El setge de Gerba de 1432 fou una de les batalles de l'Expedició a Tunis d'Alfons el Magnànim.
Antecedents
L'ambició permanent d'Alfons el Magnànim sempre va ser el Regne de Nàpols, que ja havia intentat conquerir en la guerra de 1420-1423.[1]
El setge
L'any 1432, aprofitant la treva amb Castella en la Guerra dels Infants d'Aragó, Alfons el Magnànim es feu de nou a la mar envers Itàlia, amb una primera escala a l'illa de Djerba,[2] posant setge el 15 d'agost, fins al 9 de setembre. Abu-Faris Abd-al-Aziz, governant de Tunísia, s'hi va enfrontar a la platja, sent derrotat.[3]
Conseqüències
L'oportunitat d'Alfons el Magnànim li va arribar el 1434 i el 1435 amb la mort successivament de Lluís III i de la reina Joana II. Alfons es trobava a Sicília guerrejant contra els hàfsides, i es va decidir a conquerir el seu preuat regne començant per atacar Gaeta.[4] Però la flota catalana fou derrotada en la batalla de Ponça del 1435 per una flota conjunta formada per Gènova, el ducat de Milà, el Papat i els reis angevins de Nàpols.[4] En aquesta derrota molts nobles i el mateix rei i els seus germans foren fets presoners, i no foren alliberats fins al pagament d'un altíssim rescat aportat per les Corts de Montsó. Poc després el duc de Milà va canviar de bàndol aliant-se amb Alfons, fet que li permeté a aquest de tornar a intentar la conquesta del Regne altre el cop el 1436, fins a la victòria catalano-aragonesa el 2 de juny de 1442 guanyant tots els seus enemics: la República de Florència, la República de Venècia, el Papat, i els partidaris angevins a Nàpols.[4]
Referències
