Tànger-Tetuan

Tànger-Tetuan

‫طنجة تطوان‬ (ar) ⵜⴰⵏⵊⴰ-ⵜⵉⵟⵟⴰⵡⵉⵏ (tzm)
Costa mediterrània del Marroc (oest). Foto aèria de Bades sobre El Jebha a Tetuan amb les muntanyes del Rif, regió Tànger-Tetuan (2014) (2014)
Tipus	antiga regió del Marroc
Localització
35° 46′ N, 5° 48′ O
Monarquia constitucional	Marroc
Capital	Tànger
Conté la subdivisió	prefectura de M'diq-Fnideq (1997–2015) prefectura de Tanger-Assilah (1997–2015) província d'Ouezzane (1997–2015) província de Fahs-Anjra (1997–2015) província de Larraix (1997–2015) província de Tetuan (1997–2015) província de Xauen (1997–2015)
Geografia
Superfície	11.570 km²
Dades històriques
Dissolució	2015
ISO 3166-2	cap valor i MA-01

Tànger-Tetuan (en àrab: طنجة تطوان, en amazic ⵜⴰⵏⵊⴰ-ⵜⵉⵟⵟⴰⵡⵉⵏ, en francès: Tanger-Tétouan) era una de les setze regions en què està organitzat el Marroc abans de la reforma administrativa de 2015.^[1] La seva capital és Tànger. Té una població de 2.586.000 habitants i una superfície d'11.290 km². El 2015, es va formar la nova regió de Tànger-Tetuan-Al Hoceima, integrant la província d'Al Hoceima.

La regió, situada al nord del país, està banyada per l'oceà Atlàntic i la mar Mediterrània. Al sud, limita amb els regions de Garbo-Chrarda-Beni Hsen i de Tassa-Espígols-Taunat. Al nord té frontera amb la ciutat autònoma de Ceuta.

Regió del Marroc

Història

Els primers assentaments humans es van establir en el paleolític; hi ha constància que els habitants d'aquesta regió van establir relacions amb altres pobles de la Mediterrània. La posició geogràfica de la regió la va convertir en cap de pont, tant en temps de pau com de guerra.

Durant l'antiguitat, es va experimentar el desenvolupament urbà a la regió, i gran part de les actuals ciutats són hereves d'aquelles. Per exemple, Tànger, antiga Tingis, Arcila (Zilil), Larraix (Lixus) o Tetuan (Tamudo). La gran excepció, la representa Xauen, ciutat amb un desenvolupament més tardà, que va sorgir en un medi rural i muntanyenc a causa de factors polítics i religiosos, i que es va desenvolupar gràcies a la influència andalusina.

Les medines de les ciutats de Tànger-Tetuan presenten un gran interès a conseqüència de la seva herència històrica influïda per importants civilitzacions com l'Àndalus, Turquia o Portugal. Igual que totes les altres ciutats històriques del Marroc, les ciutats de la província es divideixen en la medina amb la kasba i la ciutat moderna. La primera es troba dins dels límits de les muralles defensives, mentre que la segona es va desenvolupar extramurs. La ciutat moderna es va començar a desenvolupar durant el protectorat espanyol (1912-1956) i el règim internacional de Tànger. La majoria de ciutats importants en aquesta província van tenir el seu començament com a ciutats portuàries.

Vista de la ciutat de Xauen

Demografia

Segons el cens general de població i l'hàbitat de 1994, la població de la regió s'estima en 2,04 milions d'habitants, cosa que representa el 8% de la població total del Marroc. L'any 2010, s'estima que tindrà 2,8 milions d'habitants, dels quals el 86% seran urbans.

Evolució demogràfica

1994	2004	2007
2.036.032	2.470.372	2.602.108
1994, 2004, 2007 : càlcul.

Clima

El clima presenta les característiques generals del clima mediterrani, encara que per la seva latitud, alçària i litoral, és la regió del Marroc amb major quantitat de precipitacions (+ 1.000 mm).

Economia

Províncies i prefectures de la regió Tànger-Tetuan el 2010: les principals activitats econòmiques són l'agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca, que representen el 43,5%, seguides pel comerç (14,4%) i la indústria i l'artesania (13,7%). No obstant això, la indústria i el comerç està experimentant actualment un molt ràpid creixement en comparació amb altres regions del país, gràcies a la millora de la xarxa d'autopistes, la construcció del port Tànger Med i les zones franques.

Divisió administrativa

La regió està organitzada en dues wilayas: la de Tànger-Arcila, que abasta la prefectura homònima i la de Fahs Anjra, i la wilaya de Tetuan, amb les prefectures de Tetuan i M'Diq-Fnideq i les províncies de Chauen i Larraix.

Províncies i prefectures de la regió Tànger-Tetuan

Vegeu també

• Província de Xauen.
• Província de Larraix.
• Província de Tetuan.
• Prefectura de M'diq-Fnideq.
• Província de Fahs-Anjra.
• Prefectura de Tanger-Assilah.

Referències

1. «Décret n°2.15.40 du 20 Février 2015, fixant le nombre des régions, leurs dénominations, leurs chefs-lieux ainsi que les préfectures et provinces qui les composent, publié au Bulletin Officiel n° 6340 du 05 Mars 2015». Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 29 juny 2021]. que entrarà en vigor en la mateixa data que el decret preveu a l'article 77 de la Llei orgànica Nº 59-11 sobre l'elecció dels membres del consell de les col·lectivitats locals.

↑ Agence pour la Promotion et Développement du Nord (ed.): «Nord en chiffres. Territoire et Population» (en francès). Consultat el 22 de març de 2010.
↑ Marroc segons World Gazetteer.