Thomas Jefferson Jackson See (Montgomery City, 19 de febrer de 1866 - Oakland, 4 de juliol de 1962) va ser un astrònom i matemàtic nord-americà, molt polèmic per les seves teories astronòmiques i un dels personatges més estranys en la ciència del segle xx.[1][2]
See va estudiar a la universitat de Missouri, en la qual va treballar intensament en el seu observatori astronòmic.[3] Després de graduar-se el 1889 va anar a Europa, on va estar estudiant tres anys i mig a la universitat de Berlín, sobre tot amb el professor Helmholtz.[4] El 1892 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre les estrelles binàries.[5]
En retornar als Estats Units, va ser nomenat professor a la universitat de Chicago,[6] de la qual va ser acomiadat el 1896.[7] Els dos anys següents va treballar al Observatori Lowell de Flagstaff (Arizona).[8] El 1899 va obtenir una plaça al Observatori Naval dels Estats Units (Washington DC, però el 1903 va ser relegat al mot menys important observatori de la drassana de Mare Island a Vallejo, a la part nord de la badia de San Francisco.[9] En aquesta posició es va jubilar el 1930.
Tot i que See tenia un sòlids coneixements de mecànica celeste i era un observador astronòmic respectat, es va entossudir en estranyes teories sobre la formació del sistema solar o altres teories que explicaven diversos fenòmens astronòmics, que anaven en contra de les teories més establertes. A més va publicar nombrosos llibres i articles intentant convèncer el públic de les seves opinions poc ortodoxes.[10] Per exemple, en el seu llibre més significatiu, Researches on the Evolution of the Stellar Systems (1910), proposava que els impactes eren processos fonamentals en la formació del sistema solar,[11] canviant, a més, d'opinió amb alguns articles anteriors en els quals havia parlat de la formació dels cràters de Mercuri.[12]
El 1913, l'editor de premsa i astrònom aficionat, William Larkin Webb va publicar una biografia del personatge (vegeu a Bibliografia), potser escrita pel mateix See, que en lloc de biografia era més aviat una hagiografia hiperbòlica que va ser ridiculitzada per la comunitat científica.[13]