Sonata per a piano núm. 2 |
Títol original | Piano Sonata No.2 in F major, K.280/189e (en) |
---|
Forma musical | Sonata |
---|
Tonalitat | Do major |
---|
Compositor | W. A. Mozart |
---|
Creació | 1774 |
---|
Catalogació | K. 280 (189e) |
---|
Durada | 14'
- Allegro assai
- Adagio
- Presto
|
---|
Instrumentació | piano |
---|
|
La Sonata per a piano núm. 2 en do major, K. 280 (K. 189e), és una obra de Wolfgang Amadeus Mozart composta durant l'hivern que va fer a Múnic per la producció de la seva òpera, La finta giardiniera entre la fi de 1774 i el març de l'any següent. Consta, com és habitual, de tres moviments:
- Allegro assai
- Adagio
- Presto
Es creu que com a font d'inspiració en aquesta sonata ha utilitzat altres peces contemporànies. La influència de Haydn és notable, sobretot en l'esperit del desenvolupament del primer moviment. El segon temps és més mozartià; queda embolicat en una música tendra i malenconiosa típica de les obres de l'autor. L'estil de Haydn se sent present novament en el Presto final. També a l'obra es percep un altre estil: l'anomenat estil galant, nou a l'època, pel qual Mozart conrea en la seva recerca de noves tendències; i ho fa a Múnic, on troba altres exemples brillants sota la influència de l'escola francesa.
Referències
- Casella, Alfredo. Ricordi Americana S.A.E.C.. Sonatas y Fantasías para piano. Vol. 1, 1949, p. 155.
Enllaços externs
|
---|
Sis sonates (1775) | |
---|
Tres sonates (1777-1778) | |
---|
Tres sonates (1783) | |
---|
Dues sonates (1783-1784) | |
---|
Darreres sonates (1786-1789) | |
---|
Sonates espúries | |
---|
|