Va néixer a Brooklyn (Nova York) l'any 1938. De ben petita se sentí atreta pels còmics i la ciència-ficció. Les seves primeres il·lustracions aparegueren en fanzins de ciència-ficció com Habakkuk i a mitjans dels 60 a publicacions alternatives com East Village Other.[3] Va crear el personatge de Suzie Slumgodess, una model activista que li servia per a criticar el rol de la dona als anys seixanta.[3] En un principi, va acabar dedicant-se al disseny i obrí la seva pròpia boutique al East Village. L'any 1969 dissenyà el vestit de Vampirella.[4] La sexualització que se'n va fer del personatge, la faria lamentar d'aquesta col·laboració.[3]
Trina Robbins a la Comic Con de San Diego l'any 1982
Als anys 1970 es va mudar a San Francisco on entrà en contacte amb l'escena del còmic underground. Va fundar la publicació alternativa It Aint Me, Babe, i l'any 1970, junt amb Barbara 'Willy' Mendes, publicaria la primera antologia de còmics realitzada per dones que portaria el mateix nom.[5] Hi col·laborarien Nancy Kalish, Lisa Lyons, Meredith Kurtzman i Michele Brand.[3] La publicació fou un referent per a la conscienciació de les autores i va ser la llavor d'altres col·leccions.[2] Entre el 1972 i el 1992 treballaria a la publicació que ella mateixa va fundar, Wimmen's Comix fet íntegrament per dones i que servia com a plataforma per a promoure i donar a conèixer noves artistes.[1] Hi van col·laborar artistes fonamentals del còmic independent dels anys 70 i 80 com Michelle Brand, Aline Kominsky-Crumb, Diane Noomin, Joyce Farmer, Melinda Gebbie, Roberta Gregory o Phoebe Gloeckner, entre d'altres.[2]Kominsky-Crumb i Noomin van deixar la publicació al quart número i fundaren Twisted Sisters.[4] A Wimmen's Comix es publicaria la primera història de còmic protagonitzada per una lesbiana.[1] La història es deia Sandy Comes Out i va sortir a la primera entrega.[3] A la dècada dels vuitanta va abandonar el còmic alternatiu per dedicar-se al comercial.[1] L'any 1986 va dibuixar una minisèrie de Wonder Woman per a DC Comics, convertint-se en la primera dona a dibuixar el personatge.[1] La sèrie s'anomenà The Legend of Wonder Woman, constava de quatre números amb guió de Kurk Busiek,[6] i retria homenatge als còmics dels anys quaranta.[1] També va escriure i dibuixar el personatge de Misty per Star Comics i Eclipse Comics, i les sèries per a adolescents GoGirl! i Hony West.[1]
A partir dels anys 90 es dedicà a la investigació acadèmica sobre autores de còmic. Va escriure Women and the Comics, amb Catherine Yronwode i altres obres que es consideren fonamentals: A Century of Women Cartoonist, The Great Women Superheroes, Babes in arms: Women in comics During the Second Word War, From Girls to Grrrlz: A History of Women's Comics from Teens to Zines i Pretty in Ink.[2] També va escriure monografies sobre sèries creades per autores com Dauntless Dames.[2]
L'any 1994 fou una de les creadores del Friends of Lulu, una organització que vol apropar els còmics a les nenes i a ajudar que esdevinguin autores.[3]
L'any 2013 el món del còmic reconeix la seva trajectòria en incloure-la al Will Eisner Hall of Fame.[2]
L'any 2017 l'editorial Fantagraphics publicà les seves memòries, Last Girl Standing.[2]
L'any 2023, un any abans de la seva mort, coordinà l'antologia de còmics Won't Back Down!, en favor del dret a la interrupció de l'embaràs Pro Choice.[2] Va ser un dels testimonis que apareix al documental de l'any 2014 She's Beautiful When She's Angry.[1] Durant la seva activitat, va recopilar una important col·lecció d'originals d'autores que va posar sempre a disposició de museus i galeries perquè el rol de les dones artistes no es veiés menysvalorat a les exposicions.[2] Ha estat d'una gran influència per a una nova generació d'estudioses del còmic que volen visibilitzar i fer valdre el paper de les dones al món del còmic.[2]
Premis
1977: Premi Inkpot, per a la seva contribució al còmic
.jpg)
