Sciaphylax és un gènere d'ocells de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae) que agrupa dues espècies natives d'Amèrica del Sud, on es distribueixen a
Formiguer cua-rogenc meridional | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thamnophilidae |
| Subfamília | Thamnophilinae |
| Gènere | Sciaphylax |
Sciaphylax és un gènere d'ocells de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae) que agrupa dues espècies natives d'Amèrica del Sud, on es distribueixen a la regió amazònica, des del sud-est de Colòmbia fins al sud-est del Perú, centre i oest del Brasil i nord de Bolívia.[1]
Aquestes espècies anteriorment formaven part de l'ampli gènere Myrmeciza, d'on van ser separades l'any 2013.[2] Als seus membres se'ls coneix pel nom popular de formiguers cua-rogenc.[3]
Els ocells d'aquest gènere són formiguers bastant petits, mesurant al voltant de 12 cm de longitud.[4] Els mascles tenen el cap i el clatell gris fosc i són de color castany per dalt amb les plomes cobertores de les ales negroses amb vores castanyes i amples puntes blanques, la gola i mig ventre són blancs, la cua és de color marró castany molt exclusiu entre espècies semblants; les femelles són semblants per dalt, però més pàl·lides i la gola i pit són de color marró groc vermellós.[4][2]
Habiten al dens sotabosc de boscos humits de terra ferma.[4] S'alimenten a terra i als substrats baixos a menys d'1 m del terra, remenant piles de fulles mortes. Mouen la cua de banda a banda i agiten les ales.[2] Rarament s'ajunten a estols d'alimentació mixtes i solen seguir els eixams de formigues legionàries.[4]
L'espècie S. hemimelaena es distribueix a l'est del Perú al sud del riu Marañon, fins al nord de Bolívia i al centre i oest de l'Amazònia brasilera al sud del riu Amazones; S. castanea es distribueix des de l'extrem sud de Colòmbia, est de l'Equador, fins al nord del Perú.[1]
El gènere Sciaphylax va ser descrit originalment pels ornitòlegs Morton L. Isler, Gustavo A. Bravo i Robb T. Brumfield l'any 2013, l'espècie tipus definida va ser Myrmeciza hemimelaena.[2]
La llavors subespècie Myrmeciza hemimelaena castanea va ser elevada al rang d'espècie basant-se en els estudis de vocalització i morfològics d'Isler et al. 2002, que van constatar que en realitat es tractaven de dues espècies críptiques que coexistien en algunes regions.[5] L'elevació a espècie va ser aprovada en la Proposta NÚM. 16 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC).[6]
La història del gènere Myrmeciza es caracteritza per dècades de controvèrsies i incerteses. Autors més recents van expressar dubtes consistents en relació amb la monofília del grup, però no hi havia cap revisió disponible que realment provés la monofília del grup.[7]
L'estudi d'Isler et al. 2013 va presentar resultats de filogènia molecular d'un dens conjunt de tàxons de la família Thamnophilidae (218 de 224 espècies). Aquestes dades van subministrar un fort suport a la tesi que Myrmeciza no era monofilètic i que els membres estan distribuïts en tres de les cinc tribus de la subfamília Thamnophilinae que Moyle et al. 2009 havia proposat.[8] També es van comparar les característiques morfològiques, comportamentals i ecològiques de les espècies de Myrmeciza amb els parents propers dins de cada tribu, amb l'objectiu de determinar els límits de cada gènere.[2]
Com a resultat d'aquestes anàlisis, els autors van proposar que les espècies llavors situades a Myrmeciza fossin reassignades al mateix gènere i a onze més, cinc dels quals van ser ressuscitats: Akletos, Myrmelastes, Myrmoderus, Myrmophylax i Sipia, i sis dels quals van ser descrits per primera vegada: Ammonastes, Ampelornis, Aprositornis, Hafferia, Poliocrania i Sciaphylax.[7]
Específicament en relació amb les llavors Myrmeciza hemimelaena i M. castanea, Isler et al. 2013 van demostrar l'afinitat entre elles i que formaven part d'un clade amb les espècies actualment incloses en el gènere Cercomacroides, dins d'una tribu Pithyni. Per resoldre aquesta qüestió taxonòmica, van proposar agrupar les dues espècies llistades més amunt en un nou gènere. Com no hi havia cap nom anterior disponible van proposar el nom Sciaphylax.[2] En la Proposta NÚM. 628 al SACC, es va aprovar aquest canvi, al costat de tots els altres envoltant el gènere Myrmeciza.[7]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dues espècies:[9]
El nom genèric Sciaphylax es compon de les paraules dels grec antic «skia» que significa “ombra” i «phylax»,“guardià”, significant “guardià de les ombres”, reflectint l'hàbitat preferencial i el comportament conspicu.[10]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.