Sandra Azón Canalda

Sandra Azón Canalda

Biografia
Naixement	12 novembre 1973 (51 anys) Barcelona
Alçada	171 cm
Pes	68 kg
Activitat
Ocupació	regatista
Esport	vela
Disciplina esportiva	420 470 (vela) Yngling
Participà en
2008	Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 (14a)
2004	Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 (2a) (medalla d'argent)
2000	Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 (6a) (Diploma olímpic)
Família
Germans	Mónica Azón Canalda
Premis
(2006)  Esportista català de l'any

Medaller
Vela
Jocs Olímpics
	Atenes 2004	classe 470
Campionat del Món
	Balatonfüred 2000	470
	Koper 2001	470
	Brunnen 2002	Yngling
	La Rochelle 2006	Yngling
Campionat d'Europa
	Malcesine 2001	470
	Brest 2003	470
	Medemblik 2006	Yngling

Sandra Azón Canalda (Barcelona, 12 de novembre de 1973) és una regatista catalana, ja retirada.^[1]

Membre del Club Nàutic el Masnou,^[2] fou campiona d'Espanya en classe 420 juntament amb la seva germana Mònica el 1989. Posteriorment, va competir en la classe 470 amb Natalia Via Dufresne, aconseguint el Campionat d'Europa el 2003 i dues medalles de bronze el 2000 i 2001, així com dues medalles de bronze al Campionat del Món de 2000 i 2001. En la classe Yngling, amb la seva germana Mònica i Graciela Pisonero,^[3] va aconseguir dos Campionats del món, 2002 i 2006, i un d'Europa, 2006. També va competir en els Jocs Olímpics de Sidney 2000, Atenes 2004, aconseguint la medalla de plata juntament amb Natàlia Via-Dufresne en la classe 470, i Pequín 2008. D'altra banda, ha participat en diverses competicions amb l'Azón Team, arribant a ser primera del rànquing mundial de la Federació Internacional de Vela.

Entre d'altres reconeixements, ha rebut el World Sailor of the Year Award de la ISAF el 1996, la medalla del Comitè Olímpic Espanyol el 2005 i el premi Esportista català de l'any 2006.^[1]

Referències

1. «Sandra Azón Canalda». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «Fitxa de Sandra Azón Canalda» (en castellà). Comité Olímpico Español. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 19 abril 2019].
3. «Sandra Azón» (en castellà). Interviú, 20-08-2007. Arxivat de l'original el 2019-04-19. [Consulta: 19 abril 2019].