Stammheim, o alternativament Stammheim - Die Baader-Meinhof-Gruppe von Gericht (traduïble de l'alemany com a "Stammheim - El grup Baader-Meinhof a judici"), és un pel·lícula germano-occidental de 1986, dirigida per Reinhard Hauff i guionitzat per Stefan Aust, sobre el procés judicial contra diversos membres de la Fracció de l'Exèrcit Roig i la sospitosa mort en custòdia dels acusats a la presó de Stuttgart-Stammheim.[1] L'abril de 2008 es va estrenar el llargmetratge en DVD i mai ha estat doblada ni subtitulada en català.
La pel·lícula descriu el transcurs del judici més important de la història alemanya de post-guerra, que es va realitzar al districte de Stammheim, Stuttgart, entre 1975 i 1977. Els processats (Ulrike Meinhof, Andreas Baader, Gudrun Ensslin i Jan-Carl Raspe) formen part dels quadres dirigents de l'organització armada antiimperialista Fracció de l'Exèrcit Roig, també coneguda per l'acrònim en alemany «RAF» o per l'opinió pública com a «Grup Baader-Meinhof». Al llarg de la reclusió preventiva al presidi, els processats van perdent la vida i l'obra deixa, a lliure interpretació del públic, la possibilitat que els tres últims acusats s'haguessin suïcidat per les seves conviccions o que haguessin estat assassinats per les autoritats federals.[1]
El repartiment va anar a càrrec de:[2]
L'any 1986 va guanyar l'Os d'Or i el premi FIPRESCI al 36è Festival Internacional de Cinema de Berlín. La projecció es va fer sota protecció policial, ja que hi va haver amenaces de mort contra els jurats. Tot i la presència de la policia, l'actuació es va veure interrompuda, entre altres coses, pel fet que es van llançar bombes pudents entre el públic. La presidenta del jurat, Gina Lollobrigida, es va distanciar públicament dels premis a la pel·lícula.[6]
També es va projectar al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1986.[7]