Els tetraníquids (Tetranychidae) són una família d'àcars (altrament dits “aranyes roges”) que conté unes 1.200 espècies.[1] Generalment viuen en el revers de les fulles de les plantes, on fan una teranyina de seda protectora i causen danys en les plantes en fer-ne puncions per tal d'alimentar-se.[2] Un membre d'aquesta família, Tetranychus urticae se sap que s'alimenta de més de 1000 espècies de plantes.
Descripció
Els membres d'aquesta família d'àcars fan menys d'1 mm de llarg i tenen color diversos. Els seus ous són inicialment esfèrics i transparents i les teranyines serveixen de protecció a les seves colònies contra els depredadors.[2]
Cicle vital
Aranyes roges en un llimoner
Les condicions ambientals càlides i seques afavoreixen la seva proliferació, ja que aleshores els ous es desclouen en uns tres dies i en cinc dies més ja són madurs sexualment. Una sola femella d'aquest àcar pot tenir una descendència d'un milió d'individus en tan sols un mes. Un cicle vital tan accelerat permet a aquests àcars adaptar-se al plaguicides químics produint resistències a la seva matèria activa i fer-lo in-efectiu.[3]
Aquests àcars, com també els himenòpters i alguns homòpters, són arrenotocs (una forma de partenogènesi): les femelles són diploides i els mascles haploides.[4] Els ous fertilitzats donen femelles diploides i els no fertilitzats donen, exclusivament, mascles haploides.
Mesures de contraaссió
Àcars depredadors
Els àcars depredadors de la família Phytoseiidae mengen aranyes vermelles adultes, els seus ous a totes les etapes intermèdies del seu desenvolupament. Els àcars depredadors poden consumir a 5 àcars aranya adults o 20 ous per dia.
Sabó insecticida
L'esprai de sabó insecticida és efectiu contra els àcars. Està disponible en comerços o es pot fabricar amb certs tipus de sabó de rentar. No obstant això, atès que també mata els àcars depredadors, no se'n recomana l'ús si aquests últims són presents.[5]
Oli de neem
L'oli de neem genera una pel·lícula que asfixia els àcars.[6] No obstant això, un cop aplicat no n'hi ha prou. Un estudi va mostrar que augmentar el CO2 al 20% provoca la mort del 99% dels àcars després de 113 hores a temperatura de 20 °C. El temps es pot reduir a 15,5 hores quan la temperatura puja a 40 °C.[7] Els àcars aranya també són sensibles a les temperatures i la humitat més baixes.
Acaricides
Els acaricides s'apliquen als cultius agriculs per controlar els àcars. Aquests poden ser de naturalesa sistèmica o no sistèmica i poden ser resistents, assegurant una activitat residual durant més dun mes. Els desavantatges inclouen l'alt potencial per desenvolupar resistència a les poblacions d'àcars, com s'observa amb generacions anteriors d'acaricides, i la toxicitat d'alguns acaricides per als peixos. Per tant, cal escollir correctament les mesures de precaució i mode d'aplicació adequades per minimitzar els riscos.[8][9]
Gèneres
El membre més conegut d'aquest grup és Tetranychus urticae, que té una distribució cosmopolita,[10] i ataca moltes plantes incloent les hortícoles.[3] Altres espècies amb importància comercial són Panonychus ulmi (dels arbres fruiters) i Panonychus citri (dels cítrics).
La família es subdivideix en les següents subfamílies, tribus i gèners:[11]
.svg){kind=icon}
