Riccardo Chailly (IPA: [ʃɑ.i]) (Milà, 20 de febrer de 1953) és un director d'orquestra italià. Va iniciar la seua carrera com a director d'òpera i gradualment va ampliar el seu repertori vers la música simfònica.
Biografia
Chailly va nàixer al si d'una família musical. Va estudiar composició amb son pare, Luciano Chailly.[1] Va estudiar als conservatoris de Perusa i Milà. Posteriorment va estudiar direcció orquestral amb Franco Ferrara. De jove va tocar la bateria en una banda de rhythm-and-blues.[2]
Als vint anys va ser elegit com a director ajudant de Claudio Abbado a La Scala. Va debutar-hi l'any 1978 i aviat va ser reclamat pels millors teatres, fent aparicions a l'Òpera de l'Estat de Viena, el Metropolitan Opera, la Royal Opera House, Covent Garden, el Festival de Salzburg i l'Òpera de l'Estat de Baviera.
Entre 1982 i 1988 va ser Director Principal de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Berlín i entre 1983 i 1986 Principal Director Invitat de l'Orquestra Filharmònica de Londres. Entre 1986 i 1993 va dirigir el Teatro Comunale de Bolonya.
Va fer el seu debut amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw d'Amsterdam l'any 1985. Entre 1988 i 2004 va ser-ne el Director en cap, dedicant-s'hi a la interpretació del repertori simfònic tradicional, i especialment d'Anton Bruckner i Gustav Mahler, amb els quals l'orquestra havia guanyat notorietat, però també va ampliar el repertori amb música contemporània.[3][4] Entre altres notables projectes, Chailly dirigí l'any 1995 el Festival Mahler en commemoració del centenari del primer concert de Mahler al Concertgebouw. També va dirigir òpera a Amsterdam, tant amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw en la gala-matinée anual de Nadal com amb De Nederlandse Opera, amb la qual va fer el seu comiat operístic d'Amsterdam amb una producció del Don Carlos de Giuseppe Verdi.[5] S'ha dit que Chailly decidí l'any 2002 deixar l'Orquestra Reial del Concertgebouw en ser-li oferta una pròrroga del contracte de només 2 anys, en lloc dels 5 anys que ell sol·licitava.[6]
L'any 1986, Chailly va debutar amb l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig al Festival de Salzburg. L'agost de 2005 va traslladar-se a Leipzig com a Director Principal d'aquesta orquestra i Director Musical General de l'Òpera de Leipzig. El seu contracte el compromet inicialment fins a l'any 2010.[7] Té un contracte discogràfic en exclusiva amb Decca, per a la qual ha enregistrat els cicles complets de les simfonies de Gustav Mahler i Anton Bruckner. Més recentment, amb l'Orquestra del Gewandhaus, ha realitzat enregistraments d'obres de Felix Mendelssohn, Johannes Brahms i de les simfonies de Robert Schumann en la re-orquestració de Gustav Mahler.
Als Estats Units d'Amèrica, Chailly ha estat invitat a dirigir l'Orquestra Simfònica de Chicago, l'Orquestra Filharmònica de Nova York, l'Orquestra de Cleveland i l'Orquestra de Filadèlfia. Ha enregistrat un àlbum amb obres de Dmitri Xostakóvitx amb l'Orquestra de Filadèlfia titulat Shostakovich: The Dance Album[8] i La consagració de la primavera d'Ígor Stravinski amb l'Orquestra de Cleveland. No obstant això, les seues aparicions americanes com a director invitat han estat rares durant anys.
Referències
- ↑ John O'Mahony «Maestro in the fast lane». The Guardian, 09-03-2002 [Consulta: 13 agost 2007].
- ↑ Mark Swed «Bringing a Touch Of Latin Sunniness To Amsterdam». New York Times, 30-09-1990 [Consulta: 14 octubre 2007].
- ↑ Jessica Duchen «Dutch courage». The Guardian, 17-09-1999 [Consulta: 13 agost 2007].
- ↑ Alex Ross «An Unpredictable Maestro Jars a Staid Repertory». New York Times, 25-02-1996 [Consulta: 4 novembre 2007].
- ↑ Andrew Clements «review of De Nederlandse Oper production of Don Carlo». The Guardian, 09-06-2004 [Consulta: 13 agost 2007].
- ↑ Hugh Canning «On the upbeat». The Times, 15-01-2006 [Consulta: 13 agost 2007].
- ↑ John von Rhein, "Chailly a possibility for CSO? Wait and see". Chicago Tribune, 18 de febrer de 2007.
- ↑ David Patrick Stearns, "After all that, he'll take Leipzig". Philadelphia Inquirer, 1 de març de 2007.
Enllaços externs
.jpg)
