Sophie Karthäuser

Sophie Karthäuser

Biografia
Naixement	1974 (50 anys) Malmedy (Bèlgica)
Formació	Conservatori Reial de Lieja Guildhall School of Music and Drama
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques
Ocupació	cantant d'òpera, intèrpret
Veu	Soprano
Instrument	Veu
Premis
Octaves de la musique ^(en)

Sophie Karthäuser (Malmedy, 1974) és una soprano belga, especialment reconeguda per la seva interpretació de papers mozartians.

Formació

La seva formació musical comença al seu poble de Bellevaux-Ligneuville, on toca el clarinet en la banda (harmonie) local i on canta al cor de l'església.^[1] Als setze anys decideix fer classes de cant a l'acadèmia regional. El 1992, a l'edat de divuit anys, ingressa al Conservatori Reial de Lieja i després continua la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama de Londres amb Noëlle Barker. Participa en algunes classes magistrals i pren classes particulars, sobretot amb una de les sopranos alemanyes més famoses del segle xx, Elisabeth Schwarzkopf.^[2]

Carrera musical

Sophie Karthäuser va debutar com a Papagena a La flauta màgica de Mozart representada a l'Òpera de Frankfurt. Aviat fou convidada per tres importants institucions de Bèlgica: el Festival de Stavelot, l'Orquestra Filharmònica de Lieja i el teatre de La Monnaie. EL festival de Stavelot la convida gairebé tots els anys entre 1997 i 2005, mentre que amb la Filharmònica de Lieja canta, entre d'altres, la part de soprano a la missa de Mozart en do menor, Les illuminations de Britten i el cicle de melodies amb orquestra Les Nuits d'été de Berlioz.

Es va incorporar a l'estudi d'òpera de La Monnaie i des de llavors ha interpretats papers operístics quasi cada temporada, com el de Despina a Così fan tutte de Mozart, el d'Euridice i el de la nimfa a L'Orfeo de Monteverdi, el d'Eritea a Eliogabalo de Cavalli, el de Hanako a Hanjo de Toshio Hosokawa, el de Zerlina a Don Giovanni de Mozart o d'Asteria a Tamerlano de Haendel. A banda de la seva activitat a Bèlgica, ha participat en nombrosos concerts i gravacions amb conjunts i orquestres com The Academy of Ancient Music, Collegium Vocale Gent, Les Arts Florissants, La Petite Bande, Akademie für Alte Musik Berlin o la Freiburger Barockorchester i amb directors com Riccardo Chailly, Nikolaus Harnoncourt, Thomas Hengelbrock, Philippe Herreweghe, René Jacobs i Marc Minkowski, entre d'altres.

Discografia

• André Grétry, Àries d'òpera (Les Agrémens, Guy Van Waas)
• Boccherini, Stabat Mater (Les Folies Françoises, Patrick Cohën-Akenine)
• Handel, Il ritorno di Tobia (Cappella Coloniensis, Naxos Records)
• Handel, Faramondo (I Barochisti, Diego Fasolis, Virgin Classics)
• Handel, Orlando (B'Rock Orchestra, René Jacobs, Archiv, 2014)
• Haydn, Die Schöpfung (Les Arts Florissants, William Christie, Virgin Classics)
• Mozart, Àries, «Live at La Monnaie» (Cypres records)^[3][4]

Referències

1. Nearness. «[French Sur les traces de Sophie Karthäuser (part 1)]», 08-05-2007. [Consulta: 6 març 2019].
2. «Sophie Karthäuser» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-01-22. [Consulta: 6 març 2019].
3. «Sophie Karthäuser, General Management» (en alemany). Arxivat de l'original el 2019-01-23. [Consulta: 6 març 2019].
4. «Sophie Karthäuser» (en anglès). [Consulta: 6 març 2019].