Sant Andreu de Zevenkerken o Abdij van Zevenkerken és una abadia benedictina a Sint-Andries (Bruges) a Bèlgica.[1]
L'acte per crear una abadia va ser signat el 22 de febrer de 1100 amb el comte de Flandes i els primers monjos van arribar del 1117. Després d'un període d'opulència i de decadència, l'abadia va ser suprimida durant la Revolució Francesa entre 1789 i 1799. De l'antiga abadia, només es va conservar el campanar, que es va integrar en l'església neogòtica de Sint-Andries. El 1893, Lleó XIII va autoritzar Gerard van Caloen, un monjo del Monestir de Maredsous a crear una nova abadia.[2] El 1899 els primers monjos es van instal·lar a Sint-Andries en una casa provisional. El 6 de juny de 1901 van començar la construcció del nou monestir en estil neoromànic segons els plans de Ludgerus Rincklake. Encara incomplerta, va ser inaugurada el 8 de setembre de 1901. L'església es va acabar el 1930.[1]
Entre 1936 i 1938, monjos del Monestir de Montserrat, com ara Ireneu Segarra, Estanislau Maria Llopart i Martí Canyís hi van cercar refugi, en deixar les violències de la Guerra Civil.[3] Durant la Segona Guerra Mundial va ser transformada en hospital militar. El 1951 es va construir la biblioteca i el 1992 es va eixamplar l'escola.[1] Des del 1969 l'escola ha esdevingut mixta. Les noies s'estan al Priorat de la Mare de Déu de Bethanië, un monestir de monges benedictines establert a uns dos quilòmetres.[4]