Sint-Martens-Voeren ( Semmäate en limburguès), Fouron-Saint-Martin (en francès) és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica El 1976 tenia 915 inhabitants sobre una superfície de 1294 hectàrees. Des dels anys 1980, la immigració de neerlandesos, a la recerca de cases i terrenys menys cars que als afores de Maastricht va força augmentar i el 2005 ja formaven 13% de la població.[1]
Fins al 1793, el poble feia part del País de Dalhem, de 1995 a 1815 del departament de l'Ourte i fins al 1963 de la província de Lieja. De 1921 a 1956 hi va haver una estació amb un arrest a la línia ferroviària Visé-Montzen el que va fer créixer el poble més que l'antiga capital de la regió 's-Gravenvoeren. Avui aquesta línia només s'utilitza per al transport de mercaderies. Fins al segle xix va ser un poble d'agricultura mixta i de molt de boscs, que a poc a poc va evolucionar vers la sola ramaderia. Recentment, el turisme rural va començar a desenvolupar-se.
↑ 1,01,1F. Schlusmans, Inventaris van het cultuurbezit in België, Architectuur, Provincie Limburg, Arrondissement Tongeren, Kanton Voeren, 1992, citat en: «Sint-Martens-Voeren», De inventaris van het bouwkundig Erfgoed, Vlaams instituut voor het onroerend erfgoed (Institut flamenc del patrimoni immoble), [Consulta 13 de febrer de 2013], (en català: Inventari del patrimoni monumental)
