La sopa d'all és una sopa senzilla que es menja a tota la península Ibèrica i gran part d'Occitània.[1] A la resta d'Occitània n'existeix una versió o variant anomenada aiga bulhida,[2] a Madeira l'açorda madeirense[3] i a Menorca l'oliaigo.
Una versió particular del torrin, com se li diu a la Vall d'Aran, és la que s'hi feia tradicionalment als nuvis, se suposa que per a agafar forces, que contenia molt de pebre negre i es diu torrin dels nòvis.[2]
En general és una sopa considerada reconstituent força típica arreu com a ressopó, i que fins i tot en alguns llocs es pensava que ajudava a compensar el fet de beure massa alcohol. També s'ha menjat com esmorzar.[cal citació]
Variants
Les antigues receptes de la Dordonya feien servir greix animal, però avui es fa generalment amb oli d'oliva. A Catalunya, País Valencià i a Llenguadoc, hi ha qui l'enriqueix amb un ou cru batut, afegit al caldo calent i remenant, de manera que queden una mena de fils tous. Modernament hi ha qui afegeix alguna pasta fina, típicament fideus.[cal citació]
Al centre de la península Ibèrica és força típic per Setmana Santa i, fora de Quaresma, actualment és habitual enriquir-lo amb trossets d'embotit, com per exemple pernil salat o xoriç.[cal citació]
Al nord de França aquesta sopa se sol fer amb ceba en comptes d'all.[cal citació]
