Sipia

Sipia és un gènere d'ocells de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae) que agrupa espècies originàries de l'Amèrica tropical (Neotròpics), on es di

Sipia
Infotaula d'ésser viuSipia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThamnophilidae
GènereSipia Modifica el valor a Wikidata
Hellm., 1924 Sipia Modifica el valor a Wikidata

Sipia és un gènere d'ocells de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae) que agrupa espècies originàries de l'Amèrica tropical (Neotròpics), on es distribueixen des de la costa caribenya de Costa Rica, al llarg dels dos vessants de Panamà, al nord de Colòmbia i l'extrem nord-oest de Veneçuela al sud-est i al vessant Pacífic de l'oest de Colòmbia i l'Equador.[1]

Aquestes espècies anteriorment formaven part del gran gènere Myrmeciza, del qual es van separar el 2013.[2] Els membres són coneguts amb el nom popular de formiguers.[3]

Descripció

Els ocells d'aquest gènere són formiguers força semblants, amb algunes diferències en el formiguer fosc (S. berlepschi), que mesura entre 13,5 i 14 cm de llarg. Viuen al sotabosc dels boscos humits dels contraforts muntanyosos (berlepschi prefereix més terres baixes).[4] Tenen l'iris vermell. Els mascles són grisos per sota (excepte berlepschi que és negre) i marró vermellós fosc per damunt, amb les plomes de les cobertores pigallades de blanc (absent en berlepschi) i amb una taca interescapular blanca. Les femelles tenen una gola negra pigallada de blanc que en berlepschi s'estén fins a la part superior del ventre. Les femelles també tenen taques blanques a les ales. La cua de berlepschi és una mica més curta que les altres.[2]

Tots tenen el costum d'abaixar la cua i després aixecar-la lentament. L'estructura del cant dels mascles és semblant: una sèrie ordenada de notes agudes i abruptes. Els cants de les femelles es poden distingir fàcilment de les dels mascles, especialment per les notes més llargues i planes. Totes les espècies s'alimenten a terra, escorcollant en els substrats baixos embullats del bosc, principalment per sota d'1 m d'alçada.[2]

Distribució geogràfica

Tots són ocells transandins. L'espècie S. laemosticta és l'única d'Amèrica Central, que viu des de la costa caribenya de Costa Rica fins als dos vessants de Panamà; S. palliata viu al vessant nord dels Andes al nord de Colòmbia i al nord-oest de Veneçuela; i S. berlepschi i S. nigricauda semblen ser altitudinalment parapàtrics al vessant del Pacífic de l'oest de Colòmbia i l'Equador, és a dir, habiten la mateixa regió geogràfica, però separats per altitud.[2][1]

Taxonomia

El gènere Sipia va ser descrit originalment per l'ornitòleg austríac Carl Eduard Hellmayr l'any 1924, l'espècie tipus és Pyriglena berlepschi = Sipia berlepschi.[5]

L'espècie S. palliata va ser elevada al rang d'espècie (abans era la subespècie Myrmeciza laemosticta palliata) seguint Chaves et al. (2010),[6] basant-se en anàlisis quantitatives de les variacions de vocalització dels mascles i anàlisis qualitatives de la variació dels reclams dels mascles i del reclams i cants de les femelles; conjuntament amb una hipòtesi filogenètica per al grup. L'elevació a les espècies es va aprovar a la proposta núm. 475 al Comitè de Classificació Sud-americà (SACC).[7]

Estudi del gènere Myrmeciza i les seves conseqüències

La història del gènere Myrmeciza es caracteritza per dècades de controvèrsies i incerteses. Els autors més recents van expressar dubtes constants sobre la monofília del grup, però no hi havia cap revisió disponible que demostrés realment la monofília del grup.[8]

L'estudi d'Isler et al. de l'any 2013 va presentar els resultats de filogènia molecular per a un conjunt dens de tàxons de la família Thamnophilidae (218 de 224 espècies). Aquestes dades van donar un fort suport a la tesi que Myrmeciza no era monofilètica i que els membres es distribueixen en tres de les cinc tribus de la subfamília Thamnophilinae proposades per Moyle et al. (2009).[9] També es van comparar les característiques morfològiques, de comportament i ecològiques de les espècies de Myrmeciza amb els parents propers dins de cada tribu, amb l'objectiu de determinar límits genèrics.[2]

Com a resultat d'aquestes anàlisis, els autors van proposar que l'espècie col·locada a Myrmeciza fos reasignada al mateix gènere i a altres onze, cinc de les quals van ser ressuscitades: Akletos, Myrmelastes, Myrmoderus, Myrmophylax i Sipia, i sis de les quals es van descriure per primera vegada: Ammonastes, Ampelornis, Aprositornis, Hafferia, Poliocrania y Sciaphylax.[8]

Concretament en relació amb l'aleshores Myrmeciza laemosticta, M. palliata, M. nigricauda i M. berlepschi, Isler et al. l'any 2013 va demostrar que formaven un clade ben definit agermanat amb Ampelornis griseiceps i aquest grup al seu torn estava agermanat amb Poliocrania exsul. Van anomenar tot aquest grup un clade "exsul", dins d'una tribu Pyriglenini. Per resoldre aquesta qüestió taxonòmica, van proposar agrupar les quatre espècies enumerades anteriorment en l'actual gènere ressuscitat Sipia. A la proposta núm. 628 al SACC, es va aprovar aquest canvi, juntament amb tots els altres relacionats amb el gènere Myrmeciza.[8]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per les espècies següents:[10]

Etimologia

El nom genèric Sipia fa referència a la ciutat de Sipí, Chocó, Colòmbia.[11]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 24 desembre 2025].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Isler, Morton L.; Bravo, Gustavo A.; Brumfield, Robb T. «Taxonomic revision of Myrmeciza (Aves: Passeriformes: Thamnophilidae) into 12 genera based on phylogenetic, morphological, behavioral, and ecological data». Zootaxa, 3717, 4, 01-10-2013. DOI: 10.11646/zootaxa.3717.4.3.
  3. ↑ «Sipia». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 24 desembre 2025].(català)
  4. ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press, 2009, p. 368, làmines 32(8-9). ISBN 978-0-292-71748-0. 
  5. ↑ Cory, C.B.; Hellmayr, C.E.. Catalogue of birds of the Americas. Part III Pteroptochidae - Conopophagidae - Formicariidae. v.13, 1924, p. 1–369, [224]. 
  6. ↑ Chaves, J.C.; Cuervo, A.M., Miller, M.J. & Cadena, C.D. «Revising species limits in a group of Myrmeciza antbirds reveals a cryptic species within M. laemosticta (Thamnophilidae)» (PDF) (en anglès). vol.112 p. 718-730. The Condor, 2010. [Consulta: 24 desembre 2025].
  7. ↑ «Proposal #475: Recognize Myrmeciza palliata as a separate species from Myrmeciza laemosticta». South American Classification Committee. [Consulta: 24 desembre 2025].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Proposal #628: Reassign species currently placed in Myrmeciza into 12 genera». South American Classification Committee. [Consulta: 24 desembre 2025].
  9. ↑ Moyle, Robert G.; Chesser, R. Terry; Brumfield, Robb T.; Tello, Jose G.; Marchese, Daniel J. «Phylogeny and phylogenetic classification of the antbirds, ovenbirds, woodcreepers, and allies (Aves: Passeriformes: infraorder Furnariides)» (en anglès). Cladistics, 25, 4, 8-2009, p. 386–405. DOI: 10.1111/j.1096-0031.2009.00259.x. ISSN: 0748-3007.
  10. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Antbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 4 gener 2026].
  11. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 357. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 24 desembre 2025]. 
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.