El nom «Savoia» ve de l'antic territori de Sapaudia (del llatíSapaudia, vers 354), que significa "bosc de pins" o "terra d'arbres", del galsapo- avet (dial. sap) i «vidiā», «bosc», de «vidu»- «arbre, bosc» (cf. v. irlandès «fid, fedo», «bosc»; v. bretó «guid, gwez», «arbres»). Es comparen els noms de les persones gals «Sapauidus, Sapaudus» i el gal·lès«sybwydd», «pi».[1] El nom evolucionà a Sabaudia, Sabogla. Es fa menció al final del segle iv de la Sapaudia a les Res Gestae d'Ammià Marcel·lí, i en el segle v a la Notitia Dignitatum i a la Chronica Gallica de 511.[2] Hi ha testimoni del nom en llatí medieval del segle xiSavogia, ager Savogensis, fins a Saboia, Savogia i Savoie, producte de l'evolució fonètica regular.[3]
La Savoia forma un «bloc sòlid, una mena de tronc d'arbre allargat de Nord a Sud sobre 145 km} i inflat d'est a oest més d'un centenar, sobre una superfície un xic superior a 10.000 km²».[4] Aquest territori compacte ofereix paisatges variats, marcats per l'empremta alpina, dels Prealps, les terres baixes i els Alps nevats, connectades per grans valls intra-alpines. Aquestes últimes són l'origen del tall interprovincial. Limita amb el llac Léman al nord, el massís de la Chartreuse, al sud-oest, els rius Roine i Guiers, a l'oest, els municipis de Les Marches i Le Pont-de-Beauvoisin, al sud, fronterers amb el Delfinat, i d'est a sud la cresta dels alps: el massís del Chablais, massís del Mont Blanc, col del Petit-Saint-Bernard, col de l'Iseran, col del Mont-Cenis, massís de les Arves i Belledonne.
Hom pot distingir quatre tipus de regions naturals a la Savoia:[5]
En primer lloc, provinent de França, el rerepaís alpí (Rerepaís savoià, Chautagne) constituït de plecs jurassians, precedint una plana formada per les molasses jurassianes (Val du Bourget i llac del Bourget, Val d'Yenne, Albanais, Semine, baix genevois). Un riu, el Roine, creua aquest paisatge monòton. Se li uneixen diversos rius, encaixats dins el relleu,[6] com, al Sud, el Guiers, després el Fier i el seu afluent el Chéran, més al nord, Les Usses.
Hi ha nombroses rius tallant les vessants muntanyenques: les Dranses al Chablais; el Giffre; el Borne al massís homònim; el Chéran i el Guiers.
Aquests massissos són separats per grans valls transversals, a vegades anomenats en llibres antics "vestibuls de muntanyes":[8] la vall de l'Arve de Chamonix a Ginebra, anomenada Faucigny i la cluse de Cluses; el Genevois puntua per la cluse d'Annecy i el seu llac, les cluses de Faverges i d'Ugine abans de reunir-se a la Comba de Savoia, part integrant del sillon alpin, on desemboca la vall de l'Isèra, anomenada Tarentaise; a aquesta última se li uneix l'Arc procedent de la Maurienne; al final, el sillon continua pel Dalfinat i se li uneix per la cluse de Chambéry.
Font : Xifres citades pp.127-129 aAndré Palluel-Guillard, SORREL (C), FLEURY (A), LOUP (J), La Savoie de la Révolution à nos jours, XIX-XXe, 1986, Tome IV, coll. Histoire de la Savoie, LEGUAY (JP (sous la dir.), Ed. Ouest France
La densitat del territori és de 100,3 hab/km² amb una forta diferència entre el departement de la Savoia (66,9 hab / km²) i l'Alta Savoia (157,9 hab / km²).
Urbanització
La Savoia comparteix l'espai econòmic i demogràfic del sillon alpin,[10] situat entre Grenoble/Valença i Ginebra. La urbanització ha arribat a un estadi de desenvolupament gairebé màxim a causa del relleu de la zona. El teixit urbà es localitza principalment als fons de les grans valls alpines (el sillon) i intra-alpines (Maurienne, Tarentaise, vall de l'Arve).
El territori forma una veritable cruïlla estratègica europea, la clau de la qual consisteix en el control dels ports de muntanya, els amos de la Sapàudia van obtenir el títol ducal el 1416, convertint les seves possessions en el ducat de Savoia. Amb la seva estratègia política, els Savoia ampliaren el seu territori per a formar els estats de Savoia, i el seu poder al si de les cases reials d'Europa augmentaren amb l'adquisició del títol de rei de Sicília de 1713 a 1720, i posteriorment el de rei de Sardenya el 1720.
↑Informacions de Henry Suter, a Noms de lieux de Suisse romande, Savoie et environs, 2006.
↑Raoul Blanchard, «La Savoie. Tableau géographique», p. 25, en col·lectiu, 1959, Mémorial de Savoie, Presses des imprimeries réunis de Chambéry
↑J.-J. Vernier, a Département de la Savoie. Étude historique et géographique (p.10, coll. Monographie des Villes et Villages de France, Res Universis, 1896), hi indica quatre espais geològics : «L'estructura geològica de la Savoia és força simple a grans línies. Hom hi distingeix quatre regions ben marcades d'oest a est : el Jura; els Prealps; la parada dels Alps, i la regió apina (dissenyant l'espai entre el mur dels Alps i la frontera italiana).»
↑Paul Guiconnet les descriu com : «els Prealps són una simfonia en tres colors: blancs calcaris, pins negres i pastures verdes» p.26 a Paul Guichonnet, Maurice Morel, Henri Menabrea, Émile Vesco, 1947, Visages de la Savoie, éditions Horizons de France, coll. les Provinciales, 210 p., Paris.
↑Paul Vidal de la Blache, 1903, Tableau de la géographie de la France, p.378, édition de La Table Ronde, 2000.
↑La divisió departamental ja havia estat experimentada al curs de les invasions napoleòniques amb el Departament del Mont-Blanc entre 1792 i 1815 amb cap a Chambéry, després el de Léman, entre 1798 i 1815, amb Ginebra. Aquesta organització fou instaurada parcialment després de la restauració sarda el 1815 i confirmada arran l'annexió.
Bibliografia
Valéry d'Amboise, Dictionnaire d'Amboise Pays de Savoie, éd. d'Amboise, 1re éd.1988, 2e éd. 1989, 5e éd. 1993
Association pour le développement de l'Université de Savoie, Réalités des pays de Savoie, éd. Adus, 1986
J.J Vernier, Département de la Savoie, Étude historique et géographique, coll. Monographie des Villes et Villages de France, éd. Res Universis, 1896 et 1993
.svg){kind=small}
