Sardinops sagax

Sardinops sagax

Estat de conservació
Risc mínim
UICN	183347
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Clupeiformes
Família	Clupeidae
Gènere	Sardinops
Espècie	Sardinops sagax Jenyns, 1842
Nomenclatura
Sinònims	Alausa californica (Gill, 1862) Alosa musica (Girard, 1855) Arengus sagax (Jenyns, 1842) Clupanodon caeruleus (Girard, 1854) Clupea advena (Philippi, 1879) Clupea caerulea (Mitchill, 1815) Clupea melanosticta (Temminck & Schlegel, 1846) Clupea neopilchardus (Steindachner, 1879) Clupea ocellata (Pappe, 1853) Clupea sagax (Jenyns, 1842) Meletta caerulea (Girard, 1854) Sardina caerulea (Mitchill, 1815) Sardina neopilchardus (Steindachner, 1879) Sardinops caerulea (Girard, 1854) Sardinops caeruleus (Girard, 1854) Sardinops melanosticta (Temminck & Schlegel, 1846) Sardinops melanostictus (Temminck & Schlegel, 1846) Sardinops neopilchardus (Steindachner, 1879) Sardinops ocellata (Pappe, 1853) Sardinops ocellatus (Pappe, 1853) Sardinops sagax caeruleus (Girard, 1854) Sardinops sagax melanosticta (Temminck & Schlegel, 1846) Sardinops sagax musica (Girard, 1855) Sardinops sagax neopilchardus (Steindachner, 1879) Sardinops sagax sagax (Jenyns, 1842) Sardinopus melanostictus (Temminck & Schlegel, 1846)[1]

Banc de Sardinops del Pacífic

Sardinops en moviment

Dibuix

Sardinops sagax és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids i l'única del gènere Sardinops.^[2]

Descripció

• Pot arribar a fer 39,5 cm de llargària màxima (normalment, en fa 20) i 486 g de pes.
• Cos cilíndric i allargat.
• Nombre de vèrtebres: 48-54.
• 13-21 radis tous a l'aleta dorsal i 12-23 a l'anal.^[3][4][5][6]

Reproducció

És ovípar, amb larves i ous pelàgics.^[7][8]

Alimentació

Els joves es nodreixen sobretot de zooplàncton (com ara, copèpodes) i els adults de fitoplàncton.^[9]

Depredadors

A Sud-àfrica és depredat per Pterogymnus laniarius, Helicolenus dactylopterus, Chelidonichthys capensis, Merluccius capensis, Merluccius paradoxus, Atractoscion aequidens, Arctocephalus pusillus pusillus, el tauró bronzat (Carcharhinus brachyurus), el tauró de puntes negres (Carcharhinus limbatus), el tauró fosc (Carcharhinus obscurus) i el peix martell (Sphyrna zygaena); a Austràlia per Arripis georgianus, Arripis trutta, Arripis truttaceus, Thyrsites atun, el tallahams (Pomatomus saltator) i ocells i mamífers marins (incloent-hi el pingüí petit -Eudyptula minor-); al Perú per Trachurus symmetricus murphyi, Merluccius gayi peruanus, Sarda chiliensis chiliensis, el bis (Scomber japonicus), Seriolella violacea, el dofí fosc (Lagenorhynchus obscurus) i l'ós marí sud-americà (Arctocephalus australis); al Japó per Champsodon snyderi, Alcichthys alcicornis, Gymnocanthus intermedius, Gadus macrocephalus, Theragra chalcogramma, Hexagrammos otakii, Physiculus japonicus, Galeus nipponensis i Triakis scyllium; a Mèxic per Tetrapturus audax i a Corea del Nord per Sphyraena pinguis. A més, també és depredat per Sarda australis, Arctocephalus pusillus pusillus, Raja alba, Raja clavata, Etmopterus compagnoi, l'agullat (Squalus acanthias), el rorqual d'aleta blanca (Balaenoptera acutorostrata), el rorqual de Bryde (Balaenoptera edeni) i la marsopa de Dall (Phocoenoides dalli).^[10]

Hàbitat

És un peix marí, pelagiconerític, oceanòdrom^[11] i de clima subtropical (9 °C-21 °C; 61°N-47°S, 145°W-180°E), que viu entre 0-200 m de fondària.^[3][12][13]

Distribució geogràfica

Es troba des del sud d'Àfrica fins al Pacífic oriental.^[3]

Longevitat

• Pot assolir els 25 anys.^[14][15]

Ús comercial

Es comercialitza fresc, congelat o en conserva per a ser menjat fregit o rostit a la graella. També és emprat per a elaborar farina de peix.^[16]

Observacions

És inofensiu per als humans.^[3]

Referències

1. Catalogue of Life (anglès)
2. The Taxonomicon (anglès)
3. FishBase (anglès)
4. Whitehead, P.J.P. i Y.R. Rodríguez-Sánchez, 1995. Clupeidae. Sardinas, sardinetas, machuelos, sábalos, piquitingas. P. 1015-1025. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
5. Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
6. Hart, J.L., 1973. Pacific fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 180: 740 p.
7. Matarese, A.C., A.W. Kendall, D.M. Blood i M.V. Vinter, 1989. Laboratory guide to early life history stages of Northeast Pacific fishes. NOAA Tech. Rep. NMFS 80:1-652.
8. Davies, D.H., 1956. The South African pilchard (Sardinops ocellata). Sexual maturity and reproduction 1950-1954. Invest. Rep. Div. Sea Fish. S. Afr. 22:1-155.
9. Anònim, 2001. Increasing competition between fisheries and whales. Japan's Whale Research in the Western North Pacific (JARPN II). Fisheries Agency, Govern del Japó.
10. FishBase (anglès)
11. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
12. Kailola, P.J., M.J. Williams, P.C. Stewart, R.E. Reichelt, A. McNee i C. Grieve, 1993. Australian fisheries resources. Bureau of Resource Sciences, Canberra, Austràlia. 422 p.
13. Grant, W.S., A.M. Clark i B.W. Bowen, 1998. Why restriction fragment length polymorphism analysis of mitochondrial DNA failed to resolve sardine (Sardinops) biogeography: insights from mitochondrial DNA cytochrome b sequences. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 55(12):2539-2547.
14. Whitehead, P.J.P., 1985.
15. Baird, D., 1970. Age and growth of the South African pilchard, Sardinops ocellata. Invest. Rep. Div. Sea Fish. S. Afr. Núm. 91:1-16.
16. Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

• AQUATAB
• Encyclopedia of Life (anglès)