Tuvinians

Els tuvans o tuvinians (tuvinià: Тывалар, Tyvalar; mongol: Tuva Uriankhai) són un poble túrquic que habita el sud de Sibèria, sobretot a l'actual Rep

Tuvinians
Infotaula grup humàTuvans
Тывалар
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total295.384 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Llenguatuvinià, rus i mongol Modifica el valor a Wikidata
ReligióPredominantment tengrianisme amb budisme tibetà ("Lamaisme").
Part depobles turquesos Modifica el valor a Wikidata
Grups relacionatsTofalar, soiots, altres pobles túrquesos i mongols Uriankhai
Geografia
EstatRússia, Mongòlia i República Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Tuvà Tuvà
 Rússia236.000[1]
 Mongòlia31.823 (5,169 Tuvans; 26.654 Uriankhai)
 Xina~3.900[1]

Els tuvans o tuvinians (tuvinià: Тывалар, Tyvalar; mongol: Tuva Uriankhai) són un poble túrquic que habita el sud de Sibèria, sobretot a l'actual República de Tuvà. Històricament, es coneixien sota el nom d'Uriankhai, per la seva designació en mongol.[2] Antigament també havien rebut la denominació de soions o soiots.

El tuvans parlen un idioma túrquic, el tuvinià i la seva història recent els arrela amb els pobles mongols, túrquics i samoiedes. A la República de Tuvà, els tuvinians representen, amb més de 200.000 persones, la majoria de la població (64,1% el 1989).

Els tuvans, històricament, han estat nòmades i ramaders de diversos animals, incloent-hi cabres, ovelles, iacs, rens i camells. Tradicionalment vivien en tendes iurta. Es dividien en nou regions anomenades: Khoshuun, Tozhu, Salchak, Oyunnar, Khemchik, Khaasuut, Shalyk, Nibazy, Daavan & Choodu, i Beezi.[3]

Assentament actual dels tuvans a Rússia, prop de Mongòlia
Llac Khövsgöl

Notes

  1. 1,0 1,1 [enllaç sense format] http://www.joshuaproject.net/people-profile.php
  2. "Uriyangqad, és el plural de Uriyangqan, originalment el plural de Uriyangqai."
    Krueger (1977, p. 10) que alhora cita Serruy, Henry «The Mongols in China during the Hung-wu Period». Melanges chinois et bouddhiques [Brussel·les], vol. 11, 1959, p. 282-283.
  3. The Uralic and Altaic Series By Denis Sinor, John R. Krueger, Jüri Kurman, Larry Moses, Robert Arthur Rupen, Vasilij Vasilevič Radlov, Kaare Grłnbech, George Kurman, Joshua A. Fishman, Stephen A. Halkovic, Robert W. Olson, V Diószegi, American Council of Learned Societies, Melvin J. Luthy, Luc Kwanten, Karl Nickul, A. A. Popov, Susan Hesse, Routledge, 1996.

Referències

Enllaços externs

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.