Synagrops philippinensis

Infotaula d'ésser viuSynagrops philippinensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaAcropomatidae
GènereSynagrops
EspècieSynagrops philippinensis Modifica el valor a Wikidata
((Günther, 1880)[1][2][3])
Nomenclatura
Sinònims
ProtònimAcropoma philippinense Modifica el valor a Wikidata

Synagrops philippinensis és una espècie de peix pertanyent a la família dels acropomàtids.[5]

Descripció

  • Pot arribar a fer 13 cm de llargària màxima.
  • Cos de color marró negrós al dors i més pàl·lid a la zona ventral.
  • 9 espines i 9 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 7 radis tous a l'anal.
  • 16 radis a l'aleta pectoral.
  • 25 vèrtebres.
  • Espina pelviana amb dentat diferent a la vora anterior.[6]

Depredadors

Al Japó és depredat per Champsodon snyderi.[7][8]

Hàbitat

És un peix marí i batidemersal que viu entre 186 i 220 m de fondària i entre les latituds 30°N-35°S i 34°E-169°E, el qual viu sobre la plataforma i el talús continentals.[9][6][10]

Distribució geogràfica

Es troba a Austràlia, la Xina, l'Índia, Indonèsia, Israel, el Japó, Corea, Malàisia, Nova Caledònia, Papua Nova Guinea, les illes Filipines i Taiwan.[11][12][13][14][15][16][17][6][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28]

Observacions

És inofensiu per als humans.[6]

Referències

  1. ↑ Günther, A., 1887. Report on the deep-sea fishes collected by H. M. S. Challenger during the years 1873-1876. Rep. Sci. Res. Voy. H.M.S. Challenger v. 22 (pt 57): i-lxv + 1-268, Pls. 1-66.
  2. ↑ «Entrada a uBio» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2020].
  3. ↑ Günther, A., 1880. Report on the shore fishes procured during the voyage of H. M. S. Challenger in the years 1873-1876. A: Report on the scientific results of the voyage of H. M. S. Challenger during the years 1873-1876. Zoology. Rept. Challenger Shore Fishes v. 1 (pt 6): 1-82, Pls. 1-32.
  4. ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. ↑ Morohoshi, Y. i K. Sasaki, 2003. Intensive cannibalism and feeding on bregmacerotids in Champsodon snyderi (Champsodontidae): evidence for pelagic predation. Ichthyol. Res. 50:387-390.
  8. ↑ FishBase (anglès)
  9. ↑ Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
  10. ↑ Weitkamp, D.E. i R.D. Sullivan, 1939. Fishes. The John Murray Expedition 1933-1934. Sci. Reports, John Murray Exped., 25 Nov., v. 7 (núm. 1): 1-116.
  11. ↑ FishBase (anglès)
  12. ↑ Okiyama, M., 1988. An atlas of the early stage fishes in Japan. Tokai University Press, Tòquio (Japó). 1157 p.
  13. ↑ Nakabo, T., 2002. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Tokai University Press, Japó, pp v-866.
  14. ↑ Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544. 
  15. ↑ Herre, A.W.C.T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20): 977 p.
  16. ↑ Russell, B.C. i W. Houston, 1989. Offshore fishes of the Arafura Sea. Beagle 6(1):69-84.
  17. ↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  18. ↑ Department of Fisheries Malaysia, 2009. Valid local name of Malaysian marine fishes. Department of Fisheries Malaysia. Ministry of Agriculture and Agro-based Industry. 180 p.
  19. ↑ Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola, 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Austràlia, Directorate General of Fishes, Indonèsia i German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p.
  20. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404-463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  21. ↑ Kailola, P.J., 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea.
  22. ↑ Kim, I.S., Y. Choi, C.L. Lee, Y.J. Lee, B.J. Kim i J.H. Kim, 2005. Illustrated book of Korean fishes. Kyo-Hak Pub Co. Seül, Corea del Sud. 615 p.
  23. ↑ Kulbicki, M., J.E. Randall i J. Rivaton, 1994. Checklist of the fishes of the Chesterfield Islands (Coral Sea). Micronesica 27(1/2): 1-43.
  24. ↑ Mohsin, A.K.M. i M.A. Ambak, 1996. Marine fishes and fisheries of Malaysia and neighbouring countries. University of Pertanian Malaysia Press, Serdang, Malàisia. 744 p.
  25. ↑ Ohshimo, S., 2004. Spatial distribution and biomass of pelagic fish in the East China Sea in summer, based on acoustic surveys from 1997 to 2001. Fish. Sci. 70:389-400.
  26. ↑ Shao, K.-T., C.-P. Lin, L.-T. Ho i P.-L. Lin, 1990. Study on the fish communities from northern and southern waters of Taiwan by analyzing the impingement data. J. Fish. Soc. Taiwan 17(2):73-90.
  27. ↑ Yamada, U., S. Shirai, T. Irie, M. Tokimura, S. Deng, Y. Zheng, C. Li, Y.U. Kim i Y.S. Kim, 1995. Names and Illustrations of fishes from the East China Sea and the Yellow Sea. Overseas Fishery Cooperation Foundation, Tòquio (Japó) (xi + 288 pp.).
  28. ↑ Baranes, A. i D. Golani, 1993. An annotated list of the deep-sea fishes collected in the northern Red Sea, Gulf of Aqaba. Isr.l J. Zool. 39:299-336.

Bibliografia

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!