PROFILBARU.COM

Setge de Jerusalem (637)
Guerres arabo-romanes
	; Setge de Jerusalem (637) Setge de Jerusalem (637)
Tipus	setge
Data	novembre 636 – abril 637
Coordenades	31° 48′ N, 35° 12′ E / 31.8°N,35.2°E
Lloc	Jerusalem
Resultat	victòria musulmana
Campanya	Conquesta musulmana de Síria
Bàndols
Califat Raixidun	Imperi Romà d'Orient
Comandants
Sofroni de Jerusalem	Abu-Ubayda ibn al-Jarrah

El setge de Jerusalem de 637 significà la captura de la ciutat per l'exèrcit del califat Raixidun durant la invasió islàmica de l'Imperi Romà d'Orient,

Antecedents

Jerusalem havia passat temporalment a mans sassànides entre 614 i 628, quan Heracli la va recuperar.^[1] Poc després de derrotar decisivament l'exèrcit romà d'Orient a la batalla del Yarmuk l'exèrcit califal d'Abu-Ubayda ibn al-Jarrah va iniciar el setge de Jerusalem el novembre de 636.

Setge

Abandonada pels romans d'Orient, la defensa fou confiada al patriarca Sofroni de Jerusalem,^[2] qui després d'un setge de quatre mesos acordà el lliurament de la ciutat però només al mateix califa. L'abril de 637, el Úmar ibn al-Khattab va arribar a Jerusalem per rebre la ciutat.^[3]

Conseqüències

La conquesta musulmana de Jerusalem va solidificar el control musulmà de Palestina, que no tornaria a ser amenaçada fins a les Croades. La ciutat de Jerusalem va arribar a ser considerada com un lloc sant per l'islam, com ho va ser per les anteriors grans religions monoteistes: el cristianisme i el judaisme. Després de la conquesta musulmana, després de gairebé 500 anys als jueus se'ls va permetre viure i practicar la seva religió lliurement a Jerusalem.

Referències

↑ Walter Emil Kaegi. Heraclius, Emperor of Byzantium. Cambridge University Press, 2003, p. 185, 189 [Consulta: 12 març 2014].
↑ Crawford, 2013, p. 147.
↑ Gibbon, Edward. The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (en anglès). volum 6. The History of the Decline and Fall of the Roman Empire, Volum 6, 1828, p. 429.