Adams va ser incorporat al Saló de la Fama del còmic Will Eisner del Premi Eisner el 1998,[2] el Saló de la fama de Jack Kirby dels Premis Harvey el 1999[3] i el Saló de la fama de Joe Sinnott als premis Inkwell el 2019.[4]
Va començar a treballar com a artista publicitari als 19 anys. Va iniciar la seva carrera de còmic a la Newspaper Enterprise Association. Durant molts anys, va treballar com a artista anònim, donant vida a sèries com Ben Casey, Peter Scratch, Rip Kirby i The Heart of Juliet Jones. A finals dels anys seixanta, Adams va començar a treballar en còmics DC i Marvel. Des de llavors, va marcar la seva empremta amb històries de superherois dinàmics i poc convencionals.[11]
Per a DC, va il·lustrar The Spectre, Batman, Superman, El Diablo i Deadman, un personatge al que va donar una dimensió més humana. Entre els seus treballs més destacats en DC es troba Green Lantern/Green Arrow. A Marvel, va col·laborar en "The X-Men", "Inhumans", "The Avengers" i "Conan the Barbarian". Adams també va estar present a les revistes Nacional Lampoon i Creepy, així com al fanzine Venture.[11]
A finals dels anys setanta, Adams va anar-se'n més enllà del tauler de dibuix i va començar a gestionar els seus estudis d'art i el seu segell editorial, Continuity Associates, amb Dick Giordano. Continuity va publicar títols com "Crazyman", "Urth 4", "Zero Patrol", "Valeria", "Cyberrad", "Samurree" i "Revengers", i també es van posar en el seu nom en el camp de l'animació. A més, es va fer càrrec de "Ms Mystic" a Pacific Comics el 1982, i va produir la mini sèrie "Deathwatch 2000" per a la mateixa editorial onze anys després.[11]
Adams i la seva esposa Marilyn[12] vivien a la ciutat de Nova York[13] on va morir per complicacions de la sèpsia, segons va dir la seva dona a The Hollywood Reporter.[14] i tenien tres fills: Jason, Joel i Josh Adams.[12] Jason Adams treballa en escultura de joguines i fantasia, mentre que Joel i Josh Adams il·lustren còmics i treballen en disseny a programes de televisió.[12][15]
Neal es va casar prèviament amb la colorista de còmic Cory Adams, i la seva filla Zeea Adams també ha treballat com a colorista.[16]
Va conèixer els seus nets Kelly, Kortney, Jade, Sebastian, Jane i Jaelyn i el seu besnét Maximus.[14]
Drets dels creadors
Durant la dècada de 1970, Adams va estar políticament actiu en la indústria i va intentar sindicalitzar la seva comunitat creativa. Els seus esforços, juntament amb els precedents establerts per les polítiques favorables als creadors d'Atlas/Seaboard Comics i altres factors, van ajudar a conduir a la pràctica estàndard de la indústria moderna de retornar els originals a l'artista, que poden obtenir ingressos addicionals per vendes a col·leccionistes. Va guanyar la seva batalla el 1987, quan Marvel li va tornar els originals a ell i a la llegenda de la indústria Jack Kirby, entre d'altres.[17] Adams va ajudar de manera notable i vocal a liderar els esforços de lobby que van donar lloc a que Jerry Siegel i Joe Shuster, els creadors de Superman, rebessin un crèdit amb dècades de retard i una mica de remuneració financera de DC.[18][19]
El 1978, Adams va ajudar a formar el Comics Creators Guild, al qual es van unir més de tres dotzenes d'escriptors i artistes de còmics.[20]
Obra
L'obra en el camp dels còmics (art a llapis, excepte on s'indiqui) inclou:[21][22]
Art interior
Continuity
Armor #8 (entre altres artistes) (1990)
Captain Power and the Soldiers of the Future #1–2 (1988–89)
Superman's Girl Friend, Lois Lane #79, 81–88, 90–91 (1967–69)
Superman's Pal Jimmy Olsen #109–112, 115, 118, 134–136, 147–148 (full art); #137–138, 141–142, 144 (entintant el treball a llapis de Jack Kirby) (1968–72)
Tales of the Unexpected (amb el títol canviat a Unexpected) #104, 110, 112–115, 118, 121, 124 (1967–71)
Tales of the Unexpected, minisèrie, #1 (variant) (2006)
↑Adams reentintat sobre els seus propis llapis per la història "An Eye for an Eye" (originalment entintat per George Roussos) publicat a Strange Adventures #206 [25]
Altres
DC Super Calendar 1976 (calendari complet); 1977–78 (portada)[26][27]
The Far-Gate Experience (pòster, personatges de la sèrie de TV Farscape i Stargate SG-1), del Sci Fi Channel[28]
Reconeixements
Adams amb el seu fill Josh a una signatura per Batman: Odyssey nº 1 a Midtown Comics Times Square, el 10 de juliol de 2010
La primera portada d'Adams per Deadman va guanyar el premi Alley de 1967 a la millor portada.[29] Un equip format per Batman/Deadman a The Brave and the Bold nº 79 (setembre de 1968), per Adams i l'escriptor Bob Haney, va empatar amb un altre còmic per premi Alley de 1968 a la millor història completa; i als premis Alley de 1969, Adams va guanyar el premi Alley al millor artista a llapis, el serial "Deadman" va ser escollit per l'Alley Award Hall of Fame, i Adams va rebre un premi especial "per la nova perspectiva i la vitalitat dinàmica que ha aportat al camp del còmic".[14]
També va guanyar Premis Shazam el 1970 a la millor història individual ("No Evil Shall Escape My Sight" a Green Lantern vol. 2, nº 76, amb l'escriptor Dennis O' Neil), i Millor artista de llapis (Divisió dramàtica);[30] i el 1971 a la millor història individual ("Snowbirds Don't Fly" a Green Lantern vol. 2, #85, amb O'Neil).[31]
Adams va guanyar el Goethe Award (posteriorment conegut com Comic Fan Art Award) de 1971 a l'artista professional favorit,[32] així com el premi de 1971 per la història preferida en comic book per "No Evil Shall Escape My Sight" (escrita per Denny O'Neil) a Green Lantern/Green Arrow nº 76.[33]
Va guanyar un Inkpot Award el 1976[34] i va ser votat el "Artista de comic book favorit" el 1977[35] i el 1978 als Eagle Awards.[36]
El 1985, DC Comics va nomenar Adams com un dels homenatjats en la publicació del 50è aniversari de la companyia Fifty Who Made DC Great.[37]
↑Marx, Barry, Cavalieri, Joey and Hill, Thomas (e), Petruccio, Steven (a), Marx, Barry (ed). "Neal Adams The Advent of Realism" Fifty Who Made DC Great: 38 (1985), DC Comics
