The Blazing World és una pel·lícula de terror-thriller fantàstica estatunidenca del 2021 escrita i dirigida per Carlson Young (al seu debut a la direcció de llargmetratges) i coescrit per Pierce Brown. La pel·lícula és protagonitzada per Udo Kier, Dermot Mulroney, Vinessa Shaw, Soko, John Karna, Young i Edith González en el seu darrer paper cinematogràfic abans de la seva mort el 2019.[1] La pel·lícula està llunyanament inspirada en el treball homònim de Margaret Cavendish de 1666.[2] El 2018, Young va escriure, dirigir i protagonitzar el curtmetratge del mateix nom, abans d'ampliar les bases i les idees per al llargmetratge.[3] És el primer d'una trilogia de pel·lícules planificada titulada Saturn Returns.[4]
La pel·lícula es va estrenar al Festival de Cinema de Sundance de 2021 el 31 de gener de 2021 a la secció Next.[5]
El lloc web de l'agregador de ressenyes Rotten Tomatoes el tenia amb una puntuació del 59% basada en les ressenyes de 49 crítics. El consens del lloc diu: "El guió dispers de The Blazing World no sempre és capaç de donar suport a les ambicions de l'escriptora, directora i estrella Carlson Young, però les seves imatges captivadores criden l'atenció".[6] A Metacritic té una puntuació del 33% basada en les ressenyes de 9 crítics, indicant "crítiques generalment desfavorables".[7]
Meagan Navarro de Bloody Disgusting va escriure: "El debut de Young és ambiciós i es nega a adherir-se a la conformitat comercial. Potser no arriba a les seves marques emocionals ni reinventa substancialment les representacions de trauma, però és difícil avorrir-se mai d'una pel·lícula que juga com una capritxós conte de fades de terror sobre àcid".[8]
Monica Castillo i Kristy Puchko de RogerEbert.com tenien una visió diferent de la pel·lícula. Segons Puchko, la pel·lícula "és impressionant" i "espectacular[s] amb indignació",[9] mentre que Castillo diu que "The Blazing World es queda curta narrativament i visualment".[10]
Frank Scheck de The Hollywood Reporter va comentar que "Hi ha molta imaginació exposada a The Blazing World, però està enterrada enmig del jo narratiu i autoindulgència estilística que suposa que ens interessarà fer aquest viatge tan estrany i, en definitiva, enervant".[11]
Guy Lodge de Variety va expressar una reacció mixta, afirmant que la pel·lícula "llança un munt ornamentat de disseny de producció a una metàfora psicològica amb guió anèmic, i compta amb una combinació de pols de fades i nervi decidit per fer volar tot l'enginy".[2]
Sarah Jane de The Austin Chronicle, va qualificar la pel·lícula d' "excés de farciment i sobreextensió". Va elogiar la banda sonora (especialment les cançons d'Isom Innis i Sean Cimino com a Peel), que (juntament amb l'aparició de Soko) "van animar" la pel·lícula.[12]
Va rebre una menció a la millor opera prima al LIV Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.[13]