Sonata per a piano núm. 3 (Mozart)

Sonata per a piano núm. 3

Forma musical	Sonata
Tonalitat	Si bemoll major
Compositor	W. A. Mozart
Creació	1774
Data de publicació	1774
Catalogació	K. 281 (189f)
Durada	14' Allegro Andante amoroso Rondeau
Instrumentació	piano

La Sonata per a piano núm. 3 en si bemoll major, K. 281 (K. 189f), és una obra composta per Wolfgang Amadeus Mozart. És una de les obres que va escriure durant el seu hivern a Múnic, des de finals de 1774 fins al març del 1775, amb motiu de lproducció de la seva òpera, La finta giardiniera. En aquesta obra es nota que, tot i la gran influència de Haydn, la personalitat de Mozart s'afirma amb el pas del temps. A l'Andante i al Rondó s'entreveu l'emancipació de l'artista i el segell d'un estil més propi. També que està pensada més per ser interpretada amb el piano, en detriment del clavicèmbal.^[1]

Estructura

L'estructura és l'habitual de tres moviments:

1. Allegro
2. Andante amoroso
3. Rondeau

La coda del darrer moviment recorda la música del seu futur Papageno.^[2]

Referències

1. Casella, Alfredo. Ricordi Americana S.A.E.C.. Sonatas y Fantasías para piano. Vol. 1, 1949, p. 155 p.. 
2. «Clásicos on line para todos». La Nacion. Arxivat de l'original el 2008-03-08. [Consulta: 13 desembre 2013].