverses protestes fortes de l'ambaixada britànica a Madrid. El 19 de maig Heinsohn va volar de Madrid a Stuttgart, després va viatjar a Berlín, per discutir la situació amb la Kriegsmarine. Va tornar amb tren via Hendaia el 28 de maig. Adonant-se que fins i tot tres mesos no serien suficients per reparar el vaixell, la Kriegsmarine va vendre el vaixell a Espanya per 1,5 milions de ℛℳ . El 2 d'agost de 1942, a les 10 del matí, (un dia abans que s'hagués d'acabar el termini de tres mesos), l'armada espanyola va comissionar el vaixell com a G-7.^[6]

Servei espanyol

Les obres van començar a l'U-573, ara G-7 , l'agost de 1943 després de la venda a Espanya, però van trigar quatre anys a completar-se. Es va trobar que els danys causats per l'atac britànic eren més extensos del que es pensava inicialment; també l'assistència tècnica alemanya i les peces van ser difícils d'obtenir en els darrers anys de la Segona Guerra Mundial i posteriors. A més, l'economia espanyola era molt feble després de la guerra civil espanyola. Les reparacions es van completar a principis de 1947 i el 5 de novembre de 1947 el G-7 es va tornar a posar en servei. Es van retirar el tallador de xarxa de l'arc i el canó antiaeri de 20 mm.

Tot i que el Tipus VII estava desfasat al final de la Segona Guerra Mundial, el G-7 era el més modern de la flota submarina espanyola; els seus altres vaixells (dos ex-italians i quatre vaixells de construcció casolana) dataven de principis dels anys trenta. El G-7 no tenia radar i no posseïa snorkel. L'any 1951 es va iniciar el desenvolupament d'un disseny d'snorkel per Empresa Nacional Bazán, l'empresa de construcció naval espanyola, però aquests van quedar en no-res quan l'Armada espanyola va comprar l'antic submarí de la Marina dels Estats Units USS Kraken.

Les reparacions del G-7 es van completar el 1947. El 1958 Arca-Filmproduktion GmbH va llogar el G-7 per participar a la pel·lícula semi-fictícia movie U 47 – Kapitänleutnant Prien, basada parcialment en la seva patrulla a Scapa Flow, on va enfonsar l'HMS Royal Oak.^[7]

El 1961 es va tornar a numerar la força submarina de l'Armada espanyola i el G-7 es va convertir en el S-01 .

Un altre U-boot va ser internat a Espanya durant la Segona Guerra Mundial: l'U-760.

El 2 de maig de 1970 va ser donat de baixa després de 23 anys de servei. Va ser subhastat per 3.334.751 pessetes (uns €502,588.52 del 2023),^[8] després dels quals, malgrat els esforços per salvar-lo i preservar-lo com a museu, el submarí va ser desballestat per a ferralla.

Resum de l'historial d'atacs

Data	Nom	Nationalitat	Tonatge[9]	Destí[10]
21 de desembre de 1941	Hellen	Noruega	5,289 GRT	Enfonsat

Referències

1. Kemp, 1997, p. 81.
2. Three representatives of Landeck, the burgomaster Hermann Bursian, Josef Pesjak, and a Herr Tscholl, participated in the commissioning of the boat and handed over a coat-of-arms of the city to be fixed to the conning tower on every arrival in harbour. Cf. Franz Fröwis, "U-573, U-256 und U-92 trugen das Wappen Landecks", in: Tiroler Heimat. Jahrbuch für Geschichte und Volkskunde, vol. 67 (2003), pp. 289–303, here pp. 291 and 293.
3. Gröner, 1991, p. 43-46.
4. Helgason, Guðmundur. «Patrol info for U-573 (Second patrol)». [Consulta: 31 març 2010].
5. Paterson, Lawrence – U-Boats in the Mediterranean 1941–1944, 2007, Chatham Publishing, ISBN 9781861762900, p. 51.
6. Paterson, pp. 66–67
7. On the film cf. U47 – Kapitänleutnant Prien on Internet Movie Database.
8. Dinero en el tiempo
9. Els tonatges dels vaixells mercants estan en tones de registre bruts. Els vaixells militars estan llistats per tones de desplaçament.
10. Helgason, Guðmundur. «Ships hit by U573». [Consulta: 3 febrer 2014].

Bibliografia

• Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. German U-boat commanders of World War II : a biographical dictionary. London, Annapolis, Md: Greenhill Books, Naval Institute Press, 1999. ISBN 1-55750-186-6. 
• Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. Deutsche U-Boot-Verluste von September 1939 bis Mai 1945 (en alemany). IV. Hamburg, Berlin, Bonn: Mittler, 1999. ISBN 3-8132-0514-2. 
• Gröner, Erich; Jung, Dieter; Maass, Martin. U-boats and Mine Warfare Vessels. 2. Londres: Conway Maritime Press, 1991. ISBN 0-85177-593-4. 

• Kemp, Paul. U-Boats Destroyed - German Submarine Losses in the World Wars. Arms & Armour, 1997. ISBN 1-85409-515-3. 

Enllaços externs

• Helgason, Guðmundur. «The Type VIIC boat U-573». [Consulta: 29 desembre 2014].
• G-7 (U-573) at mundohistoria.org (castellà)
• G-7 at perso.wanadoo.es Arxivat 19 March 2017 a Wayback Machine. (castellà)