El triangle d'Einthoven és una formació imaginària dels tres límits de les extremitats del cos humà que determinen en un triangle virtual utilitzat en electrocardiografia, format per les dues espatlles i un dels turmells. [1] Els tres punts formen un triangle equilàter invertit amb el cor en el centre, que quan es combinen els voltatges que es generen en els seus elèctrodes, produeixen un potencial d'acció cardíaca de valor zero. Va rebre el nom en honor de Willem Einthoven, qui va teoritzar aquest principi.[2][3]
Einthoven va utilitzar aquests punts de mesura, submergint les mans i un peu del pacient, en unes cubetes d'aigua salada, emprats com elèctrodes que estaven connectats al seu galvanòmetre de filament, que de fet va ser la primera màquina ECG pràctica.[4]
Els elèctrodes es poden connectar a les extremitats en forma distal o proximal sense afectar la lectura.[6] S'afegeix un elèctrode a la cama dreta que actua com reductor d'interferència i es pot connectar en qualsevol lloc sense afectar els resultats de l'ECG.[7]
Cada Parell mesura el camp elèctric creat pel cor durant la despolarització i repolarització dels miòcits. El camp elèctric es pot representar com un vector que canvia contínuament i es pot mesurar registrant la diferència de tensió entre els elèctrodes.[8]
Tot i que el triangle d'Einthoven ja no s'utilitza en els ECG contemporanis, el triangle pot ser útil en la identificació d'una connexió incorrecta dels Parells. (La col·locació incorrecta dels Parells pot provocar errors en la lectura, fet que donaria pas a un diagnòstic erroni).