PROFILBARU.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Infotaula edificiTrinità dei Monti
	La Trinità dei Monti vista des de la Piazza di Spagna
Epònim	Santíssima Trinitat
Dades
Tipus	Església i convent
Arquitecte	Giacomo della Porta; Annibale Lippi; Carlo Maderno
Construcció	Segle XVI -
Dedicat a	Santíssima Trinitat
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura del Renaixement
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Roma Capitale (Itàlia)
Localització	piazza della Trinità dei Monti - Roma
	41° 54′ 23″ N, 12° 29′ 01″ E / 41.90625°N,12.48358°E
Format per	Mater admirabilis
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Diòcesi	Diòcesi de Roma
Religió	catolicisme
Lloc web	trinitadeimonti.net…

La Trinità dei Monti (nom italià; literalment 'Trinitat dels Monts') és una església de Roma. El seu nom complet és Santissima Trinità al Monte Pincio. Domina el paisatge urbà de la famosa Piazza di Spagna, ja que està situada al capdamunt de la seva escalinata.

Història

La primera part de l'església va ser construïda entre 1502 i 1519 en estil gòtic; la part més antiga, coberta de voltes de creueria ogivals, està delimitada per una reixa de bronze.

A la nau gòtica s'hi va afegir, a mitjan segle xvi, una nova construcció amb una façana adornada amb dos campanars simètrics, obra de Giacomo della Porta i Domenico Fontana. L'església va ser consagrada el 1585 per Sixt V. En una de les primeres capelles Daniele da Volterra hi va pintar el 1541 una cèlebre sèrie de frescos, entre els quals s'hi troba el bellíssim Davallament, unànimement considerat una de les obres mestres del manierisme. La vuitena capella a la dreta (la capella Massimo) conserva una sèrie de frescos de Perin del Vaga (Història de l'Antic i del Nou Testament, 1537), completada entre 1563 i 1589 per Taddeo i Federico Zuccari. Originalment l'església conservava també una obra d'Ingres.

Al convent cal destacar la Galleria prospettica, amb frescos d'Andrea Pozzo, amb un singular exemple d'anamorfosi, i la Stanza delle rovine, de finals del segle xviii, amb frescos d'una sensibilitat que apunta ja al Romanticisme, obra del francès Charles-Louis Clérisseau, artista que acabaria els seus dies a Sant Petersburg, a la cort dels tsars.

L'àrea sobre la qual va ser edificada l'església va ser donada per Carles VIII de França a l'Orde dels Mínims de Sant Francesc de Paula.

Així, tota la zona de la Trinità dei Monti va ser, a partir del segle xvi, una àrea d'influència francesa. La celebèrrima escalinata de la Piazza di Spagna, inaugurada per Benet XIII el 1725, va ser realitzada per Alessandro Specchi amb finançament francès, per celebrar la pau entre França i Espanya, connectant així la plaça «espanyola» (el nom de Piazza di Spagna se li va donar perquè va ser regalada per Ferran el Catòlic).^[1] amb l'església «francesa». Precisament, des d'un costat de l'escalinata es veu als propers jardins de Villa Borghese la Villa Borghese Pinciana convertida en Galeria Borghese i la Villa Mèdici, seu de l'Acadèmia de França a Roma.

Els dos rellotges de l'església assenyalen l'un l'hora de Roma i l'altre la de París.^{[nota 1]}

Davant de la Trinità dei Monti, a finals del segle xviii, el papa Pius VI va fer erigir l'Obelisc Sal·lustià, l'últim dels grans obeliscs aixecats per la Roma papal, realitzat a l'època romana imperial a imitació dels obeliscs egipcis.