La funció de recaptació d'impostos va ser una de les primeres que Mèxic va dipositar en un ministeri al moment d'esdevenir una nació independent. Així, el 8 de novembre de 1821, es va crear la «Secretaría de Estado y del Despacho de Hacienda» amb l'aprovació del Reglamento Provisional para el Gobierno Interior y Exterior de las Secretarías de Estado y del Despacho Universal. El 16 de novembre de 1824 es crearia la primera llei que regularia a l'administració pública en matèria fiscal, la Ley para el Arreglo de la Administración de la Hacienda Pública.
En 1843, amb l'adopció del règim centralista a Mèxic, la secretaria es va tornar «Ministerio de Hacienda», que tornaria a canviar a Secretaria en 1853, agregant-se la funció de crèdit públic, d'aquesta manera seria denominada per primera vegada Secretaría de Hacienda y Crédito Público.[1]
Funcions
Conforme a la Ley Orgánica de la Administración Pública Federal, a aquesta secretaria li corresponen, entre altres, les següents funcions:[2]
Projectar i calcular els ingressos de la federació, del Govern del Districte Federal i de les entitats paraestatals, considerant les necessitats de la despesa pública federal, la utilització raonable del crèdit públic i la sanitat financera de l'administració pública federal;
Manejar el deute públic de la federació i del Govern del Districte Federal;
Realitzar o autoritzar totes les operacions en què es faci ús del crèdit públic;
Planejar, coordinar, avaluar i vigilar el sistema bancari del país que comprèn al banc central, a la Banca Nacional de Desenvolupament i les altres institucions encarregades de prestar el servei de banca i crèdit;
Exercir les atribucions en matèria d'assegurances, fiances, valors i d'organitzacions i activitats auxiliars del crèdit;
Cobrar els impostos, contribucions de millores, drets, productes i aprofitament federals en els termes de les lleis aplicables i vigilar i assegurar el compliment de les disposicions fiscals;
Organitzar i dirigir els serveis duaners i d'inspecció;
Projectar i calcular les despeses del Govern Federal i de l'administració pública paraestatal.
Formular el compte anual de la Hisenda Pública Federal;
Fixar les línies que s'han de seguir en l'elaboració de la documentació necessària per a la formulació de l'Informe Presidencial i integrar aquesta documentació;
Regular l'adquisició, arrendament, alienació, destinació o afectació dels béns immobles de l'Administració Pública Federal i, si escau, representar l'interès de la Federació.
Organigrama
Oficines centrals del S. A. T. al D. F.
Per a dur a terme aquestes funcions la Secretaría de Hacienda y Crédito Público, compta amb les següents unitats:[3]
Llista de Secretaris de Hacienda y Crédito Público de Mèxic
Luis Videgaray, en el càrrec des de 2012Agustín Carstens Carstens, 2006-2009Francisco Gil Díaz, 2000-2006Guillermo Ortiz Martínez, 1994-1998Mario Ramón Beteta, 1975-1976José López Portillo, 1973-1975
↑Article 31. H. Congreso de la Unión. «Ley orgánica de la administración pública federal». Arxivat de l'original el 2014-02-26. [Consulta: 5 octubre 2014]. Conforme l'última reforma publicada en el Diario Oficial de la Federación 26 de desembre de 2013.
