El Tribunal Constitucional d'Espanya (TC) és un òrgan col·legiat constitucional espanyol independent dels altres òrgans constitucionals. És l'intèrpret suprem de la Constitució espanyola de 1978 i només està sotmès a ella i a la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional. Tot i que s'anomena «tribunal», no forma part del Poder Judicial.[1]
És un organisme únic en el seu orde, la seva jurisdicció s'estén sobre tot el territori espanyol i entre les seves funcions destaca la potestat per declarar la inconstitucionalitat de les lleis o la de defensar les violacions dels drets fonamentals i les llibertats públiques reconegudes a la Constitució.[1][2]
Està regulat al Títol IX de la Constitució -articles del 159 al 165-, així com a la Llei Orgànica 2/1979, de 3 d'octubre, del Tribunal Constitucional (LOTC).[3] Segons l'article 1 de la LOTC, el Tribunal Constitucional és independent en la seva funció com a intèrpret suprem de la Constitució i està sotmès només a la Constitució i a aquesta llei. A més, és únic en el seu ordre i estén la seva jurisdicció a tot el territori espanyol.
Tot i això, la composició del Tribunal sí que és dependent dels altres poders de l'Estat, ja que són ells els qui la proposen. Dels dotze membres; 4 son nomenats a proposta del Congrés dels Diputats, 4 pel Senat, 2 pel Govern d'Espanya i 2 pel Consell General del Poder Judicial.
Per aquest motiu, el Tribunal Constitucional no té independència orgànica, mentre que els seus membres són elegits, en última instància, per les cúpules dels partits polítics que negocien les propostes dels candidats d'acord amb el que estableix l'article 159 de la Constitució i l'article 16 de la LOTC.
El Tribunal Constitucional és competent per a resoldre:[4][5][1]
El Tribunal Constitucional pot dictar reglaments sobre el seu propi funcionament i organització, així com sobre el règim del seu personal i serveis, dins l'àmbit de la seva Llei Orgànica reguladora. Aquests reglaments, han de ser aprovats pel Tribunal en Ple, i s'han de publicar al Butlletí Oficial de l'Estat sota l'autorització del president de l'organisme.[7]
L'organisme s'encarrega de delimitar l'àmbit de la seva jurisdicció i adoptarà les mesures que facin falta per preservar-la, incloent la declaració de nul·litat d'aquells actes o resolucions que la menyspreïn.
Les resolucions del Tribunal Constitucional no poden ser jutjades per cap òrgan jurisdiccional espanyol.
El Tribunal Constitucional està integrat per 12 membres -que ostenten la condició de magistrats del Tribunal Constitucional- nomenats pel rei d'Espanya[8] a través de Reial Decret:[5][9]
El càrrec dura nou anys, i per ser nomenat cal tenir la ciutadania espanyola i ser magistrat, fiscal, professor d'universitat, funcionari públic o advocat. Cal ser, a més, jurista de competència reconeguda amb més de quinze anys d'exercici professional.
El Magistrats del Tribunal és renoven per terceres parts cada 3 anys.[10]
Els membres del Tribunal Constitucional són independents i inamovibles en l'exercici del seu mandat.[11] Així mateix, amb l'objectiu de reforçar la seva independència, no se'ls pot perseguir per les opinions expressades en l'exercici de les seves funcions ni podran ser destituïts ni suspesos sinó per alguna de les causes que aquesta Llei estableix.
La condició de membre és incompatible amb:[8]
Els membres també tenen les mateixes incompatibilitats que els integrants del Poder Judicial.[9]
El cessament dels magistrats pot ser per alguna de les següents causes:[8]
El president del Tribunal Constitucional exerceix la representació de l'organisme i té atribuïdes les següents funcions:[1]
El Tribunal en Ple s'encarrega d'escollir entre els seus membres el president i proposa el seu nomenament al rei d'Espanya. L'elecció es produeix per votació secreta i és necessària la majoria absoluta en primera votació. Si no s'aconsegueix, es procedeix a una segona votació on surt elegit el qui obté el major nombre de vots. En cas d'empat s'efectua una darrera votació. Si novament es produeix un empat, es proposa com a president el magistrat de major antiguitat en el càrrec i en cas d'igualtat el de més edat.[8]
El mandat del president del Tribunal Constitucional és de tres anys i una vegada expira pot tornar a ser escollit un sol cop més.
En cas d'absència, vacant o un altre motiu establert legalment el president és substituït per un vicepresident escollit pel Tribunal en Ple seguint el mateix procediment que serveix per escollir el president. El vicepresident també s'encarrega de presidir la Sala Segona del Tribunal.
Si falten el president i el vicepresident s'encarrega de presidir el Ple del Tribunal el magistrat més antic en el càrrec i, en cas d'igual antiguitat, el de més edat.
El Tribunal Constitucional té la seu a la vila de Madrid[8] i s'organitza en els següents òrgans:
Per a l'acompliment de la seva funció jurisdiccional, el Tribunal Constitucional compta amb cinc Secretaries de Justícia que, sota la direcció dels respectius Secretaris Judicials, s'ocupen de la tramitació dels assumptes que corresponen al Ple i a cadascuna de les Sales. Les Secretaries de Justícia compten amb personal funcionari de carrera dels Cossos al servei de l'Administració de Justícia. Al servei de la seva funció jurisdiccional, el Tribunal, com a òrgan constitucional, disposa d'una estructura organitzativa pròpia, amb òrgans de direcció i de suport en el pla administratiu. En garantia de la seva posició com òrgan constitucional, el Tribunal gaudeix d'autonomia pressupostària i administrativa (elaboració del seu propi projecte de pressupost i reglaments propis d'organització i personal).[27]
Cal tenir en compte, que el Tribunal Constitucional en cap cas actua d'ofici.[26]
Les sentències del Tribunal Constitucional es publicaran al "Butlletí Oficial de l'Estat" amb els vots particulars, si n'hi hagués. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de l'endemà de la seva publicació i no cap recurs algun contra elles. Les quals declarin la inconstitucionalitat d'una llei o d'una norma amb força de llei i totes les quals no es limitin a l'estimació subjectiva d'un dret tenen plens efectes enfront de tots. Tret que en la sentència es disposi una altra cosa, subsistirà la vigència de la llei en la part no afectada per la inconstitucionalitat (art. 164 de la Constitució).[5]
En l'actualitat, a Espanya, es troba oberta una intensa polèmica entre civilistes i constitucionalistes referent a la inclusió de la jurisprudència del Tribunal Constitucional en la categoria de les Fonts del dret. A favor d'aquesta inclusió s'addueix que les seves resolucions creen veritables normes, encara en defecte de regulació estatal (p. ex. el succeït amb el Servei Militar Obligatori i l'objecció de consciència), o fins i tot arriba a constituir-se com una font del Dret negativa, excloent lleis i reglaments de l'ordenament jurídic després d'un judici sobre la seva constitucionalitat. En contra d'aquests arguments, es planteja el fet que les seves resolucions són, a pesar de no tenir caràcter jurisdiccional (al no pertànyer el Tribunal Constitucional com a tal al Poder Judicial ordinari), sentències, això és, actes de coneixement del Dret, sent per tant inviable que el Tribunal Constitucional innovi normativament, perquè de les seves sentències no emanen lleis ni reglaments de cap tipus, sinó que tan sols són un tipus especial de sentències que vinculen a tots quant a la seva condició de suprem intèrpret de la Constitució.
Els procediments fets al Tribunal Constitucional tenen en comú els següents aspectes:[28]