Sylvio Lazzari

Sylvio Lazzari

Retrat de Sylvio Lazzari
Biografia
Naixement	30 desembre 1857 Bozen (Itàlia)
Mort	10 juny 1944 (86 anys) Suresnes (França)
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació	compositor
Membre de	Corps Gothia Innsbruck ^(en)
Gènere	Òpera
Moviment	Música clàssica
Professors	Ernest Guiraud

Sylvio Lazzari, nascut Josef Fortunat Silvester Lazzari (Bozen (Tirol del Sud, llavors pertanyen a Àustria), 30 de desembre 1857 - Suresnes (Alts del Sena, França), 10 de juny, 1944), va ser un compositor francès d'origen austríac.

Biografia

Arribat a París el 1882 després d'estudiar dret a Àustria, va ingressar al Conservatori de París on va ser alumne d'Ernest Guiraud i Charles Gounod. Encoratjat per Ernest Chausson i César Franck, es va establir definitivament a França i va obtenir la nacionalitat francesa el 1896. Va ocupar diversos càrrecs oficials, inclòs el de president de la Societat Wagner de París i de director de cor a l'Òpera de Montecarlo.

Lazzari va ser influenciat per dues corrents: el wagnerisme, derivat de la seva primera educació germànica i l'ensenyament de Franck, i l'impressionisme dels compositors francesos. Bretanya és una de les seves principals fonts d'inspiració. Incapaç d'aconseguir una síntesi d'aquests corrents contradictoris, de vegades va compondre la seva música dramàtica com a wagnerià, de vegades com a poeta les seves peces orquestrals i les seves melodies.

La seva tomba es pot veure al cementiri de Garches, prop de París.^[1]

Obres

Música instrumental

• Peces diverses per a piano, per a violí i piano, sonata, romanç, trio de piano, quartet de corda, octet per a instruments de vent, peces per a orquestra, poemes simfònics, 4 quadres marítims, efecte nocturn, simfonia, Concertstück, per a piano i orquestra, per a violí i orquestra, Rapsodie, concert.

Música vocal

• Més de 50 melodies

Òperes

• Armor (1896)
• La Lépreuse (1912)^[2]
• Le Sauteriot (1918)
• La Tour de feu (1928)

Referències

1. Cimetières de France et d'ailleurs [archive]
2. La Lépreuse, terminé en 1901, fut aussitôt « reçu » par Albert Carré mais le directeur de l’Opéra-Comique exigea d’abord un changement de titre, puis invoqua ensuite divers prétextes pour en différer la création, si bien que l’œuvre ne fut finalement montée qu’en 1912. Source : « L'affaire de la Lépreuse », Revue des grands procès contemporains, 1910 (lire en ligne [archive], consulté le 23 août 2017).

Fonts

• M. Honegger, Dictionnaire de la musique : les hommes et leurs œuvres, Bordas, Paris, 1986