Shunko és una pel·lícula argentina de 1960, dirigida pel xilè Lautaro Murúa sobre una coneguda novel·la d'igual nom de Jorge W. Ábalos. Va ser protagonitzada per Lautaro Murúa i Raúl del Valle, amb guió del notable escriptor paraguaià Augusto Roa Bastos i música d'un innovador en el tractament de la música clàssica com Waldo de los Ríos. Estrenada el 17 de novembre de 1960. Premi Cóndor de Plata a la millor pel·lícula de 1961.
L'argument tracta sobre la relació entre un mestre (Lautaro Murúa), educat en la gran ciutat, que és destinat a una escola rural a la província de Santiago del Estero, en la qual els alumnes són quítxua parlants. Inicialment els prejudicis etnocentristes del mestre i la seva ignorància de la cultura quítxua i els nens, el porten a entrar en conflicte amb els seus alumnes i a distanciar-se d'ells. A poc a poc és el mestre el que comença a aprendre dels seus alumnes i a establir una relació de respecte i aprenentatge mutu.
En la vida real Shunko és Benicio Palavecino, un santiagueny nascut en 1929, que vivia al poble de Tacañitas, a la vora del Río Salado, que va ser alumne de Jorge W. Ábalos, en la segona meitat de la dècada del 30 i que després va migrar al Gran Buenos Aires per a treballar des de 1953 a l'Hipòdrom de San Isidro, com a cuidador de cavalls.[1] En 2000, Palavecino, amb 70 anys, va ser entrevistat pel periodista Jorge Rouillon i quan aquest li va preguntar que li quedava d’Ábalos, aquell va contestar amb senzillesa: