PROFILBARU.COM

Tony Robert-Fleury
Biografia
Naixement	(fr) Tony Robert Fleury ; 1r setembre 1837 ; antic 2n districte de París (França)
Mort	8 desembre 1911 (74 anys); 9è districte de París (França)
President Fondation Taylor (en)
	1908 – 1911 ; ← Albert Maignan – Victor Laloux →
Dades personals
Formació	École Nationale Supérieure des Beaux-Arts ; Académie Julian
Activitat
Camp de treball	Pintura
Lloc de treball	París
Ocupació	pintor
Ocupador	Palau de Luxemburg ; Ajuntament de París
Membre de	Société des Artistes Français
Gènere	Pintura d'història i retrat
Professors	Joseph-Nicolas Robert-Fleury, Léon Cogniet i Paul Delaroche
Alumnes	Marie Bashkirtseff../... 40+
Obra
Obres destacables	Obres destacables Anxiety (en) ; (dècada del 1870) The Last Day of Corinth (en) ; (dècada del 1890) Douce rêverie (fr) ;
Família
Pare	Joseph-Nicolas Robert-Fleury
Premis
	(5 agost 1907) Comandant de la Legió d'Honor; (13 juliol 1884) Oficial de la Legió d'Honor ;
	Signatura

Tony Robert-Fleury (antic 2n districte de París, 1 de setembre de 1837 - 9è districte de París, 8 de desembre de 1911) va ser un pintor francès, conegut principalment per escenes històriques.^[1] Va ser també un mestre prominent i entre els seus estudiants hi figuren molts artistes famosos.

Biografia

Va néixer als afores de París i va estudiar amb el seu pare, Joseph-Nicolas Robert-Fleury, i amb Paul Delaroche i Léon Cogniet a l'École des Beaux-Arts de París.

La seva primera pintura al Salon de Paris del 1866 va ser una tela històrica gran, que va titular Varsòvia, escena de la insurrecció polonesa, recordant els esdeveniments del 8 d'abril de 1861 a Varsòvia, quan tropes russes van apagar els aldarulls per la força. L'any següent, el Musée du Luxemburg va adquirir les seves Dones velles a la plaça Navona, Roma.

L'any 1870 va pintar Le Dernier Jour de Corinthe, en la qual descrivia l'últim dia abans que les legions romanes saquegessin i cremessin l'antiga ciutat grega, segons Livi. El Museu de Luxemburg també va adquirir aquesta pintura i actualment està exposada al Musée d'Orsay. El 1880 va pintar un sostre pel Palau de Luxemburg de París, en el qual es va representar la glorificació d'escultura francesa."

Robert-Fleury va pintar Pinel un la Salpêtrière (1876), que representa el famós pare de la psiquiatria moderna entre els interns de l'asil. Philippe Pinel havia estat nomenat metge cap de l'asil el 1795 i havia instituït tractaments més benèfics i racionals.

L'any 1875 Robert-Fleury va pintar Charlotte Corday a Caen,en què mostrava la dona que va arribar a la conclusió que Marat havia de ser assassinat. El 1882 va pintar Vauban donnant le plan des fortifications de Belfort, on el cèlebre enginyer es representa amb vestits de Lluís XIV revisant mapes i dissenys, mentre que en el fons tot de treballadors construeixen.^[2]

Robert-Fleury va exercir de professor durant molts anys a l'Académie Julià de París.^[3]^[4]

Va esdevenir president de la Société des artistes français, succeint Bouguereau. Va ser honorat amb el comandament de la Legió d'Honor el 1907^[1] i el 1908 va ser elegit president de la Fundació Taylor, càrrec que va mantenir fins al final de la seva vida. Va adquirir una gran reputació i és conegut per les seves composicions històriques, retrats i escenes de gènere. Al seu taller va ensenyar a diversos pintors coneguts de finals del segle xix i principis del XX de diversos països, entre ells Lovis Corinth, Édouard Vuillard, Louise-Cécile Descamps-Sabouret i George Clausen.

Galeria

Varsovie, Escena de l'Insurrecció polonaise
Pinel Al Salpêtrière. Pinel ordena l'extracció de cadenes de pacients a l'asil de París per a dones dements.
Le Dernier Jour de Corinthe, 1870

Alumnes ^{[cal citació]}

Alguns dels alumnes més prominents de Robert-Fleury van ser:

Referències

Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press."Robert-Fleury, Joseph Nicolas". Encyclopædia Britannica. 23 (11th ed.). Cambridge University Press. p. 403.