Tórtora cucut barrada

Tórtora cucut barrada

Macropygia unchall
Dades
Pes	170 g
Nombre de cries	1,4
Període d'incubació de l'ou	15 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22690545
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Columbiformes
Família	Columbidae
Gènere	Macropygia
Espècie	Macropygia unchall Wagler, 1827
Tipus taxonòmic	Macropygia
Distribució
Endèmic de	Parc Nacional de Nameri, Reserva del Tigre de Buxa, parc nacional de Neora Valley, parc nacional de Namdapha, Parc Nacional Gorumara, Santuari Chapramari, Santuari de vida salvatge de Mahananda, Parc nacional de Singalila, Santuari de vida salvatge de Senchal, Parc nacional de Jaldapara, Dzuluk, santuari Fambong Lho, Llac Khecheopalri, Okhrey, Pelling, Yuksom, Khonoma Nature Conservation and Tragopan Sanctuary, Dzuleke, Selva humida de Dehing-Patkai, Parc Nacional de Kaziranga, Parc Nacional de Manas, parc nacional de Dibru-Saikhowa, Santuari de gibons de Hoollongapar, reserva forestal de Jeypore, reserva forestal de Panbari, parc nacional de Phawngpui, Reiek, Santuari Kamlang, Eaglenest Wildlife Sanctuary, Santuari de vida salvatge de Mehao, muntanyes Mishmi, reserva comunitària Singchung Bugun i reserva de tigres de Pakhui

La tórtora cucut barrada^[1] (Macropygia unchall) és una espècie d'ocell de la família dels colúmbids (Columbidae) que habita boscos de les muntanyes d'Àsia meridional i Sud-est asiàtic, al nord de l'Índia, Bangladesh, sud de la Xina, Hainan, Myanmar, Indoxina, Península Malaia, Sumatra, Java i Lombok.^[2]

Descripció

La tórtora cucut barrada té la gola i el front de color bruns que es torna gris rosat a la coroneta.^[3] Mesura de 37 a 41 cm de longitud, i pesa de 153 a 182 g. L'iris és groc o marró pàl·lid, el bec negre i curt, i els peus vermells.^[4][5]Té parts superiors de color marró fosc. L'esquena, el mantell (entre el clatell i l'inici de l'esquena-dors), el carpó, les ales i les escapulars tenen franges de color marró vermellós. La cua és de color marró negre, i és molt barrada de color marró vermellós.^[4][6]

És similar a la tórtora cucut menuda, però és molt més grossa i fosca, i el mantell és negre-barrat, pit, cobertores i cua.^[7]

Distribució i hàbitat

La tórtora cucut barrada es troba des de l'Himàlaia fins al sud-est asiàtic.^[5] Habita densos boscos subtropicals a altituds de 800 a 3.000 m des del nivell del mar, en vessants montans.^[4][5] Prefereix zones aclarides i la perifèria dels boscos primaris i secundaris.^[6][7]

Comportament i ecologia

La tórtora cucut barrada viu en petits estols.^[4] Té una vocalització «kro-uum» o «u-va» forta, en la qual la segona nota és més alta que la primera.^[5]

Estat i conservació

Des de 1998, ha estat llistat com de risc mínim a la Llista Vermella de la UICN, ja que té un gran abast, més de 20.000 km² i la tendència de la població és estable. A més, encara que el nombre de població no s'ha determinat, es creu que comprèn més de 10.000 individus.^[8]

Taxonomia

L'herpetòleg alemany Johann Georg Wagler va descriure per primera vegada la tórtora cucut barrada el 1827. Té tres subespècies reconegudes:[3]

• M. u. tusalia (Blyth, 1843) - des de l'Himàlaia fons a Xina i Myanmar.
• M. u. menor (Swinhoe, 1870) - sud-est de Xina i Indoxina.
• M. u. unchall (Wagler, 1827) - serralada de la península de Malaca, Sumatra, Java, Bali i Lombok a la illa de Flores (oest i centre de les illes Petites de la Sonda).

Referències

1. «Tórtora cucut barrada». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 9 gener 2025].(català)
2. «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 9 gener 2025].
3. Baptista, Luis F.; Trail, Pepper W.; Horblit, H.M.; Boesman, Peter F. D.; Garcia, Ernest. Barred Cuckoo-Dove (Macropygia unchall) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.bacdov1.01. 
4. Brazil, Mark; Nurney, David. Field guide to the birds of East Asia: Eastern China, Taiwan, Korea, Japan and Eastern Russia. London: Christopher Helm, 2020, p. 248. ISBN 978-0-7136-7040-0. 
5. MacKinnon, John; Philipps, Karen; Showler, David. A field guide to the birds of China. Oxford New York: Oxford University Press, 2006, p. 133. ISBN 978-0-19-854940-6. 
6. Grewal, B; Sen, S.; Singh, S.; Devasar, N.; Bhatia, G.. A photographic field guide to the birds of India, Pakistan, Nepal, Bhutan, Sri Lanka, and Bangladesh. Princeton, New Jersey: Princeton university press, 2017, p. 224. ISBN 978-0-691-17649-9. 
7. Gibbs, David; Barnes, Eustace; Cox, John. Pigeons and doves: a guide to the pigeons and doves of the world. London: Christopher Helm, 2010. ISBN 978-1-4081-3555-6. 
8. «Macropygia unchall: BirdLife Internationa» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2016. IUCN, 01-10-2016. DOI: 10.2305/iucn.uk.2016-3.rlts.t22690545a93276810.en.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies