El comtat del Charolais o de Charolles fou una jurisdicció feudal de França centrada a la població de Charolles a l'actual departament de Saône-et-Loire a Borgonya.
La comarca no tenia comtes particulars i pertanyia als comtes de Chalon. El territori fou comprat el 1237 per Hug IV, duc de Borgonya, al comte de Chalon, i el va cedir com a senyoria al seu segon fill Joan el 1248. No se sap exactament quan va ser erigit en comtat, però no fou abans del 1270 ni després del 1316
1364-1384: Joan III de Charolais (1333 † 1384), comte de Charolais, d'Armanyac, de Rodès i de Fesenzac (Fézensac), fill dels anteriors, casat amb Joana de Perigord
Entre 1419 i 1423, Margarida de Baviera, vídua de Joan I de Borgonya sense Por i IV de Charolais, va rebre el comtat en usufructe. Posteriorment, quan va néixer el príncep hereu del ducat, Felip li va cedir el comtat per exercitar-se progressivament en l'administració.
1530-1558: Carles II del Charolais (1500 † 1558), emperador, rei de Castella i de Catalunya i Aragó, rei de Sicília
Als primera anys del segle xvi els reis de França van ocupar diverses vegades el comtat (1507 a 1509, 1521 a 1526, 1536 a 1544, 1551 a 1559 però els Àustries van obtenir la restitució cada vegada (tractat de Madrid 1526, pau de Cambrai 1529, pau de Crespy 1544, i pau de Cateau-Cambrésis 1549).
1559-1598: Felip III de Charolais (1527 † 1598), rei de Castella, Catalunya-Aragó i de Portugal, etc., fill de Carles Quint
1599-1633: Isabel d'Espanya (1566 † 1633), governadora dels Països Baixos, comtessa de Borgonya, comtessa de Charolais, germana
1633-1665: Felip V de Charolais (1605 † 1665), rei de Castella, Catalunya-Aragó i de Portugal, Rei de les Dues Sicílies, sobirà dels Països Baixos, fill de l'anterior
En aquest període els francesos van ocupar altres vegades el Charolais (1635-1668 i 1674-1678) però els fou restituïts oer les paus d'Aix-la-Chapelle o Aquisgrà (1668) i de Nimega (16678)
1665-1684: Carles III del Charolais (1661 † 1700), rei de Castella, Catalunya-Aragó i de les Dues Sicílies, fill de l'anterior Felip.
El 1684, a causa dels deutes contrets per Felip IV de Castella, III de Catalunya-Aragó i V de Charolais, envers el Gran Condé, el parlament de París va decretar la confiscació del comtat a favor del creditor.
El 1761, Lluïsa Anna II va permutar amb Lluís XV de França el comtat per la senyoria de Palaiseau. En endavant formà part dels dominis de la corona sota Lluís XV (1761-1774) i Lluís XVI (1774-1789)